Quant aquests dies veig per la televisió els aldarulls a diferents barris de Londres ( que s'han estès a d'altres ciutats d'Anglaterra) no hem puc treure del cap “Guns of Brixton”, la cançó que els Clash van incloure dins del seu mític àlbum “London Calling” l'any 1979.
Una cançó que parlava d'aquest barri londinenc i de la crítica situació dels seus habitants degut a la recessió econòmica i a l'actuació de la policia que va donar lloc el 1981 ( i també en anys posteriors) a aldarulls importants amb gairebé 300 policies ferits i 28 edifiquis cremats, una resposta violenta que tingué el seu inici en una actuació policial.
Un any abans dels disturbis, la ultaconservadora Margaret Tacher havia accedit al govern iniciant una política de privatitzacions, de reducció dràstica de les prestacions socials i de repressió brutal de les successives vagues .
Ara, aquest 2011, a imatge dels aldarulls que varen succeir aquell 1981 i que també s'han repetit en en d'altres països d'Europa (com els de les banelieues a França l'any 2005), la rabia a explotat en un barri de Londres i s'ha propagat al llarg del país.
Una ràbia incontrolada i sense direcció que s'ha iniciat seguint els patrons anteriors, barris deprimits, atur i una guspira en forma d'actuació policial que aquest dissabte va tenir com a conseqüència la mort d'un taxista.
Sembla impossible una solució policial per una realitat social de pobresa i marginació. La crisis del sistema a accentuat les diferències entre rics i pobres i l'augment en progressió geomètrica del desmantellament del sistema de protecció social s'ha acarnissat en les classes mes desafavorides.
Per primer cop les noves generacions tindran pitjors condicions laborals i socials que els seus pares fet que els enfronta a unes perspectives de millora nul·les en un capitalisme que cada cop mesés polaritza entre rics i pobres.
El 13 d'abril de 1981 Thacher deia que l'atur i el racisme no tenien res a veure amb els disturbis del barri de Brixton, malauradament el temps no li ha donat la raó.
2 comentaris:
Totalment d'acord amb tu. Llàstima que l'esquerra no sigui capaç de canalitzar tanta ràbia en propostes contructives, això permet a aquests governs continuar reduïnt aquestes movilitzacions a qüestions d'ordre públic.
Yo también estoy de acuerdo. y creo que existe una voluntad desde la clase politica en general y en particular desde la ideología neoliberal, de instaurar un modelo de estado policial apoyado por organizaciones de seguridad privada, en el que los más desfavorecidos no tengamos ni el derecho a la protesta y ni siquiera a la defensa propia ante las agresiones policiales.
Publica un comentari a l'entrada