Banlieue

L'any 1995 s'estrenava la pel·lícula “La haine”, traduïda per “el odio” que explicava, a grans trets, la història de tres personatges de diferent origen, Said magrebí, Vincent jueu i Hubert i africà, que compartien barri (una banlieue immersa en un episodi de violència degut a la mort d'un magrebí per part de la policia) i la consideració de ciutadans de segona .

El casc antic de Lleida (centre històric com l'anomena la Paeria), no es, òbviament, una banlieue , però en comparteix algunes característiques com una proporció de població immigrada alta, una important degradació del barri i el tràfic o la presència evident de drogues.

Fa pocs dies, la detenció d'un nouvingut i la seva mort per una aturada cardíaca,(prèvia pallissa, segons els seus companys) a mans de la policia ha estat l'espurna que ha provocat un incendi de grans proporcions i que ha fet que en només en dos dies, dijous i dissabte, una multitud enfurismada, hagi atacat a la policia.

Així, si fa temps que l'Ajuntament defensa que el casc antic es un barri com qualsevol altre sense mes problemes que, tal i com va dir textualment el regidor de barri en una tertúlia d'una televisió local “les pilotades que un nen pugi fer a una porta per la nit” ara, la realitat es tossuda.

De ben segur que, tal i com apunta la regidora de la guàrdia urbana, properament es duran a terme batudes importants i s'augmentarà de manera significativa la presència policial, fent d'aquest desplegament la principal solució als problemes del barri

S'oblidaran, però, d'actuar sobre els pisos pastera, els infrahabitatges, els pisos buits comprats per inversors quan semblava que el casc antic esdevindria el barri de referència de Lleida o els solars en els que s'acumula la brutícia. S'oblidaran també de les persones nouvingudes que viuen (i per tant son veïns) al barri i de les mesures socials, mes complexes i menys vistoses.

Es molt probable que la pressió policial desplaci aquesta població cap una altra zona, segurament mes perifèrica i marginal, on siguin menys visibles i la violència menys evident. Jusqu'ici, tout va bien.