Política d’equipaments públics?

Teresa Ibars i Pau Juvillà
El dijous dia 15 de setembre es feia públic l'acord entre la Paeria i la Congregació Nostra Senyora dels Dolors pel que l’Ajuntament de Lleida es comprometia a subvencionar el Museu d'Imatgeria Processional i Religiositat Popular de Lleida -museu de caràcter privat i de confessionalitat catòlica- amb 480.000 euros en els propers anys, mes de la meitat del que costarà la realització d’aquest espai.

Mentre l'ajuntament inverteix aquesta important quantitat de diners en subvencionar un projecte privat, obté com a “contrapartida” facilitar l’entrada als grups i col•lectius que indiqui la Paeria, permetre l’accés d’investigadors als fons documentals de l’entitat i a col•laborar amb la divulgació històrica, artística i dels valors estètics de les peces exposades al Museu, uns altres projectes -aquests si públics- dormen plàcidament en els calaixos de l'Ajuntament. Així les promeses i projectes del Museu Morera i de l'arxiu de l'Ajuntament esperen encara partida pressupostària.


Pel que fa al Museu Morera al juliol del 2005 s'anunciava, per part de l’actual alcalde Àngel Ros, la tinenta d’alcalde Marta Camps i el llavors regidor d’ERC, Xavier Saez un acord per tal d’acabar amb la provisionalitat del museu i apostar per la construcció "sincronitzada" d’un de nou i la conversió del Roser en un Parador Nacional. En els anys posteriors han aparegut en els diferents mitjans de comunicació diverses noticies i anuncis a l'entorn de la construcció d'aquest equipament però, no fou fins el 22 de desembre de 2010 quan l’alcalde anunciava, desprès de renunciar a subvencions ja aprovades per part de la Generalitat i l’Estat, l’ajornament sine die de la construcció de la nova seu del museu, ras-i-curt, l'Ajuntament no tenia diners.


Pel que fa a l’Arxiu Municipal de Lleida, el tema no presenta un panorama gaire més esperançador. Ja en temps de l’anterior alcalde Antoni Siurana i amb l’excusa/argument de la realització d’un arxiu com s’espera d’una ciutat com la nostra, es desmuntava un mercat municipal –el de Santa Teresa- per ubicar-hi , segons va pregonar per tots costats l’anterior Paer en Cap, les noves instal·lacions d’un equipament que havia de contenir el gran volum de documents que, producte de la història de la nostra ciutat, necessitaven unes instal·lacions noves.


Els paradistes del mercat de Santa Teresa tingueren que tancar llurs parades i les reixes d’aquell popular espai al bell mig de la ciutat, baixaren per quedar-se closes fins no se sap quan. A tot això el nostre Arxiu Municipal roman en unes condicions pròpies de les centúries anteriors alhora que disgregat espacialment. Als baixos de l’Ajuntament hi treballa part del personal de l’arxiu que custodia i tracta una bona part de la documentació històrica més consultada per la ciutadania interessada en la història. A l’edifici Pal·las s’hi guarda, de manera absolutament desbordada, altra documentació –aquesta més actual però igualment interessant tant per al present com per al futur de Lleida- de més difícil accés. I, finalment, en aquells monstruosos espais de les antigues instal·lacions de l’Exèrcit Espanyol a la nostra ciutat – a Gardeny-, s’hi troben dipositats un altre munt de documents en condicions ben poc desitjables.


Un cop més, l'Ajuntament prioritza. Oblida els diferents projectes d'equipaments promesos i previstos, els deixa sense dotació econòmica i atorga fons públics a equipaments privats i de caràcter religiós. Així el PSC amb majoria absoluta dins el consistori i suposat defensor de lo públic i de la laicitat de l'Estat, subvenciona aquest equipament prenent partit en favor d'una confessió determinada i negant als projectes públics el finançament per a la seva execució.


Tot es, altre cop, qüestió de prioritats.