Naomi Klein en el seu llibre “la doctrina de xoc” defineix com una de les tesis principals del seu text que el lliure mercat utilitza l'estratègia d'explotar l'oportunitat que obre un xoc traumàtic tot dient que: “(...) així és com la croada iniciada per Friedman va aconseguir sobreviure a la transició democràtica, no persuadint l'electorat sobre l'encert de la visió internacional que es propugnava, sinó movent-se hàbilment de crisi en crisi, explotant amb perícia la desesperació de les emergències econòmiques per aprovar polítiques que lligarien de peus i mans les fràgils noves democràcies”.
Des de ja fa gairebé un any sofrim una incessant sobreexposició a noticies econòmiques que ens anuncien, de manera constant, una crisi profunda del sistema nomes superable mitjançant unes severíssimes renúncies a l'estat del benestar en forma de retallades que ens asseguren necessàries per tal d'evitar el col·lapse del sistema. Certament el sistema capitalista viu a Europa una crisi importantíssima que ha dut al 19,43% de treballadores i treballadors del principat a l'atur i a una congelació, quan no rebaixa (com es el cas dels funcionaris) dels salaris i per tant una pèrdua important del poder adquisitiu i una davallada en les condicions de vida de moltes treballadores i treballadors.
Aquesta amenaça constant ha fet per amplis sectors de població, tal i com anuncia Klein, acceptable e inclús imprescindible els anomenats ajustaments que no son res mes que les bases per privatitzar els darrers segments de l'economia que encara resten en mans públiques sense plantejar-se l'alternativa al sistema econòmic vigent.
Una crisi que ha estat aprofitada per la dreta mes liberal per, sota una pàtina de tecnocràcia, posar al govern presidents que mantenen estretes vinculacions amb organismes financers internacionals i que, com es el cas escandalós d'Italia, ni tan sols havien estat escollits per sufragi universal.
Sota el mateix patró, tan a Grècia (on el PASOK te majoria absoluta amb 155 parlamentaris) ha estat la dreta qui s'ha fet amb el govern prometent un ajust sever de l'economia amb retallades mes que significatives en els drets laborals mes bàsics.
A l'Estat Espanyol encara pendent d'unes eleccions que han de tornar a portar al PP al govern, els poders econòmics europeus continuen expectants per decidir encara si cal que entri al govern alguna mena de personatge de perfil similar als dels altres dos països mediterranis intervinguts de facto que ben be podria ser el mateix Rodrigo Rato, tot i que, ben pensat, potser amb els seus amics amb majoria absoluta, potser no caldrà que ocupi físicament un escó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada