dissabte, 27 de desembre de 2008

200 morts mes sobre la pau a Gaza


Just avui, quan m’estava acabant de llegir el darrer llibre de la Naomi Klein, “La Doctrina del Xoc” Israel ha comès una nova matança a aquest camp de concentració que s’anomena franja de Gaza. Com dir-ne sinó d’una extensió de 365 quilòmetres quadrats, amb una longitud de 45 quilòmetres i una amplada mínima de 6 i màxima de 12, on hi viuen aproximadament un milió i mig de persones amb un atur superior al 50% i un bloqueig per aire, terra i mar que amb prou feines deixa entrar els aliments bàsics.

Doncs el llibre de la Klein, que m’ha agradat força, dedica un dels seus darrers capítols a Israel. Bàsicament diu que Israel va anar a Oslo, tal i com deia Shimon Peres el 1993 “no busquem la pau de les banderes, estem interessats en la pau dels mercats” i es que en aquells moments alguns empresaris israelians van pensar que la guerra continuada ja no era una opció sinó un llast per a que Israel s’acabés convertint en un centre estratègic, logístic i de marketing per a tota la regió com un Singapur o un Hong Kong.

Dues coses van alterar el procés d’Oslo, d’una banda l’arribada d’un milió de jueus de l’antiga Unió Soviètica (un 18% de la població!) que va reduir la dependència d’Israel de la ma d’obra palestina i, de l’altra, la ràpida expansió de l’economia de la seguretat (de la que els Israelians son els “reis” tal i com diu Klein: “va crear un fort gust dins dels sectors més rics i poderosos d’Israel per abandonar la pau en favor de la lluita contra el terror que s’expandia constantment”.

Diu també que l’economia no és en cap cas la motivació primària de l’escalada de la violència a la zona des del 2001, però “allò que ha produït el boom de la seguretat nacional és el canvi en la direcció d’aquesta pressió, que ha creat un altre sector poderós interessat en la violència continuada”.

Fa menys de dues setmanes el Fayez, secretari General del sindicat independent més combatiu de Gaza, que ha pogut sortir de la franja després d’un any de demanar-ho, ens va convidar a una reunió a la que vàrem assistir el Marc Sallas i jo com a representants de la CUP. A banda d’explicar-nos algun projecte que li ronda pel cap, ens va exposar la dramàtica situació de les palestines i els palestins, envoltats per murs de 6 metres, bloquejats, amb una escassetat brutal d’aliments i medicines i amb continus talls en el subministrament del fluid elèctric.

Em pregunto si encara hi ha persones que creguin les paraules de pau de l’Estat d’Israel quan du a terme aquest bloqueig sobre la Franja de Gaza i episodis com el d’avui amb la matança avui de 200 persones.