El 16 de desembre el Parlament Europeu va rebutjar per una amplia majoria la directiva que contemplava, entre d’altres, les 65 hores setmanals tot i que per ser mes exactes no es que la Directiva hagi desaparegut sinó que ara s’inicia un període de 90 dies en els que la Comissió Europea i el Parlament iniciaran un procés intern de debat per a dotar d’un nou redactat definitiu aquesta proposta de Directiva.
La proposta de modificació de la directiva sobre l’ordenació del temps de treball realitzada pels ministres de treball de la Unió Europea, a banda de les famoses 65 hores “proposava” d’altres mesures com per exemple la definició del concepte de “període inactiu d’atenció continuada”, temps que el treballador es troba en el lloc de treball, a la disposició de l’empresari, però sense prestar servei ni exercir les seves funcions que no es computa a efectes de res, ni de sou, ni de jornada ni en relació als descansos. Aquest nou concepte en principi seria aplicable, per exemple, a guàrdies on només es comptabilitzaria les hores de treball efectiu d’aquestes.
L’aturada, ni que sigui temporal, d’aquesta Directiva es una més que bona notícia per totes i tots els treballadors (òbviament qui demana la seva existència no farà mai aquestes 65 hores) però el fet de que la majoria del grup socialista del Parlament Europeu hi hagi votat en contra hem fa mala espina.
Segurament soc massa malpensat però no m’acabo de creure que els mateixos que van votar a favor de la Constitució Europea, un tractat de lliure comerç entre els Estats d’Europa que restringia la circulació de persones i liberalitzava la dels diners, els mateixos que han votat, entre d’altres, a favor de la Directiva Bolkestein, de la Directiva de la vergonya i els mateixos que tenen en la seva agenda econòmica les paraules com flexibilització del mercat de treball, competitivitat i adaptació respecte les noves demandes i d’altres que en el fons no volen dir res mes que precarització laboral ara, de sobte, es converteixin en els defensors dels drets socials i laborals.
De ben segur que la Directiva tornarà al Parlament Europeu per a la seva votació, segurament mes suavitzada en els aspectes més escandalosos però plena en el seu contingut i en aquesta tendència inexorable cap a de la retallada de drets laborals i socials. Cal estar atents i organitzats.
La proposta de modificació de la directiva sobre l’ordenació del temps de treball realitzada pels ministres de treball de la Unió Europea, a banda de les famoses 65 hores “proposava” d’altres mesures com per exemple la definició del concepte de “període inactiu d’atenció continuada”, temps que el treballador es troba en el lloc de treball, a la disposició de l’empresari, però sense prestar servei ni exercir les seves funcions que no es computa a efectes de res, ni de sou, ni de jornada ni en relació als descansos. Aquest nou concepte en principi seria aplicable, per exemple, a guàrdies on només es comptabilitzaria les hores de treball efectiu d’aquestes.
L’aturada, ni que sigui temporal, d’aquesta Directiva es una més que bona notícia per totes i tots els treballadors (òbviament qui demana la seva existència no farà mai aquestes 65 hores) però el fet de que la majoria del grup socialista del Parlament Europeu hi hagi votat en contra hem fa mala espina.
Segurament soc massa malpensat però no m’acabo de creure que els mateixos que van votar a favor de la Constitució Europea, un tractat de lliure comerç entre els Estats d’Europa que restringia la circulació de persones i liberalitzava la dels diners, els mateixos que han votat, entre d’altres, a favor de la Directiva Bolkestein, de la Directiva de la vergonya i els mateixos que tenen en la seva agenda econòmica les paraules com flexibilització del mercat de treball, competitivitat i adaptació respecte les noves demandes i d’altres que en el fons no volen dir res mes que precarització laboral ara, de sobte, es converteixin en els defensors dels drets socials i laborals.
De ben segur que la Directiva tornarà al Parlament Europeu per a la seva votació, segurament mes suavitzada en els aspectes més escandalosos però plena en el seu contingut i en aquesta tendència inexorable cap a de la retallada de drets laborals i socials. Cal estar atents i organitzats.
1 comentari:
equivocar-se és tan important com rectificar, així ens adonem del valor del que tenim i del que som, i de com ens importa allò que em descuidat sense voler, però sense el qual no som res perquè forma part indestriable del nostre ésser i ens cal fins i tot per respirar. em fa més por que una pedregada quedar-me sense aquest aler, necessito saber que el tinc encara!
Publica un comentari a l'entrada