El dimecres passat vaig anar al local de la CGT de Ponent on el Josep Manel Busqueta, economista i pastisser, va fer una xerrada sobre la crisi que seria una mica “la crisi explicada als nens” o “als que no en tenen ni idea d’economia” com és el meu cas.
D’entrada, considero que el Josep Manel és el que en futbol és diria, un crack, diguem-ne que fa intel·ligible i fàcil l’economia que és, normalment, mes aviat espessa. El Seminari d’Economia Crítica Taifa, del qual ell en forma part, és una eina valuossísima d’anàlisis però sobre tot, una eina propositiva. Els “taifos” fan una gran feina que considero imprescindible pel conjunt de l’esquerra transformadora i anticapitalista aportant elements d’anàlisis i de superació del sistema capitalista.
En fi, dit això ja us podeu imaginar que vaig trobar la xerrada més que interessant. Bàsicament va venir a dir que aquesta crisi del capitalisme és diferent. De l’anterior, als anys 70, el capitalisme se’n va sortir gràcies, en part, a la globalització i a les privatitzacions que van permetre un nou flux de diners. Des de llavors fins ara la diferència entre l’economia real (la que produeix “coses” tangibles) i la financera, és de 1 a 50, s’ha creat una gran bombolla de diners sobre coses que no existeixen. Es quan, per exemple, algú compra un barril de petroli a 3 anys vista i, abans d’arribar a tenir-lo, aquest ha canviat 7 o 8 cops de mans augmentant en cada venda el seu preu sense que tingui un recolzament real. Això i les subprime, els fons de risc, etc. etc......
Diu el Josep Manel que es donen unes circumstàncies, com són el col·lapse ecològic, el col·lapse humà i l’esgotament dels recursos naturals que faran una crisi que posarà realment en perill aquest sistema injust per naturalesa i és aquí on ens hauríem d’unir totes i tots, primer per aturar les privatitzacions del que encara queda públic i per garantir no perdre els pocs drets socials i laborals que ens queden i desprès per subvertir el sistema. En definitiva, un programa de mínims per sortir de la nostra atomització i esdevenir, com a mínim, una alternativa real.
Demà estarà a Reus i l’any que ve a Girona, no us el perdeu.
D’entrada, considero que el Josep Manel és el que en futbol és diria, un crack, diguem-ne que fa intel·ligible i fàcil l’economia que és, normalment, mes aviat espessa. El Seminari d’Economia Crítica Taifa, del qual ell en forma part, és una eina valuossísima d’anàlisis però sobre tot, una eina propositiva. Els “taifos” fan una gran feina que considero imprescindible pel conjunt de l’esquerra transformadora i anticapitalista aportant elements d’anàlisis i de superació del sistema capitalista.
En fi, dit això ja us podeu imaginar que vaig trobar la xerrada més que interessant. Bàsicament va venir a dir que aquesta crisi del capitalisme és diferent. De l’anterior, als anys 70, el capitalisme se’n va sortir gràcies, en part, a la globalització i a les privatitzacions que van permetre un nou flux de diners. Des de llavors fins ara la diferència entre l’economia real (la que produeix “coses” tangibles) i la financera, és de 1 a 50, s’ha creat una gran bombolla de diners sobre coses que no existeixen. Es quan, per exemple, algú compra un barril de petroli a 3 anys vista i, abans d’arribar a tenir-lo, aquest ha canviat 7 o 8 cops de mans augmentant en cada venda el seu preu sense que tingui un recolzament real. Això i les subprime, els fons de risc, etc. etc......
Diu el Josep Manel que es donen unes circumstàncies, com són el col·lapse ecològic, el col·lapse humà i l’esgotament dels recursos naturals que faran una crisi que posarà realment en perill aquest sistema injust per naturalesa i és aquí on ens hauríem d’unir totes i tots, primer per aturar les privatitzacions del que encara queda públic i per garantir no perdre els pocs drets socials i laborals que ens queden i desprès per subvertir el sistema. En definitiva, un programa de mínims per sortir de la nostra atomització i esdevenir, com a mínim, una alternativa real.
Demà estarà a Reus i l’any que ve a Girona, no us el perdeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada