El dissabte em vaig atansar fins al mercat de Sant Antoni, a Barcelona, a xafardejar llibres en les diferents parades que s’hi estableixen. Anar a veure llibres el diumenge, és una d’aquestes coses que “fan diumenge”, mirar uns llibres, comprar el diari i anar a fer el vermut, normalment a la Rambla de Ferran, a Lleida. A l’hora que nosaltres anem a fer el tomb, cap a la una, ja no queden molts llibres interessants però rebuscant, si els de la parada han “buidat” algun pis amb una biblioteca extensa, en pots trobar algun.
Doncs al mercat de Sant Antoni vaig trobar una parada d’aquelles que hagués comprat la meitat de llibres que tenia. Una edició aproximadament del 1960 del llibre d’Andreu Nin (ara reeditat): “Els moviments d’emancipació nacional”; un llibret signat per Stalin i traduït al català sobre els elements arribistes als partits d’esquerres (bàsicament el que se’ls hi havia de fer), que li hagués comprat al Ferran si no valgués el que valia; etc.
Hi havia també una joia, el “Problemas del sindicalismo y del anarquismo” signat per Joan Peiró i editat l’any 1940 del que, conjuntament amb el Jordi Martí, en vàrem fer una traducció al català ara fa uns anys. És un llibre on es condensa gran part del pensament polític de Joan Peiró. Si no hagués valgut els 100 euros que costava ja seria meu.
Finalment vaig acabar comprant el llibre “Consell a les Mares”, editat l’any 1934 per la Conselleria de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya amb el subtítol “La mare té el deure d’alletar el seu fill, el fill té el dret a la llet de la seva mare”. Està molt i molt bé i, a banda de consells de caire pràctic, fa un especial èmfasi en la lactància materna, en la importància de mantenir el vincle afectiu entre la mare i el nen i en l’educació des de la llibertat i l’amor. Per exemple parla de la importància de les joguines “l’infant necessita jugar i per jugar necessita les seves joguines”, es diu que el nen tirarà les joguines a terra i que per tant han de ser infrangibles i fàcils de netejar i que s’ha de deixar al nen jugar lliurement.
També el “Presència de Catalunya”, un llibre que quan el Josep Maria Pi de Terrassa (un gran col·leccionista de llibres, llibrets i demés documentació sobre el moviment llibertari que guarda amb cura) me’l va ensenyar de seguida hem va agradar.
El llibre fou editat l’any 1938 pels Serveis de Cultura al Front, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i conté un recull de poemes sobre diverses parts del Principat (viles, pobles, muntanyes...) que s’enviava als combatents catalans que lluitaven a diferents fronts de l’Estat Espanyol lluny de Catalunya. Poesia al front, segur que és molt cursi i reduccionista, però ho trobo un exemple dels valors que defensava la República.
Quan veig tots aquests llibres penso en la oportunitat que es va perdre amb la derrota de la República davant el feixisme, una República que defensava uns valors molt avançats en camps com l’educació, l’autogestió, o gènere i que va donar pas a 50 anys de retrocés i obscuritat. És sorprenent que encara avui, ens quedin tant lluny una mentalitat i unes millores socials que aleshores ja s’havien assolit.
Doncs al mercat de Sant Antoni vaig trobar una parada d’aquelles que hagués comprat la meitat de llibres que tenia. Una edició aproximadament del 1960 del llibre d’Andreu Nin (ara reeditat): “Els moviments d’emancipació nacional”; un llibret signat per Stalin i traduït al català sobre els elements arribistes als partits d’esquerres (bàsicament el que se’ls hi havia de fer), que li hagués comprat al Ferran si no valgués el que valia; etc.
Hi havia també una joia, el “Problemas del sindicalismo y del anarquismo” signat per Joan Peiró i editat l’any 1940 del que, conjuntament amb el Jordi Martí, en vàrem fer una traducció al català ara fa uns anys. És un llibre on es condensa gran part del pensament polític de Joan Peiró. Si no hagués valgut els 100 euros que costava ja seria meu.
Finalment vaig acabar comprant el llibre “Consell a les Mares”, editat l’any 1934 per la Conselleria de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya amb el subtítol “La mare té el deure d’alletar el seu fill, el fill té el dret a la llet de la seva mare”. Està molt i molt bé i, a banda de consells de caire pràctic, fa un especial èmfasi en la lactància materna, en la importància de mantenir el vincle afectiu entre la mare i el nen i en l’educació des de la llibertat i l’amor. Per exemple parla de la importància de les joguines “l’infant necessita jugar i per jugar necessita les seves joguines”, es diu que el nen tirarà les joguines a terra i que per tant han de ser infrangibles i fàcils de netejar i que s’ha de deixar al nen jugar lliurement.
També el “Presència de Catalunya”, un llibre que quan el Josep Maria Pi de Terrassa (un gran col·leccionista de llibres, llibrets i demés documentació sobre el moviment llibertari que guarda amb cura) me’l va ensenyar de seguida hem va agradar.
El llibre fou editat l’any 1938 pels Serveis de Cultura al Front, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i conté un recull de poemes sobre diverses parts del Principat (viles, pobles, muntanyes...) que s’enviava als combatents catalans que lluitaven a diferents fronts de l’Estat Espanyol lluny de Catalunya. Poesia al front, segur que és molt cursi i reduccionista, però ho trobo un exemple dels valors que defensava la República.
Quan veig tots aquests llibres penso en la oportunitat que es va perdre amb la derrota de la República davant el feixisme, una República que defensava uns valors molt avançats en camps com l’educació, l’autogestió, o gènere i que va donar pas a 50 anys de retrocés i obscuritat. És sorprenent que encara avui, ens quedin tant lluny una mentalitat i unes millores socials que aleshores ja s’havien assolit.
5 comentaris:
Ara, que l'he localitzat, podríem editar en llibre el de Peiró. T'hi animaries? Ens sortiria per 3 euros l'exemplar amb un pròleg del Cortavitarte. Què et sembla?
Parlem-ne!
De la mateixa col·lecció del front, tinc jo aquí al davant meu una edició facsímil de "la fesomia geogràfica de Catalunya" del geògraf Pau Vila. Al seu moment me'l vaig fotocopiar, i després quan encara tenia quartos, em vaig agenciar el facsímil.
Molt recomanable la col·lecció, però jo tinc la sensació que al front no s'estaven per aquesta mena de coses.
jo el llibre que et recomanaria ,és "un tomb pels prejudicis" on parla de la visió simplista i generalista d'una jove burguesia catalana cegada pels seus pensaments dicotomics i excloents.
els llibres que tu mires els han buidat d'algun pis igual que a tu t'han buidat les idees del cap...
Buf, doncs a veure si el trobo en les llibreries per tal de no comprar-lo a les parades que buiden pisos.
Publica un comentari a l'entrada