Governs d’esquerres, impostos de dretes

De ben segur que, en l’actualitat, no anem vers cap mena de model d’Estat de caire socialista. Les polítiques econòmiques que defensen els dos partits amb possibilitats reals de govern a l’Estat Espanyol són, amb alguns matisos gairebé imperceptibles, iguals.

Ambdós, PP i PSOE, comparteixen la voluntat d’acabar (a més o menys velocitat) amb les restes de l’estat del benestar bastit en dècades precents i amb un dels mecanismes que ajudaven en el seu suport, els impostos. Així, els successius governs han impulsat un aprimament de l’Estat cap a l’anomenada iniciativa privada, i han disminuït progressivament els minsos mecanismes d’una tènue redistribució de la riquesa que es manifestava en forma d’impostos directes sobre la renda.

Malgrat tot, les primeres notícies del Govern Zapatero que anunciaven la intenció d'incrementar la pressió fiscal sobre els que més tenen, amb un argumentari dur i contundent, semblava un passet en la direcció contrària al que s’havia fet fins ara. Els primers rumors i declaracions més o menys cridaneres dels membres del Govern socialista de l’Estat semblaven indicar que l’anunciada pujada d’impostos que es duria a terme anava en aquest sentit. La realitat, però, ha desmentit aquestes intencions i aquesta pujada s’ha materalitzat, bàsicament, en un increment de l’IVA i en la supressió de la reducció dels 400 euros en l’IRPF aprovada dos anys abans en plena campanya electoral, mantenint la mateixa recepta que el govern del PSOE ha vingut aplicant: la pujada dels impostos indirectes que apliquen al conjunt de la població independentment de les seves rendes.

Això sí, aquesta pujada d’impostos que, segons ells, graven els que més tenen, seran aprovats amb els vots de PNB o CiU, partits gens sospitosos de defensar postulats esquerranosos, una fina ironia que indica ja, per si quedava algun dubte, de quin peu calça cadascú.