La Candidatura d’Unitat Popular vam presentar, el 30 de desembre, una queixa al síndic de Greuges de la Paeria per la manca de resolució dels escrits i peticions que des de la CUP havíem formulat a l’Ajuntament de Lleida en el període 2007 a 2009.
En la relació que vam lliurar al síndic hi consten mocions, diverses propostes concretes com, per exemple, les “20 propostes d’actuació per part de la Paeria per la millora del Centre Històric” que vam lliurar a les diferents regidories, o sol·licituds com les d’admissió de la CUP en la comissió municipal d’entitats de seguiment del pla Integral sobre el treball sexual o en la Comissió de treball dels traçats de la variant sud de Lleida on, en ambdós casos, la CUP n’era part implicada per haver presentat al·legacions tant al traçat de la variant sud com a l’ordenança del civisme.
La resposta a les nostres peticions ha estat el silenci a excepció de la regidora Sara Mestres, amb qui es va concertar una reunió el 2008 que es va suspendre sine die per “motius d’agenda”, o la reunió que sí es va poder dur a terme amb la gerent de l’EMU, Cristina Ballester.
Un silenci que contradiu la Carta Municipal per a la Participació Ciutadana i l’Aprofitament Democràtic, aprovada pel Ple de març del 2004 i el Reglament de participació ciutadana aprovat l’abril de 2006 on, específicament en els seus articles 11, 12 i 13, es parla del dret a la proposta o petició. Un silenci que enllaça perfectament amb la idea de participació que té el nostre ajuntament que es limita a endegar processos amb efecte solament consultiu i informatiu, impulsant una linea de participació ciutadana dèbil que serveix per la justificació de determinats projectes i on no hi ha lloc per la discrepància.
Els exemples son diversos però n’existeixen dos que son paradigmàtics d’aquesta política de participació “controlada” que impulsa el govern municipal.
El novembre del 2006 la regidoria de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Lleida i el Col·legi d’Arquitectes de Lleida van endegar el que havia de ser un procés participatiu on totes les lleidatanes i lleidatans poguessin dir la seva respecte la remodelació i ampliació del futur parc de les basses. Més de 150 entitats i mes de 3000 persones van concretar la seva aportació en prop de 500 propostes que es van recollir en una memòria participativa sobre la revitalització del parc de les Basses d'Alpicat, a partir de la qual s’hauria de redactar el Pla Especial de l'operació.
Bé doncs, al juny, l'ajuntament de Lleida va adjudicar la redacció del Pla de les Basses a una empresa seguint, suposadament, els criteris establerts en el procés participatiu però afegint-hi una novetat en forma d'activitat comercial i altres usos de caràcter privat que en cap cas s’havia esmentat anteriorment.
Així, malgrat es deia en els objectius del pla que aquest havia de prendre en consideració les propostes elaborades dins el marc del procés de Participació ciutadana per a la reforma del Parc, s’hi incorporà un gran centre comercial i la possibilitat d’edificar-hi hotels. Així l’Ajuntament justifica, amb un procés de participació ciutadana del qual en fa cas omís, la seva idea inicial d’instal·lació d’equipaments privats en un espai públic.
En el segon cas, el ple de setembre de 2009 amb els vots en contra del PSC i del PP, rebutjava la celebració d’una consulta popular que no és res més que, tal i com el seu nom indica, un procés participatiu on les i els habitants de Lleida pugin expressar la seva opinió sobre un tema concret. A diferència d’altres municipis també governats pel PSC com Girona o la Seu d’Urgell , aquí els i les representants dels socialistes van decidir escapçar la celebració d’aquest procés que, malgrat tot, es durà a terme organitzat per la societat civil, la mateixa que la Paeria, amb les seves polítiques de participació, diu voler dinamitzar.
L’Ajuntament hauria de possibilitar la participació en la vida política dels i les habitants de Lleida mes enllà de dipositar una papereta en una urna cada 4 anys, sense por d’impulsar processos participatius actius i, perquè no, vinculants, tal i com permeten les eines de que disposa l’ens municipal.
Cal que la Paeria que escolti i reculli les propostes que se li facin arribar des de les lleidatanes i lleidatans i del seu teixit social. Cal possibilitar que aquestes propostes arribin als seus representants polítics per a debatre-les i tenir-les en compte, no pas per adherir-s’hi ni votar-hi necessàriament a favor. Només això ja seria un primer pas.
En la relació que vam lliurar al síndic hi consten mocions, diverses propostes concretes com, per exemple, les “20 propostes d’actuació per part de la Paeria per la millora del Centre Històric” que vam lliurar a les diferents regidories, o sol·licituds com les d’admissió de la CUP en la comissió municipal d’entitats de seguiment del pla Integral sobre el treball sexual o en la Comissió de treball dels traçats de la variant sud de Lleida on, en ambdós casos, la CUP n’era part implicada per haver presentat al·legacions tant al traçat de la variant sud com a l’ordenança del civisme.
La resposta a les nostres peticions ha estat el silenci a excepció de la regidora Sara Mestres, amb qui es va concertar una reunió el 2008 que es va suspendre sine die per “motius d’agenda”, o la reunió que sí es va poder dur a terme amb la gerent de l’EMU, Cristina Ballester.
Un silenci que contradiu la Carta Municipal per a la Participació Ciutadana i l’Aprofitament Democràtic, aprovada pel Ple de març del 2004 i el Reglament de participació ciutadana aprovat l’abril de 2006 on, específicament en els seus articles 11, 12 i 13, es parla del dret a la proposta o petició. Un silenci que enllaça perfectament amb la idea de participació que té el nostre ajuntament que es limita a endegar processos amb efecte solament consultiu i informatiu, impulsant una linea de participació ciutadana dèbil que serveix per la justificació de determinats projectes i on no hi ha lloc per la discrepància.
Els exemples son diversos però n’existeixen dos que son paradigmàtics d’aquesta política de participació “controlada” que impulsa el govern municipal.
El novembre del 2006 la regidoria de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Lleida i el Col·legi d’Arquitectes de Lleida van endegar el que havia de ser un procés participatiu on totes les lleidatanes i lleidatans poguessin dir la seva respecte la remodelació i ampliació del futur parc de les basses. Més de 150 entitats i mes de 3000 persones van concretar la seva aportació en prop de 500 propostes que es van recollir en una memòria participativa sobre la revitalització del parc de les Basses d'Alpicat, a partir de la qual s’hauria de redactar el Pla Especial de l'operació.
Bé doncs, al juny, l'ajuntament de Lleida va adjudicar la redacció del Pla de les Basses a una empresa seguint, suposadament, els criteris establerts en el procés participatiu però afegint-hi una novetat en forma d'activitat comercial i altres usos de caràcter privat que en cap cas s’havia esmentat anteriorment.
Així, malgrat es deia en els objectius del pla que aquest havia de prendre en consideració les propostes elaborades dins el marc del procés de Participació ciutadana per a la reforma del Parc, s’hi incorporà un gran centre comercial i la possibilitat d’edificar-hi hotels. Així l’Ajuntament justifica, amb un procés de participació ciutadana del qual en fa cas omís, la seva idea inicial d’instal·lació d’equipaments privats en un espai públic.
En el segon cas, el ple de setembre de 2009 amb els vots en contra del PSC i del PP, rebutjava la celebració d’una consulta popular que no és res més que, tal i com el seu nom indica, un procés participatiu on les i els habitants de Lleida pugin expressar la seva opinió sobre un tema concret. A diferència d’altres municipis també governats pel PSC com Girona o la Seu d’Urgell , aquí els i les representants dels socialistes van decidir escapçar la celebració d’aquest procés que, malgrat tot, es durà a terme organitzat per la societat civil, la mateixa que la Paeria, amb les seves polítiques de participació, diu voler dinamitzar.
L’Ajuntament hauria de possibilitar la participació en la vida política dels i les habitants de Lleida mes enllà de dipositar una papereta en una urna cada 4 anys, sense por d’impulsar processos participatius actius i, perquè no, vinculants, tal i com permeten les eines de que disposa l’ens municipal.
Cal que la Paeria que escolti i reculli les propostes que se li facin arribar des de les lleidatanes i lleidatans i del seu teixit social. Cal possibilitar que aquestes propostes arribin als seus representants polítics per a debatre-les i tenir-les en compte, no pas per adherir-s’hi ni votar-hi necessàriament a favor. Només això ja seria un primer pas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada