PRESSUPOSTOS SENSE OPOSICIÓ D’ESQUERRES

El passat 22 de desembre el ple de l’Ajuntament de Lleida va aprovar, amb els vots a favor del PSC i del regidor no adscrit, i les abstencions de ICV, ERC i CIU els pressupostos corresponents a l’any 2010. Uns pressupostos fets, com en les anteriors legislatures, per als lleidatans i lleidatanes però sense ells, sense un procés participatiu per a la seva confecció. Construïts mitjançant un mecanisme absolutament opac, ja que no és possible que els ciutadans accedeixin a la documentació prèvia, a les dades econòmiques bàsiques ni al debat dins l'equip de govern. Aprovats sense que transcendeixin les dades proposades i només accessibles en el procés d'exposició pública posterior on hi ha possibilitats per part de la ciutadania d'accedir a la informació completa.

Els pressupostos aprovats per l’any 2010 preveuen una disminució d’ingressos d’aproximadament el 10% respecte de l’any anterior deguda, bàsicament, a la crisis econòmica i la manca d’ingressos derivats dels tributs i llicències associades a la construcció. Així doncs, la major part dels ingressos de l’ajuntament es veuen disminuïts a excepció de dos aspectes concrets, l’IBI que sofreix un increment d’un 10% i també sorpressivament, els ingressos previstos per sancions derivades de les multes de tràfic, de la zona blava o de les ordenances municipals. Així doncs, l’Ajuntament, enlloc d’apostar per les taxes progressives, que graven en funció de la renda, aposta per les sancions i taxes que paga tothom independentment dels seus ingressos.

Les despeses de personal també s’incrementen, bàsicament els serveis socials, un fet enormement positiu en temps de crisi tot i que, a pesar d’aquest increment, els sindicats denunciïn una disminució del pressupost per a la prevenció de Riscos en els edificis municipals. I malgrat aquest increment la Paeria continua, tal i com també denuncien els sindicats, en la seva linea de privatització dels serveis públics i en la seva gestió empresarial de l’ens municipal.
Finalment, una de les promeses estrella de l’alcalde pels pressupostos de l’any 2009 anunciada el març del mateix any, el Pla d’Austeritat, ha obtingut uns resultats mes que discrets, molt lluny del milió d’euros d’estalvi previstos

Així doncs, uns pressupostos que seguint la linea traçada pel PSC en anys anteriors, incrementen la càrrega impositiva sense tenir en compte les rendes dels i les lleidatanes i que aprofundeixen en la linea de privatització dels serveis públics i de gestió empresarial de la Paeria.
Tot i això, malgrat que ERC va declarar que no es pot fiar del PSC pels incompliments reiterats dels compromisos adquirits en els anteriors pressupostos i, malgrat les crítiques del regidor de ICV Ramon Camats al pla d’austeritat que “ha demostrat la incapacitat del consistori per estalviar”, davant retallada de les inversions o la manca de millors polítiques d’ocupació, finalment, ambdós formacions polítiques s’han abstingut en l’aprovació, fet que ha portat a l’alcalde Àngel Ros a declarar: "l'altíssim nivell de consens del pressupost, que ha tingut només dos vots en contra".

Sembla doncs que tant ERC com ICV, els dos partits d’esquerres que formen part de l’ens municipal, no han estat capaços, per dos anys consecutius, de dir no al full de ruta del PSC local -soci seu en el govern de la Generalitat- malgrat afirmar estar en contra d’aquests pressupostos i malgrat haver advertit al PSC que els donarien un no rotund si seguien en aquesta línia.

Des de la CUP apostem per obrir els pressupostos al debat ciutadà, esdevenint una eina de transparència política i radicalitat democràtica, on la ciutadania pugui debatre les prioritats de la ciutat, els partits polítics siguin capaços d’oferir propostes i defensar-les fins al final, i on l’ajuntament treballi al servei de i amb la ciutadania, parant l’orella i assumint un nou paper de consistori dialogant.

Defensem uns pressupostos justos que provinguin de l’esforç de cadascun segons les seves possibilitats i que aturin el desmantellament dels serveis públics en favor de la externalització creixent cap a la iniciativa privada.