dimarts, 2 de març de 2010

Inaguritis i monarquiitis




Sembla que seguint aquesta fal·lera monàrquica de l'alcalde Angel Ros, els reis d'España tornaran a venir a Lleida el 23 de març per reinaugurar la Llotja que ja fou "estrenada" el 21 de gener, només 5 mesos després de que uns altres membres de la família reial, el príncep i la princesa, vinguessin a la nostra ciutat l'octubre del 2009 per inaugurar el Parc Científic i Tecnologic Agroalimentari de Lleida.

El PSC, els estatuts del qual diuen, en la seva declaració de principis "els homes i les dones socialistes de Catalunya som hereus d'aquesta tradició de lluites obreres i populars, desenvolupades a tarvés dels cercles i les societats obreres i camperoles, els ateneus populars, els sindicats i el moviment obrer, i fem nostres els principis de republicanisme i federalisme, així com els seus combats per la llibertat, la democràcia, la igualtat i els drets de ciutadania", torna a convidar, per tercer cop en el mandat de l'Alcalde Ros, la familia Reial a un acte d'inauguració d'un dels nous equipaments de la nostra ciutat, oblidant-se doncs d'aquest republicanisme que aquest partit diu representar.

Lleida s'ha convertit, gràcies a l'equip de govern actual, en una ciutat monàrquica fins al moll de l'os, si l'ex-Alcalde Antoni Siurana va rebre tres cops algun membre de la "familia Reial" durant el seus més de 20 anys de "mandat" , el 1995 amb la inauguració de l'auditori Enric Granados, el 1997 durant el 700 aniversari de la Universitat de Lleida i el 2003 a peu d'AVE en la inauguració de la nova estació de l'AVE, el nou alcalde socialista amb un sprint monàrquic ja l'ha igualat només amb 7 anys.


Mes enllà de l'anacronisme d'aquesta institució i de la sensibilitat de la Corona envers les "regions" d'España que es redueix a dir bon dia o bona tarda en la llengua "vernàcula" i que tan be encaixa amb el federalisme del PSC, hem pregunto si no existeix algú altre que pugi aplegar un consens en les lleidatanes i lleidatans i que s'adigui mes a l'equipament a inaugurar per no haver de portar una vegada i una altra als mateixos. Que pesats!