dimecres, 19 d’octubre de 2011

Iniciativa, demòcrates d'esquerres


L’any 1976, el llavors Secretari General del PSUC Gregori Lòpez Raimundo descrivia, en el pròleg del llibre, “PSUC: per Catalunya, la democràcia i el socialisme”, els punts per a la liquidació de les bases econòmiques del capital monopolista citant, entre d’altres, la nacionalització de la banca, la reforma agrària, una reforma fiscal basada en la equitat distributiva o la intervenció dels treballadors en la gestió de les empreses.

En el mateix text, i dins de l’apartat “per un nou partit de masses” deia de la seva organització que: “El PSUC no es un fi en si mateix ni forma una societat a part. És un mitjà perquè la classe obrera i les masses populars conquistin l’hegemonia i el poder polític, un mitja perquè la gran majoria pugi construir la nova societat socialista”.

Des d’aquell 1976 i fins arribar al 2011 la història del PSUC ha estat intensa i ha tingut diverses dates claus, entre elles el 1987 amb la fundació d’Iniciativa per Catalunya i el 1991 quan el Comitè Central del PSUC decideix incorporar automàticament tots els militants a IC, l’establiment d’una quota única PSUC-IC i el traspàs de tots els locals a aquesta formació.

I ara els ecosocialistes tenen por d’una paraula que anys abans havia estat una part important del seu adn.

Fa gairebé un mes i mig, en una tertúlia d’una televisió local, un dels membres històrics de ICV a Lleida es defensava de les afirmacions d’un els tertulians d’Unió (que acusava a Iniciativa d’ésser un partit de comunistes) assegurant que en el seu partit ja només en queda una petita part d’aquests i que ells ara son d’esquerres.

I per acabar de reblar el clau, fa tres setmanes, vaig coincidir amb un dels membres del Consell Nacional d’aquesta formació que, després de preguntar-li el perquè de la resposta del seu company en la tertúlia i de l’aposta per Equo, hem va fer un curiós joc d’antònims afirmant que no era comunista sinó demòcrata.

Hem sorprèn, no tant que ICV hagi abandonat una part de la seva herència per acostar-se cada cop més al PSC, (cosa evident, per exemple amb l’elecció del seu candidat a les eleccions a l’Estat Espanyol, el mes ben valorat pels votants del PSC segons les enquestes), sinó a la necessitat de desmarcar-se, de manera imperiosa, d’un terme que forma part de la seva memòria política i a contraposar-lo a d’altres com “democràcia”.

La renúncia d’una part important de la memòria històrica d’Iniciativa per Catalunya es un pas més de l’acostament cap al “centre” polític d’aquesta formació i suposa el definitiu abandonament dels postulats de l’esquerra transformadora per esdevenir la consciència crítica del PSC. Un fet que es fa evident amb l’acostament progressiu cap a EQUO, un partit que comparteix amb ICV aquesta mena de socialdemocràcia low cost i un ecologisme d’àrea metropolitana, tot utilitzant una formula que ja van fer, en el passat, altres formacions com el PDNI de Cristina Almeida i Nicolas Sartorius.

3 comentaris:

Àngel 'Soulbizarre-Tati' ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Àngel 'Soulbizarre-Tati' ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Àngel 'Soulbizarre-Tati' ha dit...

perdó, no em va bé l'ordinador, per això escric en un tercer intent.Estic d'acord amb el que es diu aquí. Soc testimoni directe de la mutació del meu ex-partit. Per això ja no en soc membre. Del vell PSUC a aquesta ICV hi va una llarga distància de renúncies.
Sense anticapitalisme l'esquerra perd el nord i acaba com això que dius, és a dir com uns "demòcrates d'esquerres" (el cas italià encara és més il·lustratiu).

Salut!