A principis de novembre l’associació de veïns de Ciutat Jardí demanava a la Paeria el canvi de nom del carrer Carmel Fenech, al considerar que no era apropiat que un carrer portés el nom d’una persona amb vincles falangistes. Tal i com deia un dels seus membres, “Es dóna la circumstància que, a més, el carrer és força a prop del col•legi, cosa que als pares els resulta molt molest”.
Fenech fou delegat provincial d’Hisenda a Lleida i el segon president de Caliu Ilerdenc l’any 1941. Una entitat, el Caliu, que va néixer durant el règim franquista i que era formada per 22 membres de la burgesia local que, a banda d’afeccions d’esbarjo i pseudoculturals actuava com a grup de pressió exercint les seves influències en els nomenaments de càrrecs polítics. Els seus membres defensaven la “pau” i “l’ordre” imposades pel franquisme, potenciant una cultura oficialista que de la mà del “leridanismo” (un corrent ideològic pensat pel ministre franquista lleidatà Eduardo Aunós) que postulava una falsa idiosincràsia lleidatana a mig camí entre Aragó i Catalunya, i que, bàsicament, estava al servei de l’uniformització cultural i de la descatalanització en tots els àmbits de la Catalunya Occidental.
Un projecte que estigué a punt d’assolir un cert èxit quan el 1966 el Consejo Económico Sindical proposava crear la Regió de la Vall de l’Ebre, que incloïa les tres conegudes províncies aragoneses i Lleida, amb capitalitat a Saragossa, argüint que milloraria el seu desenvolupament econòmic. La mobilització popular ho impedí.
Malauradament, l’existència d’aquest carrer no es una anècdota, a Lleida n’existeixen una bona colla que recorden, entre d’altres l’ex-alcalde de 1939 a 1941, Ramon Areny i Batlle durant el mandat del qual existiren a Lleida (a banda de la presó), 3 camps de concentració, i que des de l’entrada dels feixistes a Lleida fins al 1945, 558 persones foren afusellades (148 sense judici), on 169 persones moriren a la presó i 359 persones foren expedientades pel Tribunal de Responsabilitats polítiques. O d’altres com Joan Recasens, tradicionalista i integrista catòlic que estigué implicat en la revolta militar a Lleida i fou nomenat alcalde en produir-se el pronunciament militar contra la República el dia 18 de juliol del 1936.
I tot això malgrat les 1500 signatures recollides per entitats com la CUP, la CGT o l’AJLL, lliurades a l’Ajuntament de Lleida el 20 de novembre de 2006, per demanar al govern municipal “la retirada dels símbols que, encara ara, recorden aquest règim feixista i que són presents a la nostra ciutat tant en els noms de carrers, en blocs de pisos o en monuments”.
Suposo que els veïns de ciutat Jardí rebran la resposta que va donar l’anterior alcalde Antoni Siurana afirmant que “la ciutat esta per sobre d’aquests temes” i que s’havia de fer “abstracció de les ideologies dels alcaldes” o l’actual, Àngel Ros, que digué que "Aquesta gent te carrers dedicats no per ser franquistes, sinó pel que van fer per Lleida. Les èpoques i les persones no son el mateix ".
Mentrestant, el feixista Aunòs, company polític i gastronòmic de Fenech, de ben segur esbossaria un somriure tot pensant en una de les seves frases: "Lerida no es catalana en grado máximo. En realidad incluso nuestra propia habla no es más que una especie de dialecto situado entre el castellano y el catalán".
1 comentari:
No vull crear-te grans polèmiques. Tinc 26 anys i al llegir aquesta darrera frase que va dir aquest senyor Aunós he reflexionat una mica. No creus que el tracte que rebem els lleidatans a la resta de Catalunya dona certa raó al que afirmava aquest home?? Em sento molt lleidatà!!! Però no sento que Catalunya miri gens a Lleida. He estat estudiant a a Bcn 5 anys i he trobat més bromes sobre Lleida, ignorància o menyspreu que altra cosa. No et disgustis, pel que et comento...
Publica un comentari a l'entrada