PER LA MUNICIPALITZACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS

Des de ja fa temps, s'ha instaurat una mena de “mantra” que associa l'administració pública a quelcom lent, ineficient i als seus treballadors com una colla de dropos i, per contra, a l'empresa privada com el súmmum de de la competitivitat, eficiència i perfecció. Una idea que va portar a la externalització de molts dels serveis que l'administració pública ofereix als ciutadans, com la gestió de l'aigua, la brossa o, per exemple, el servei d'ajuda a domicili de les persones grans o dependents sota l'argument de millorar-ne el servei, l'eficiència i la seva gestió.

Així l'administració pública es desprenia d'uns serveis que es consideraven deficitaris i poc rendibles cedint-los a una empresa privada sota diferents règims deslliurant-se també de qualsevol obligació sobre els seus treballadors. Un model de gestió pública, de caire liberal fortament arrelat en les polítiques dirigides als serveis socials que s'empara en una pretesa voluntat d’aconseguir una major planificació i un més ampli control de la gestió i de l’avaluació de resultats que suposa, de fet, una menor transparència en el seu funcionament, una visió estrictament econòmica en el desenvolupament de les seves tasques i una precarització de les condicions de treball dels seus empleats. Es difuminen les fronteres entre sector públic i privat i es debiliten les responsabilitats i incrementant el malbaratament dels recursos i el descontrol democràtic.

A Lleida, darrerament, hem tingut alguns exemples dels criteris empresarials sobre els serveis públics en règim de concessió. La retallada del 6,5% en el canon que la Paeria paga pel servei d'escombreries gestionat per ILNET pot suposar una disminució dels serveis que aquesta empresa du a terme a Lleida i, el cas dels autobusos, la retallada en l’aportació econòmica de la Paeria ha suposat una disminució de freqüències i la supressió de 4 línies d’autobús. A tot això manca sumar-hi parcs i jardins, el servei domiciliari a persones grans o depenents i d’altres lligats a concessions municipals que posen de manifest que aquest descens en l’aportació de diners porta directament una disminució en els serveis públics dels que en surten perjudicats els mes desafavorits i, per tant, els que mes en necessiten.

Des de la CUP apostem per promoure i impulsar la gestió pública dels serveis públics, aturar les privatitzacions i revertir aquesta situació amb la preservació dels béns i serveis que conformen el sector públic municipal, el foment de la bona gestió, la transparència i el disseny de l’execució. Apostem per la remunicipalització d'aquests serveis públics que en l'actualitat l'Ajuntament ofereix amb règim de concessió, fet que necessàriament ha d'implicar un control absolut de l’ajuntament sobre els preus que s’apliquen –i, per tant, la possibilitat de l’abaratiment mitjançant la pressió social (la qual cosa significa que tothom en pot fer ús independentment dels seus ingressos)–, un control més democràtic d'aquests serveis i unes millors condicions de treball per als professionals que hi treballen. Cal entendre que el criteri d’un servei públic mai ha d’ésser el de l’obtenció de beneficis sinó el de donar un servei a la ciutat.

Ja son diversos els ajuntaments que han dut a terme processos de municipalització de serveis en règim de concessió. A Sant Celoni el maig del 2008 i a proposta de la CUP, es municipalitzava l'escola bressol "el Blauet", el novembre de 2009 es procedia, també a proposta de la CUP, a municipalitzar l'escola de música de Vilafranca del Penedès, i aquest passat mes de maig la CUP de Girona portava una moció al ple per municipalitzar el servei de neteja d'equipaments i dependències municipals.

La CUP defensem que és necessari mantenir els serveis bàsics en mans públiques com a garantia que els criteris sota els quals es gestionaran seran els d’igualtat, universalitat en l’accés, vocació del servei a la ciutadania... i no criteris merament empresarials, per això apostem per la municipalització dels serveis bàsics que ara, la Paeria, te en règim de concessió.