dimarts, 15 d’abril de 2008

DOS DIES

Poso al meu bloc aquest text que va sortir publicat a llibertat.com el dia que els buseros i buseres han fet un pas més endavant.

Vaig veure el Saturnino Mercader i el Josep Garganté per darrer cop al judici de Can Vies, el Saturnino defensant el centre social a la sala de l’audiència i el Garganté a baix, a l’arc del triomf, participant de la diada festiva i reivindicativa que s’havia organitzat.
Ells dos son unes de les cares visibles de la lluita pels dos dies que les conductores i conductors d’autobusos estan duent a terme, malgrat repeteixen per activa i per passiva que es una lluita de totes i tots sense portagonismes.

Els he anat seguint, he votat al Saturnino com a català de l’any, he vist al Garganté reivindicant els dos dies a la festa de lliurament dels premis de l’APPEC i bàsicament els he vist a ambdós conjuntament amb els seus companys i companyes de feina a les assemblees, a les mobilitzacions o informant als conductors a la sortida de les cotxeres.

Ja ho comentaven al jutjat, un cop la mobilització iniciada i l’èxit obtingut comença l’estratègia del pal, de la criminalització de la vaga, de les sancions i suspensions de sou i feina i de la pastanaga, de la negociació amb les cúpules sindicals de CCOO i UGT a les esquenes dels treballadors.

Semblava que TMB ho tindria fàcil però s’han trobat amb dues coses en les quals no hi contaven, d’una banda l’assemblea, la lliure decisió de les treballadores i treballadors de seguir endavant de manera col·lectiva, i de l’altra el suport unànime dels moviments socials, de la gent de Can Vies i d’exemples d’unitat com el periòdic DOS DIES realitzat entre l’Accent, la Directa i el Catalunya.

I es que contràriament al que a primer cop de vista podria semblar, la reivindicació dels dos dies va mes enllà d’una simple reivindicació per una millora puntual en unes condicions laborals, es una vaga, per primer cop des de fa molt temps, ofensiva, una reivindicació duta a terme per una gran majoria de les treballadores i treballadors del bus i per això mateix i res mes que per això, perquè coneixen l’abast del que s’hi juga, TMB ha contat amb el suport incondicional de mitjans de comunicació i de l’oligarquia econòmica catalana.
En el judici hem van assegurar que arribarien fins allí on les treballadores i els treballadors volguessin arribar. La lluita de les conductores i conductors d’autobusos forma part d’aquest món que vull, forma part de l’alternativa al capitalisme que cal bastir i del qual aquesta experiència n’és un petit exemple.

3 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

Una lluita que a banda de defensar un treball digne ha destapat la hipocresia del "progressisme" que governa a k'Ajuntament de BCN i els sindicalisme groc.

kira ha dit...

Jo no m'hi entenc de blocs però estic molt d'acord amb tot el que hi has penjat i dit. Sabies que el loc Nacionalista Valencià ha fet una campanya que es diu "política de baix cap a dalt" molt bona? són uns cartells rojos que en gran posa "política" de cap per avall i a sota "de baix cap a dalt" normal, volent significar una nova forma de fer política, allunyada dels partits convencionals i anti-autoritaria i assemblearia. M'encanta. Si aquesta és la teva màxima m'encanta el teu bloc doncs. Perquè ficarli aket nom suposa concebre les relacions socials, polítiques, sindicals, personals realment coherent amb el que ha de ser un ideari llibertari, horitzontal i que encara creu en la persona humana! Es pot dir de moltes maneres i s'han escrit rius de tinta, pro crec que la teva frase és la que més planera i sintèticament recull tota una concepció política i de vida. Felicitats pel bloc!

Pau Juvillà Ballester ha dit...

Doncs si, precisament aquesta es la idea, que la força resideixi en la base i vaigi de baix cap dalt.

Gràcies!!