A la Diputació de Lleida es tornen a pujar els sous. Els polítics, es clar, perque les treballadores i els treballadors encara no han cobrat la desviació respecte de l'IPC de l'any passat tal i com estipula la clàusula de revisió salarial del seu conveni col·lectiu.
Amb fets com aquests la política es corromp una mica més, quan els suposats partits d'esquerres, quan ICV, PSC i ERC voten a favor de la pujada dels sous en el primer ple de l'Ajuntament de Lleida o quan, després de prometre austeritat, s'incrementen els sous que en alguns casos suposen 1000 euros en menys d'un any als diputats, allunyen inexorablement la política de la gent i del carrer.
El president de la Diputació va prometre reduir la despessa i congelar els sous, no solament això sinó que per donar exemple es baixa 5000 euros el seu sou. Tranquils, no patiu!! en cobra uns 105000 i segueix sent el segon càrrec públic que cobra mes en tot l'Estat Espanyol després de l'ara ministre Celestino Gorbacho, doncs ara per compensar puja el sou als seus socis socialistes (?) mentres la diputada d'iniciativa no diu res.
Tot això ens fa un flac favor als que creiem que la política no es una feina amb un bon sou sinó una eina mes, petita però vàlida, que conjuntament amb moltes d'altres, ha d'ajudar-nos en la transformació social.
I no son paraules, per sort tenim exemples de càrrecs electes coherents com la Montserrat Vinyets i l'Albert Ventura, regidors de la CUP a Sant Celoni que van presentar una moció (aprovada) per reduir els sous dels regidors/es, o la Laia Jurado i el Quim de Vic que destinen una part important dels seus sous a diverosos projectes o el Xavi Safon-Tria que directament hi ha reninciat. Transparència i coherència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada