divendres, 18 d’abril de 2008

El català, llengua d'opressió al principat

Claríssim, no hi ha dubte. Només us en poso dos exemples que m'han succeit aquests darrers mesos i que m'han fet obrir els ulls.

El primer, reunió d'escala. M'arriba l'acta, en castellà - no passa res, penso, li diré a l'administrador i segur que la propera la farem ALMENYS en català-. La reunió s'allarga gairebé 4 hores en les que es diu de tot menys bonic, abans d'acabar prenc la paraula per demanar a l'administrador si la propera acta la pot fer, com a mínim, en català.

Hem respon que no, que encara no te els formats i que ho esta fent, que algun dia arribarà. Flipo, li torno a demanar dient-li que la llei l'obliga i hem torna a dir que no, li demano que consti en acta. Dues setmanes desprès arriba l'acta, en castellà obviament, i sense aquest punt.

Segon cas, (el de cada any). Vaig a la Mutua per la revisió anual que ens fan fer a l'empresa. Cada any m'aten una doctora amb ganes de que passi el següent i cada any li demano l'informe mèdic en català. Ella sempre rondina (ja esta aqui el psicòpata de cada any - segur que pensa-), tot i que cal dir en el seu favor que sempre m'acaba arribant (únicament a mi perque ningú mès ho demana).

Aquest any una novetat, doctora nova però amb les ganes de treballar de l'anterior. Arriba al final i abans de marxar li demano l'informe en català, hem mira sorpresa i hem diu: "no entiendes el español", jo li dic "si, i l'anglès i el francès també, pero vull el meu informe en català", acaba dient-me "pues yo no te lo voy a traducir".

Una mica cansat, decideixo que he de fer alguna cosa. En el primer cas li envio un burofax dient-li (entre d'altres) que segons nosequin article de la llei (gràcies Esther!!) l'acta ha de ser com a mínim en català, dues setmanes i encara no ha dit res.

En el cas de la Mutua vaig parlar amb el meu delegat de Seguretat i Salut i amb el meu delegat al Comité d'Empresa perque abans d'anar a la Mutua l'empresa preguntés als/les treballadors/es en quin idioma volen l'informe mèdic. Per sort ja consta com a proper punt de l'ordre del dia en el Comité de Seguretat i Salut i m'han promés (encara no hi ha ordre del dia) que també constarà en la propera reunió del Comité d'Empresa.

I no estic content, de fet no se si estic mes enfadat o cansat d'haver de reivindicar continuament el dret de poder viure en català, d'esbarallar-me continuament, de que la gent pensi (com m'ha dit algú de la meva empresa quan ho vaig explicar), que l'important es que facin la feina be, que l'idioma només es per comunicar-se, que si ja entèns el castellà no cal que emprenyis tant.

Emprenyo perque no vull que la meva llengua es converteixi, com els hi passa a moltes d'altres, en un idioma únicament per explicar contes a la vora del foc a casa.

4 comentaris:

Perico Delgado ha dit...

Estimat amic Juvi, abans de res felicitats pel blog, veig que encara et queda molt de temps lliure per dedicar-te a aquestes cosetes, i amb això ja li dediques prou temps a la Blau?
Bé entrem en matèria, ja saps que la revolució comença per casa d'un mateix, jo passaria a l'acció, crec que et pots estalviar els burofaxs i iniciar una revolta permanent per tal de destituir directament al president de l'escala, per fatxa i opressor, si ni solucionem primer l'escala de casa... no podem anar pel mon pregonant la revolució!!
Sobre el metge i el coi de la revisió... jo sempre he dit que son una especie diferent, prepotens i caragirats, dec tenir un trauma de petit, qui sap... crec que el millor que pots fer en aquest cas és, a part del que ja fas, no tornar-hi més, una especie de vaga de revisió, això si, t'has de passejar pels passadissos de la mutua amb un cartell reivindicatiu i una precinte a la boca, això és molt important, a més si fas una mica de soroll, millor que millor, i amb una mica de suport dels companys, ja ho tens guanyat.
Primer a l'escala, després a la feina, si superes això et queda un país, que sigui dit, junts el podrem canviar, asimés no ja fa temps que ho estem intentant.
No t'hi cansis, però cansa'ls a ells!
una abraçada xavalote i ànimus!!

blanca ha dit...

Ei, família!!

Els diversos escrits d'opinió que feu als vostres blocs seria interessant que ens els féssiu arribar a suport ponent... doncs ho podríem penjar com a escrits d'opinió i li donaríem vida a la pàgina.

Els esperem!!

kira ha dit...

típic català: pots denunciar la reproducció en captivitat de la granota blava de les illes Po i seràs respectat, però si denuncies la substitució lingüística que ens aniquila la llengua ets un monstre! el pitjor és que ho ets a ulls de la resta de catalans, serà l'autoodi dels colonitzats per allò del síndrome d'estocolm? estic amb tu

Pau Juvillà Ballester ha dit...

Estimat Perico,
M'ha agradat molt el tema de la Mutua, el que passa es que hi vaig cada any a veure si hem poden fer alguna baixa llarga per alguna d'aquestes malaties que son de dificil diagnòstic (rollo Manuela de Madre) i no me'n surto, en tot cas ho vull seguir intentant.
`Lo de fer nosequé junts, si, sempre i quan deixis el dopatge, totes i tots sabem com guanyaves les etapes!
Una abraçada!