dimarts, 8 de juliol de 2008

ASSEMBLEA DE LA CUP: DEBAT I DIÀLEG

Aquest diumenge 6 de juliol s’ha clausurat, al teatre de Gràcia de Manlleu, l’Assemblea Nacional de la CUP que durant dos diumenges seguits ens ha fet trobar a gairebé tres-cents militants en aquesta vila d’Osona.

Un dels punts més importants que s’han tractat ha estat posar data i hora al que tothom veu com necessari, el debat estratègic del que volem ser, que durem a terme aquest desembre amb una metodologia, aprovada per l’Assemblea a proposta de dues CUPs, que promou la participació de totes i tots en la seva discussió.

L’altre punt ha estat el debat entorn d’una proposta d’estatuts confeccionada durant 9 llargs mesos per més d’una vintena de persones provinents de les diferents intercomarcals de que es composa la CUP, ara anomenades assemblees territorials, en un procés participatiu i obert on també hi ha participat les assemblees locals amb l’aportació d’esmenes i la pròpia Assemblea Nacional, que ha aprovat aquest document per una ampla majoria.

Val a dir que d’aquest debat i gràcies a les esmenes aprovades, els estatuts han reforçat encara més el seu caràcter assembleari, restringint les competències del Secretariat Nacional i potenciant, al meu entendre, les assemblees territorials, la base de la nostra organització, i el màxim òrgan d’expressió d’aquesta, la nostra Assemblea Nacional.

El debat, viu i en alguns moments intens, ha estat per damunt de tot respectuós i positiu. Intervencions com les del company Puma de Vilafranca i especialment l’Àlex de Molins han estat constructives i enriquidores des de la diferència de criteri i ajuden a la reflexió i a l’entesa entre totes i tots. I es que no podia ser d’una altra manera, el debat i la discussió, com digué el Ramon Usall, es intrínsec a qualsevol organització que tingui voluntat transformadora.

Aquests estatuts suposen un primer pas, petitet, en la construcció del projecte que es basteix lentament des de ja fa anys i que ara comença a agafar embranzida, ens dotem d’una estructura que potencia la seva base i crea una estructura totalment allunyada d’una organització clàssica, jeràrquica i vertical.

Ara, un cop acabat aquesta part del procés tenim davant el repte del debat estratègic del proper desembre que de ben segur ens ajudarà a consolidar la CUP com una alternativa potent i transformadora, integrada en l’esquerra independentista i profundament imbricada amb els moviments socials. Diàleg, debat i consens.

2 comentaris:

Venceslau ha dit...

Però anirem a la Gene o no?
je je

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...

Comentari al bloc de l'Adam Majó

-------------------------------

Salutacions Adam.

Primer de tot enhorabona per aprovar els estatuts de la CUP, i donar un salt de qualitat i de respecte cap a les persones, sense oblidar els municipis i la
lluita municipal, que segueix sent la més dura i la que més desgasta, si no tens la poltrona assegurada, un xofer, una secretaria i dinars de 50 € el
cobert.

Lamentablement, la reflexió es que les CUP encara són un partit fora de la vigència, es a dir, es considera un partit afí a postures radicals (com l’independentisme radical i l'acció directa als símbols del estat 'espanyol') i simbòlicament demòcrata per qüestions purament electoralistes, segons la majoria de partits "normals". Però és evident que les majories silencioses no són les que canvien el món, Charles de Gaulle ho tenia ben assumit a la dècada dels 60, es preferible que votin 20 milions, que 100 persones facin la revolució. Tot això com sabeu va
acabar amb el Maig del 68.

Afrontar l’independentisme és una realitat perfectament assumible, legitima i totalment adaptada a la realitat catalana del segle XXI, on l'esfera de la cultura catalana rep agressions "duríssimes" del la mongòlica Espanya, que ratllen l'assimilació russa que practicava Stalin dintre l'URSS. Això és una guerra bruta, una guerra de mitjans de comunicació i estats d'opinió
molt poc culturitzats, en definitiva una guerra entre "garrulos i lufos" com afirmaven els marroquins l'altre dia en un bar dels Drets.

L’últim exemple, és fàcil, TeleMadrid, l’entorn P.J.Ramirez (amb el seu article sobre la marginalitat de la selecció espanyola a Manresa) i la gran ratllada dels amics de Cuatro, que semblava la subliminalitat del fútbol com a mètode per evadir-se d’una realitat econòmica desastrosa.

La seva lògica és aquesta: "Primero exageramos, y si no persiste,
directamente inventamos".

La meva humil opinió es saber que les CUP, esta treballant i puc dir ara mateix, que almenys tinc una esperança engrescadora per no deixar de votar, i confiar en les CUP.

Salut i Resistència!

JORDI

--------------------

(amb aquest comentari vull felicitar-us a tots els que vau estar els dos diumenges a Manlleu treballant pel futur de les CUP)