dimarts, 15 de juliol de 2008

L'Europa fortalessa



Ho van intentar amb l'anterior Constitució Europea (res mes que un tracta econòmic) i ara ens colen per la porta falsa el tracta de Lisboa, que be a ser el mateix, novament un tractat econòmic però amb un nom menys grandilocuent com el de Constitució.




Aquella Europa que ens van vendre, garantia de drets i llibertats es treu la careta i ens demana treballar 65 hores i aplicar la Directiva de retorn, aixecant encara més els murs que ens separen de les nostres companyes i companys dels països del sud, aillant-nos i trencant la nostra solidaritat interna i de classe, això sí, sense posar cap mena de traba al moviment de capital entre Estats i transaccionals.




Penjo un article que ha fet l'Esther sobre la directiva de retorn que esta força be.




PER LA CONVIVÈNCIA I EL RESPECTE ALS DRETS HUMANS: REBUTJEM LA DIRECTIVA DE RETORN



Esther Sancho i Cepero



Advocada i membre de la CUP



Està comprovat que en temps de crisi econòmica, quan augmenta l’atur i empitjoren les condicions de vida de la classe treballadora, és quan surten a la superfície les actituds xenòfobes i quan els idearis feixistes troben camp per recórrer. La crisi immobiliària fustiga a tot l’entramat econòmic que vivia al voltant del fenomen de la bombolla immobiliària, però els primers castigats amb la recessió i l’augment del preu del petroli a tot Europa són els propis immigrants. Malgrat tot, la situació als seus països d’origen segueix sent molt pitjor, i si a nivell internacional no es vol solucionar aquesta gran diferència Nord-Sud, es tornaran a repetir episodis tan sagnants com el d’aquesta setmana amb la mort de quinze persones, nou d’elles nadons, durant la travessia d’una pastera amb destí a Almería. Amb aquest escenari de fons, el parlament europeu acaba d’anunciar dues polèmiques directives: la que augmenta la jornada laboral a 65 hores i la que determina l’empresonament d’immigrants durant 18 mesos per no tenir els papers en regla. Dues retallades de drets, en el primer cas laborals, i en el segon afectant directament als drets humans més elementals, que ens mostra quina és l’actual política comunitària.



L’Europa dels 27 ha esdevingut ja l’aturador de les polítiques socials i la mort en vida de les cartes de ciutadania, que havien ocupat bona part del debat en el passat, en què se’ns deia als euroescèptics que l’Europa social acabaria amb l’anomenat dèficit democràtic –terme emprat pels propis europeistes per referir-se a la manca de legitimitat, representativitat i capacitat legislativa del parlament europeu. Al que hi oposàvem que un parlament que no legisla no és un parlament, per molta ciutadania europea que es proclami als quatre vents. Però és que ara resulta que aquest parlament no democràtic, a més a més, no regula sinó que desregula normatives de què ens havíem dotat les societats avançades en les què, gràcies a no pocs sacrificis i unes quantes guerres, teníem uns drets laborals i un respecte als drets humans que ningú qüestionava.



No és acceptable que tornem endarrere amb qüestions tan bàsiques com la jornada de 40 hores setmanals (no dèiem que calia assolir les 35 hores..?) ni encara menys amb normes elementals de respecte als drets humans: la prohibició de privar de llibertat una persona que no hagi estat condemnada, mitjançant un procés just, per haver comés un delicte tipificat en el Codi Penal. Cal que tothom sigui conscient que la Directiva de Retorn suposa empresonar immigrants, siguin majors o menors d’edat, dins de centres de detenció que no compleixen amb condicions mínimes d’habitabilitat –dit per organismes protectors dels drets humans- durant 18 mesos, sense haver una acusació penal, sense haver-ho decidit un jutge ni haver estat garantit el dret de defensa (tal i com ha apuntat el Consejo General de la Abogacía, entre d’altres). Però sobretot cal ser conscients que aquesta directiva suposa fer de l’excepcionalitat una norma, que demà es pot fer extensiva sota una altra cobertura jurídica contra la llibertat ambulatòria, fins i tot, dels nacionals d’aquests estats i que, de ben segur, aquesta mesura no aturarà la desesperança dels nostres veïns del sud, disposats a morir en la mar abans que renunciar a un futur per als seus.