Eleccions

Aquests dies he estat seguint les reaccions a l'escrit que ha fet l'Adam al seu blog, on he llegit algunes reflexions mes que interessants. L'aspecte del debat mes orgànic me l'estalvio, entenc que son temes que haurem de parlar dins la CUP en els òrgans quetenim establerts per fer-ho i de la manera mes tranquil·la i responsable possible, sempre tractar-nos entre tots amb el respecte que els anys de militància i la feina feta ens han atorgat.

M'interessa especialment el debat sobre el fet de concórrer a unes eleccions o no. Sembla que el fet de participar en qualsevol comtessa electoral, sigui quinasigui, és intrínsecament dolenta o be que hi han unes eleccions mes dolentes que unes altres, unes, diguem-ne de primera i les altres de segona. Així participar en les europees no es tan dolent com, posem per exemple, les del parlament Principatí. Deu ser que leseuropees on s'hi presenten partits com el del Cannabis (ara coaligat amb l'Ariel Santamaria i el Pirata del Gorro) i d'altres que sonen a “xiste” son de "sucre" malgrat que es en les institucions europees on es debaten directives com la de les 65 hores o lesdiverses sobre immigració destinades a construir "l'europa fortalesa" blanca i neoliberal...

I es que quan es parla de les eleccions, bàsicament les autonòmiques en el cas de la CUP, sovint des de determinats àmbits es fa sota la sospita de ser un objectiu finalista del nostre projecte per part d’algunes persones, una via per aproximar-se més al poder i formar-ne part i esdevenir un més quan es reparteixi del pastís.

La ponència aprovada en la darrera assemblea política ho deixa ben clar, les eleccions europees o les autonòmiques no deixen de ser un mitjà per a l’estratègia política com poden ser-ho les municipals, i que per tant ni és una finalitat en si mateixa ni cal descartar-ne la possibilitat, simplement acomodar-les a una acció política coherent, constructiva, ambiciosa i en un àmbit supramunicipal que s’escau amb la nostra lluita d’emancipació nacional que no es redueix als municipis.