Dimarts coneixíem la notícia que no per esperada era menys dolenta. El jutjat contenciós de Lleida resolia desestimar el recurs presentat per la CUP contra l’Ajuntament de Lleida de renunciar a l’usdefruit de l’edifici del Roser.
Malgrat tot la sentència apunta alguns aspectes dignes de considerar, per exemple que estableix la titularitat Estatal del Roser només des de 1987 i que en el cas de l’usdefruit diu que no existeix cap documentació oficial que serveixi processalment per justificar-ne la seva extinció, únicament el reconeixement explícit que en fa la Paeria.
A més a més, per si fos poc, la sentència diu que la situació de precarista, creada per la passivitat i deixadesa municipals fa que no li siguin d’aplicació la protecció als bens de domini públic.
En resum, amb una mínima voluntat política per part de la Paeria es ben possible que el Roser encara fos de titularitat municipal. Només el fet que totes les institucions estiguin en mans del PSOE ( des de l’Estat passant per la Generalitat i l’Ajuntament) i la passivitat i connivència dels grups municipals, especialment dels de l’anterior tripartit, ERC i ICV, han permès que la ciutat perdés aquest patrimoni que ara es convertirà en un hotel de luxe.
Els suposats partits d’esquerres han fet mans i mànigues perquè un equipament públic obert a totes les lleidatanes i lleidatans passi ara, si no ho evitem, a esdevenir un hotel de luxe. Malauradament ens ha tocat al Casal Ocell Negre i a la CUP dur a terme en solitari l’oposició a aquest projecte sense que cap altra formació política municipal digues el contrari.
Els que si que s’han posicionat són les més de 2000 persones que van signar contra aquesta conversió o les 2500 persones que van sortir al carrer el 12 d’octubre del 2007 per Salvar el Roser deixant en evidència els representants dels partits d’esquerres de l’ens municipal.
La sentencia ha estat un obstacle en el camí però tenim molt clar que encara ens queda molt per fer i que encara podem fer moltes mes coses per evitar que Lleida perdi aquest edifici, l’única lluita que es perd es la que no es lluita.
Malgrat tot la sentència apunta alguns aspectes dignes de considerar, per exemple que estableix la titularitat Estatal del Roser només des de 1987 i que en el cas de l’usdefruit diu que no existeix cap documentació oficial que serveixi processalment per justificar-ne la seva extinció, únicament el reconeixement explícit que en fa la Paeria.
A més a més, per si fos poc, la sentència diu que la situació de precarista, creada per la passivitat i deixadesa municipals fa que no li siguin d’aplicació la protecció als bens de domini públic.
En resum, amb una mínima voluntat política per part de la Paeria es ben possible que el Roser encara fos de titularitat municipal. Només el fet que totes les institucions estiguin en mans del PSOE ( des de l’Estat passant per la Generalitat i l’Ajuntament) i la passivitat i connivència dels grups municipals, especialment dels de l’anterior tripartit, ERC i ICV, han permès que la ciutat perdés aquest patrimoni que ara es convertirà en un hotel de luxe.
Els suposats partits d’esquerres han fet mans i mànigues perquè un equipament públic obert a totes les lleidatanes i lleidatans passi ara, si no ho evitem, a esdevenir un hotel de luxe. Malauradament ens ha tocat al Casal Ocell Negre i a la CUP dur a terme en solitari l’oposició a aquest projecte sense que cap altra formació política municipal digues el contrari.
Els que si que s’han posicionat són les més de 2000 persones que van signar contra aquesta conversió o les 2500 persones que van sortir al carrer el 12 d’octubre del 2007 per Salvar el Roser deixant en evidència els representants dels partits d’esquerres de l’ens municipal.
La sentencia ha estat un obstacle en el camí però tenim molt clar que encara ens queda molt per fer i que encara podem fer moltes mes coses per evitar que Lleida perdi aquest edifici, l’única lluita que es perd es la que no es lluita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada