dissabte, 2 de maig de 2009

1 de maig a Lleida


Ja fa uns quants anys que les diverses organitzacions d'esquerres de Lleida van decidir cedir el portagonisme d'aquesta data als sinsicats de classe amb una voluntat transformadora i des de llavors es la CGT que s'ha encarregat d'aquesta manifestació.

Aquest any la novetat ha estat que la CNT (sempre reticent a treballar conjuntament amb la CGT) ha decidit ajuntar esforçors i convocar la manifestació conjuntament amb la CGT. Entenc que es un pas força positiu i que cal felicitar a les persones d'ambós organitzacions que han treballat per que això fos possible mes enllà de lletres i sigles pensant únicament amb la necessària i imprescindible unitat d'acció.

Malgrat això aquest any el pont ha fet de les seves i hem estat menys els qui ens hem manifestat des de la Plaça del Treball a la Plaça Sant Joan darrera del lema "La crisi que la pagin els rics".

Malgrat que penso que aquesta manifestació s'ha de continuar duent a terme i que els sindicats que la van organitzar (tant la CGT com la CNT) van fer una molt bona feina, potser caldria que ens prenguessim una mica de temps per pensar perque en un moment com el que estem atravessant, d'un increment de les EREs i d'un agument de l'atur com feia anys que no es veia, a Lleida hem estat menys els que hem sortit al carrer.

Alguns, els sindicats majoritaris (ara convertits en mers gestors de serveis i de solucions personals als problemes laborals) sota consignes com "Volem un nou model productiu per les Terres de Lleida" i els altres, els que la premsa anomena alternatius, defensant un model econòmic i social diferent a l'existent no hem estat capaços de nodrir les nostres manifestacions, dels centenars de treballadors i treballadores que pateixien el dia a dia d'aquesta crisi.


Suposo que no existeixen múltiples raons i que es dona un allunyament de qualsevol tipus de lluita o confrontació mes o menys directa (en els seus diversos graus) potser per la por, ara mes certa que mai, de pèrdua del preuat lloc de treball.


En tot cas la manifestació va acabar a la Plaça Sant Joan on es van llegir els manifestos de la CGT i de la CNT. Hem costa també d'entendre aquesta mena d'autoodi de les companyes de la CNT, tots/es ells catalanoparlants, que van fer el seu discurs completament en espanyol per allò que aquest es l'idioma dels obrers i el català dels burgesos i aquest fals perjudici suposadament llibertàri de l'internacionalisme mal entés, en fi, queda clar que ens queda molt de camí encara.

5 comentaris:

al revés ha dit...

De fet, amiguet, hi ha coses que si funcionen separades potser és perquè juntes no tenien res a fer. Potser és millor que la mani dels que ja sabem continuï sent al revés...

Jordi ha dit...

Si, noi, tens raó, sorpen que encara a aquestes alçades aquest discurs espanyolista i impregnat d'autoodi encara es dugui a terme. El virus de l'autoodi i l'espanyolisme està molt arrelat i caldrà seguir treballant a fons per trencar tòpics absurds i mentides tramposes.

També et dóno la raó, cal replantejar coses, no pot ser que en plena crisi s'aconsegueixi treure tan tpoca gent al carrer (parlo per mi, que a Girona vam reunir poc més d'un centenar de persones). Respecto molt el món llibertàri però està clar que determinades actituds sectàries, messiàniques i marginals no ajuden pas a engroixir les capes populars amb potencial subversiu. I l'esquerra independentista ha de fer un exercici d'autocrítica i definir les seves aliances tàctiques i estratègiques.

salut

Tondo Rotondo ha dit...

Enacra tot està per fer i tot és possible... per això cal anar replantejant coses senzillament per poder sobreviure com a poble. No ja per guanyar... encara que d'alguna manera sobreviure ja és guanyar.

Tondo Rotondo ha dit...

Ara que si no recordo malament a Tarragona el representant de la CGT va fer el seu discurs en castellà, el de CO.Bas en català, malgrat van editar cartells en castellà pels barris i en català pel centre (o almenys així ho vaig veure pel carrer).

mkltx ha dit...

no recordes malament, el paio de la cgt va piular en espanyol . Tant és, la mani de Tarragona era aclapadorament indepe.....i de la cgt!