De ben segur que a Arantza Quiroga, la nova i flamant presidenta del parlament basc i integrant de l’ala mes conservadora del PP, se li devia fer un nus a l’estómac quan Francisco Lòpez jurava al càrrec com a Lehendakari sense la biblia ni cap símbol religiós a sobre de la taula a diferència, cal dir-ho, dels ministres i d’altres càrrecs electes a la resta de l’Estat Espanyol.
Segur que ella, fervent catòlica i defensora de la família devia passar, aquest 9 de maig a Ajuria Enea, un mal tràngol només justificable per un fi insuperable, España. I es que les eleccions al País Basc han posat de manifest que la defensa de l’Estat Espanyol esta per sobre de les ideologies i que aquell “antres roja que rota” segueix vigent anys després de la mort del dictador.
Arribar a la Lehendakaritza no ha estat fàcil, ha calgut revestir aquell PSE declaradament espanyolista de Redondo Terreros d’un tint “vaquista” que no ha resistit la primera rentada i, el que es mes important, ha calgut silenciar la voluntat d’una gran part dels habitants del País Basc que no han pogut expressar mitjançant el vot la seva opció política, un fet inaudit i sense precedents a la resta d’Europa.
Així, els partits espanyolistes, mes enllà de polítiques econòmiques i socials, han pogut assolir el que tant havien desitjat, la presidència del Govern Basc per tal d’iniciar un procés lent de desmantellament de tot allò que no soni espanyol, començant, com no podia ser d’altra manera, per l’Èuscar.
Potser que ens comencem a mirar a nosaltres mateixos, que comencem a espavilar i que ens aprenguem la lliçó ja que com es sol dir, quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada