divendres, 29 de maig de 2009

Un Homenatge ben merescut


El dimarts 2 de juny a les 19:30 a la Sala Alfred Perenya de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC) de Lleida hem organitzat un acte per recordar els 70 anys de la creació del Front Nacional de Catalunya i per homenatjar a qui fou un dels seus membres mes destacats a Lleida, el Joan Culleré i Ibars.

Aquests dies he estat repassant la seva biografia i es d’aquelles que quan la llegeixes et pares un moment a pensar i dius, quina militància tan diferent ! quin sacrifici i quin esperit de resistència!, es ben be que, salvant les distàncies, nosaltres ho tenim milions de cops mes fàcil perquè han existit persones com ell.

Nasqué a Barcelona i als 3 anys es traslladà a viure a Lleida. Comença a treballar des de molt jove i ja als 17 anys entra a militar a Joventut Republicana de Lleida. Arran dels fets del 1934 resultà ferit i posteriorment empresonat. Posteriorment s’integra a Estat Català i el 1937 marxa amb la seva lleva al front d’Albacete d’on anirà a diferents fronts i acabarà a l’equip de transmissions de Líster on, el 1939 retransmet l’ordre de retirada a l’exèrcit de l’Ebre i inicia la lenta marxa cap a l’exili que el durà al camp de refugiats de Sant Cebrià i després al de l’Agde.

El 1943, amb França sota l’ocupació nazi ja ha connectat amb membres del Front Nacional de Catalunya i realitza tasques informatives i de proveïment de documentació per la resistència dins del grup “Maurice Alivi”. Un cop acabada la guerra, conjuntament amb altres membres del FNC es dediquen a facilitar el pas per la frontera de França fins que el 1948 creua la frontera i després d’una curta estada a Barcelona (on fa feines de correu) s’acaba instal·lant a Lleida.

El retorn a Lleida no atura les seves activitats en el sí del FNC del qual n’esdevé el principal impulsor, jugant-se el tipus i alguna cosa més, amagant gent a casa seva, repartint i distribuint octavetes o traduint llibres al català. El 1971 participà en la fundació de l’Assemblea de Catalunya i fou detingut el 1973, el 1979 fou un dels fundadors de Nacionalistes d’Esquerra i es presenta com a candidat per aquest partit el 1980 al Parlament de Catalunya i el 1984 altre cop per Entesa de l’Esquerra Catalana.

La seva vida esta plena, com no podia ser d’altra manera, d’anècdotes de lluita com en el primer 1 de maig amb una certa importància que es dugué a terme a Lleida l’any 1967 quan unes 40 persones entonaren l’Emigrant a la Plaça Sant Joan i foren ràpidament dissoltes per la policia, quan aconseguí 200 llibres infantils i juvenils en català que distribuí entre els seus coneguts, quan parlava en clau amb els “convidats” a casa perquè els seus fills no se’n adonessin....

Be, doncs això es el que volem homenatjar el dimarts, una organització en la figura d’una persona íntegra i valenta que mai deixà de lluitar i per això hem convidat a l’Agustí Barrera, historiador i ex militant del FNC, a Josep Borrell ex militant de nacionalistes d’esquerra, al seu fill, el Pere Culleré i a la Meritxell Gené, cantautora lleidatana, per a que clogui l’acte.

Personalment hem fa especial il·lusió la presencia de seu fill, no ha estat gens fàcil convèncer-lo , la CUP no es un sant de la seva devoció no perquè no comparteixi alguns dels objectius que defensem sinó perquè entén que suposa una fragmentació d’un espai que ell vol unit. N’hem hagut de parlar i al final, amb un somriure, ens ha dit que si, que vindrà i parlarà de qui fou el seu pare, mirant cap al terra els ulls li brillen. Al seu quiosc li compro un llibre en català per la meva filla.

Ens veiem el dimarts, un homenatge ben merescut.