dilluns, 22 de juny de 2009

2011


Avui, quan he arribat a la feina, la major part de les meves companyes i companys sabien on havia estat tancat gairebé vuit hores el diumenge, havien escoltat per la tele o la ràdio l’existència de l’Assemblea Nacional de la CUP. És més, la majoria d’elles i ells m’han comentat el que els havia semblat la resolució que vàrem prendre, per uns demostrava que érem una organització diferent, que no té ànsies de tenir el poder i té la capacitat d’esperar-se i pels altres hem perdut una oportunitat d’or per plantar cara al Parlament. Finalment, quan feia el dinar, el nostre veí, l’Àlex, un advocat laboralista de llarguíssima trajectòria tan política com professional, ha trucat a la porta i, com fa sempre, ha entrat sense demanar permís i ha començat a xerrar sense pausa.

M’ha dit no sé quina cosa de Iniciativa Internacionalista i que ha trucat al Sastre per explicar-li no se què per, acte seguit, preguntar-me per l’Assemblea. Segons ell, hem pres una bona decisió però que només ha de ser un estadi per, un cop tinguem uns fonaments forts, participar en les comtesses electorals autonòmiques ja que si no ho fem, diu ell, correm el risc d’estancar-nos en el municipalisme.

Doncs així vàrem anar l’assemblea de Lleida el diumenge a Girona, amb el cor i el cap dividits. Després de tres assemblees de debat intens que van continuar als cotxes i a l’esmorzar vàrem arribar a Girona amb una idea clara sobre el projecte que volem i que ja vam plasmar junt amb d’altres companyes i companys de Sant Celoni i Manresa en la ponència que es va aprovar a Mataró, però amb dubtes sobre la manera de com arribar-hi.

La percepció de la nostra assemblea és que les institucions són eines que podem fer servir, com molt bé va explicar el Ferran en un article a Llibertat.cat, i no un fi en si mateixes, i per aquest fet, la majoria consideràvem que era un bon moment per provar-ho, malgrat tot també coincidíem en aspectes de les altres ponències sobre la necessitat de reforçar les nostres assemblees locals que és l’eix fonamental de la CUP.

La manera, doncs, de com conjugar ambdues coses va fer que les nostres postures en diferents moments no fossin coincidents i que el sentit del vot d’una part de l’assemblea fos diferent a l’altra. El que si que ens va quedar clar que la CUP es troba avui en una cruïlla important, els resultats de les votacions així ho demostren, i que caldrà molta mà esquerra per tornar a tendir els ponts necessaris de diàleg i de consens entre assemblees i persones.

En tot cas el que sí que tinc clar personalment i també de manera ferma en la nostra assemblea és que sentim el projecte de la CUP com a nostre, és un projecte que ens engresca i del qual ens hi sentim partícips en la seva totalitat. Ens toca doncs, a partir d’ara, preparar-nos per les eleccions municipals del 2011.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Vist el que ha passat, trobo que no cal córrer i xafar fort quan sigui possible. Ara mateix ho veig com un avenç. Salut i anarquia!
jordimartifont

Anònim ha dit...

Jo no ho veig com un avenç, penso que la/les CUP s'hauria d'haver presentat. Però no hi sóc a dins, per tant em callo.
El dia que el Jordi i jo estiguem d'acord en alguna cosa jo suposo que voldrà dir que s'apropa la fí del món o algo similar...

xavi, "saverio"

mkltx ha dit...

Ei Pau no t'oblidis que fos quina fos la ressolució de l'altre dia tots i totes els i les que ho seguim haguéssim acceptat la desició de l'assemblea, i això, crec jo que és molt important. Ara toca això, doncs vol dir que arreu dels PPCC tenim feina pel 2011. Apa salut i visca la Terra!!!!
Miquel Perelló i Segura

Anònim ha dit...

Possiblement, el més important és entendre que el moviment és molt més ample i llarg, i entendre, també, que sense moviment no hi ha cup.

No pensem únicament en clau electoralista. En aquest sentit, si no creix el gruix i la base de l'Esquerra Independentista i Anticapitalista, de res servirà presentar-se a les institucions.

Participar de les estructures de dominació burgesa té els seus avantatges i inconvenients. Pensem en créixer i en trobar la unitat d'acció, i després podrem alterar l'ordre del seu poder.

Salut i visca la CUP, visca l'EI!