Esporgada d'estiu

Deu ser per allò de la separació de poders entre el legislatiu, executiu i judicial o per demostrar que els tribunals de l’Estat Espanyol no es troben sotmesos a cap mena de pressió política que ja s’ha filtrat que la decisió sobre la nova esporgada de l’estatutet (i ja van....) es coneixerà al juliol aprofitant les vacances, la calor, la platgeta i la cervesa a la terrassa del bar. Vaja, la coneguda mandra estival.

El govern de l’Estat Espanyol també s’ha sumat gustosament a la festa d’estiu que ha preparat el Tribunal Constitucional i ha fixat el dia 15 del mateix mes com a data límit per a la negociació del finançament que penja d’aquest estatutet anunciant que o bé caixa o faixa, que no pensa passar del topall d’aquells 9.000 milions d’euros addicionals que la Generalitat ja va qualificar d’insuficient en el passat.

Com si d’unes eleccions es tractés ara tots els partits fan mans i mànigues per vendre el resultat d’aquestes dues decisions. El mateix Montilla, respecte de la nova passada de ribot a l’Estatut, ha dit en declaracions a la premsa que “la sentència serà positiva” i els seus companys de partit anuncien ja des de fa dies amb la boca petita que el finançament serà el millor que ha tingut mai Catalunya (perquè així fos només caldria afegir-hi 1 euro mes al que ja tenim!) i asseguren que hi ha altres mètodes per fer pressió alternatius a qualsevol resposta per part dels seus 25 diputats a Madrid, no sigui que algun tingui un atac de dignitat.

Mentre que el PP es frega les mans, CiU pensa en les properes autonòmiques, ICV mira cap a un altre cantó com si no anés amb ells i ERC fa, un cop més, foc d’encenalls amenaçant que se’n va, a Madrid se’ns rifen i allò que es va aprovar en referèndum amb una participació del 49,9% s’ho passen pel forro. Un referèndum, cal recordar, que alguns dels qui van negar la seva representativitat per la suposada baixa participació no han dubtat ni un segon a recollir la seva acta d’eurodiputat i els 7.765 euros bruts de sou mensuals amb una participació de 37,5 % al Principat.

Així doncs, queda prou clar que aquell model autonomista i suposadament federal defensat per la major part de forçes polítiques del Principat s’ha exhaurit i que no és possible un encaix dins de l’Estat Espanyol mes enllà de veure contínuament retallades les nostres minses propostes d’autogovern.