Avui, a la tertúlia d'una coneguda emissora local, no es parlava d'altra cosa que d'Arenys. Un dels assistents, regidor de l'Ajuntament de Lleida, ha dit que no donaria suport a una consulta popular per l'autodeterminació (una ironia si es te en compte que es el regidor de participació) després de que alguna de les altres tertulianes li fes la pregunta directa per tercer o quart cop. Abans s'havia intentat amagar sota el pretext de que els problemes de la gent son uns altres, que cal començar la participació amb altres coses o que a la gent no li interessa i finalment, abans d'anunciar el seu no rotund.
Cal dir que, com ja es pot deduir de les seves paraules, aquest regidor forma part del PSC-PSOE, un partit que busca la manera de sortir d'aquest atzucac en que l'han posat i s'ha posat ell mateix, i es que si d'alguna cosa ha servit la consulta d'Arenys (i n'ha servit per varies) es per posar a molts i moltes al seu lloc. Per posar al PSC-PSOE al lloc que li correspon mes enllà d'una certa patina pseudo catalanista que es vol atorgar, al lloc de la defensa de l'Estat Espanyol, de la seva unitat i territorialitat sota arguments tant infantils com que son federalistes o que la participació ha estat baixa (que renunciï a l'acta d'eurodiputada, si us plau la sra. Badia).
A situat a CIU en aquella boira espessa de la seva eterna indefinició de no promoure cap consulta però "potser li donaré suport", no fos cas que el meu soci d'Unió els meus amics del "teixit empresarial" es pensin que va massa de debò. A ERC en la vergonya de disposar de majoria en molts municipis del principat i ara fer bandera de les consultes que, ara si, endegaran (?), i a ICV en aquell silenci a l'espera de que passi quan abans millor i que no ens preguntin gaire.
Queda clar que la llavor que ahir van plantar els i les ciutadanes d'Arenys, donant una lliçó de participació als qui diuen que nomes s'ha de fer cada quatre anys o mitjançant els canals establerts - que son els seus-, comença a germinar. Malgrat, com molt be exposa el company Vilalta al seu bloc, no es el que alguns i algunes voldríem, suposa un primer pas al que cal donar-li continuïtat, i es que com diu el toranès: si anem perdent per tres a zero i tenim una ocasió de gol, llençarem la pilota als núvols amb l’argument que nosaltres volem guanyar i no pas perdre tres a un?, es doncs el moment d’estendre la taca d’oli.
Cal dir que, com ja es pot deduir de les seves paraules, aquest regidor forma part del PSC-PSOE, un partit que busca la manera de sortir d'aquest atzucac en que l'han posat i s'ha posat ell mateix, i es que si d'alguna cosa ha servit la consulta d'Arenys (i n'ha servit per varies) es per posar a molts i moltes al seu lloc. Per posar al PSC-PSOE al lloc que li correspon mes enllà d'una certa patina pseudo catalanista que es vol atorgar, al lloc de la defensa de l'Estat Espanyol, de la seva unitat i territorialitat sota arguments tant infantils com que son federalistes o que la participació ha estat baixa (que renunciï a l'acta d'eurodiputada, si us plau la sra. Badia).
A situat a CIU en aquella boira espessa de la seva eterna indefinició de no promoure cap consulta però "potser li donaré suport", no fos cas que el meu soci d'Unió els meus amics del "teixit empresarial" es pensin que va massa de debò. A ERC en la vergonya de disposar de majoria en molts municipis del principat i ara fer bandera de les consultes que, ara si, endegaran (?), i a ICV en aquell silenci a l'espera de que passi quan abans millor i que no ens preguntin gaire.
Queda clar que la llavor que ahir van plantar els i les ciutadanes d'Arenys, donant una lliçó de participació als qui diuen que nomes s'ha de fer cada quatre anys o mitjançant els canals establerts - que son els seus-, comença a germinar. Malgrat, com molt be exposa el company Vilalta al seu bloc, no es el que alguns i algunes voldríem, suposa un primer pas al que cal donar-li continuïtat, i es que com diu el toranès: si anem perdent per tres a zero i tenim una ocasió de gol, llençarem la pilota als núvols amb l’argument que nosaltres volem guanyar i no pas perdre tres a un?, es doncs el moment d’estendre la taca d’oli.
2 comentaris:
Seguint amb el teu encertat símil, esperem que la llavor no sigui transgènica i ens intentin modificar i limitar premeditadament el resultat a obtenir, ens encantarà fer consultes i participar democràtica i cívicament, sí, però el que volem no és sinó la independència! si per la via de la victòria moral i política de les consultes esteses com a taca d'oli no en sortim, seguirem cercant dreceres, que ningú no ho dubti ni es quedi amb què bonic va ser participar. No volem jugar sinó endur-nos el taulell de joc a casa, com diria el Titot, en un discurs que vaig trobar molt de pa sucat amb oli però el més sincer de tots al capdavall.
Estic amb tu Pau: a ERC l'ha agafat amb els pixats al ventre (cosa que sembla que està aprofitant el regagrupat), realment no se'ls havia mai passat pel cap que podien fer una cosa així? Si enlloc d'estar tant de temps pensant en qui col·loquen a la poltrona i amb qui fan o deixend e fer govern haguessin estat pensant en trobar escletxes al sistema potser se'ls hagués acudit.
CiU fan riure, estan disposats a que hi hagin consultes i donar-los-hi suport, això sí, que les facin els altres que ells estan en política per coses sèries, com trobar un govern que vulgui el Duran de ministre o trobar formes de liberalitzar el mercat laboral per "estimular" l'economia i trobar algú que els ajudi a desarticular la sanitat pública.
Els d'Iniciativa tenen tanta feina en entendre i explicar el seu model federal que aquesta consulta realment no va amb ells, però com que no es tracta de que sembli que estan en contra de la participació ciutadana, endavant les atxes (es veu que això d'atxes ve per les torxes i no per les destrals, ho savies?).
I PSOE, PP, ciudadanos i falange sincerament no se perquè estan en partits diferents, encara intento trobar la diferència en els seus discursos, però vaja, millor dividits que junts,suposo.
Publica un comentari a l'entrada