Han estat dos dies extranys.
Ahir, la Mercè, el Ferran i jo ens reuniem amb el delegat d'Interior, el delegat del govern de la Generalitat i l'intendent del cos dels mossos d'esquadra per parlar de l'onze a Lleida. Una d'aquelles reunions de "us entenem, volem que pugueu expressar la vostra opinió, nosaltres també tenim amics o coneguts com vosaltres però....si convé podem portar 200 mossos, l'helicòpter i fins i tot la brigada canina".
Per sort va venir el Ferran que tindrà molts defectes però alguna que altra virtut i, entre elles, la de no deixar-se intimidar, ho va dir tot tal com raja, tant, que jo que sempre estic en la frontera que separa ser prudent de ser poruc el vaig haver de frenar. Una reunió una mica extranya.
Avui, incrementem una mica més el grau de surrealisme, marxo de casa a les 8 just quan puc llegir a les noticies subtitulades del 3/24 que deia que estava a punt de sortir la sentència de la consulta popular d'Arenys. A les 19:30 quan tornava cap a Lleida, hem truca l'Esther indignadíssima amb les sentències de la consulta popular i de la manifestació de la Falange a la mà, com pot ser que es negi el dret a la lliure expressió i s'autoritzi, d'altra banda, una manifestació dels que volen, precisament, cohartar-la!!. Be, fet i fet potser no es tan extrany.
En tot cas sembla extret d'una película de Groucho Marx, d'aquestes de situacions inverosimils, com dirien ells: "ladran, luego cavalgamos".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada