Fa uns dies vaig anar a treballant en una empresa que te diverses filials. La persona amb qui vaig parlar, treballador de l’empresa matriu, es mostrava content de que ara que una de les filials serà properament reabsorbida per l’empresa principal, els treballadors i treballadores d’aquesta perdran els suposats avantatges que gaudien respecte dels de l’empresa mare.
Tot això hem ve al cap ara just enmig del conflicte dels controladors aeris (que ha suposat un mes que perillós precedent amb la seva militarització) i la rebaixa al sou dels funcionaris.
La major part de les persones amb qui he parlat son absolutament partidàries d’aquestes mesures afegint-hi allò de que “ja els esta bé” o “massa poc”. Deixant a banda les condicions certament avantatjoses dels controladors, la rebaixa generalitzada del sou dels funcionaris, uns treballadors les condicions dels quals es consideraven fins fa poc intocables, suposa un avís per a tothom.
I malgrat tot, la resta de treballadors, que son majoria, segueixen sense adonar-se que això suposa l’inici de retallades mes profundes, i enlloc de lluitar per assolir condicions de treball semblants a les dels funcionaris s’alegren de la retallada de sous i drets laborals que han sofert. La patronal, amb la complicitat del govern de l’Estat han aconseguit el que volien.
1 comentari:
Molt bé el teu comentari, Pau. La mesura de declarar l'estat d'alarma –i Zapatero encara amenaça d'allargar-ne el termini– és gravíssima i la majoria dels mitjans "de referència" no ho diuen, perquè ells mateixos han contribuït a dimonitzar el col·lectiu de controladors. H escrit això al meu bloc per si us interessa a tu i als lectors del teu bloc http://dietarihumbert.wordpress.com/2010/12/04/tornen-els-militars/
Publica un comentari a l'entrada