dimarts, 24 de febrer del 2009

Eleccions


Aquests dies he estat seguint les reaccions a l'escrit que ha fet l'Adam al seu blog, on he llegit algunes reflexions mes que interessants. L'aspecte del debat mes orgànic me l'estalvio, entenc que son temes que haurem de parlar dins la CUP en els òrgans quetenim establerts per fer-ho i de la manera mes tranquil·la i responsable possible, sempre tractar-nos entre tots amb el respecte que els anys de militància i la feina feta ens han atorgat.


M'interessa especialment el debat sobre el fet de concórrer a unes eleccions o no. Sembla que el fet de participar en qualsevol comtessa electoral, sigui quinasigui, és intrínsecament dolenta o be que hi han unes eleccions mes dolentes que unes altres, unes, diguem-ne de primera i les altres de segona. Així participar en les europees no es tan dolent com, posem per exemple, les del parlament Principatí. Deu ser que leseuropees on s'hi presenten partits com el del Cannabis (ara coaligat amb l'Ariel Santamaria i el Pirata del Gorro) i d'altres que sonen a “xiste” son de "sucre" malgrat que es en les institucions europees on es debaten directives com la de les 65 hores o lesdiverses sobre immigració destinades a construir "l'europa fortalesa" blanca i neoliberal...


I es que quan es parla de les eleccions, bàsicament les autonòmiques en el cas de la CUP, sovint des de determinats àmbits es fa sota la sospita de ser un objectiu finalista del nostre projecte per part d’algunes persones, una via per aproximar-se més al poder i formar-ne part i esdevenir un més quan es reparteixi del pastís.


La ponència aprovada en la darrera assemblea política ho deixa ben clar, les eleccions europees o les autonòmiques no deixen de ser un mitjà per a l’estratègia política com poden ser-ho les municipals, i que per tant ni és una finalitat en si mateixa ni cal descartar-ne la possibilitat, simplement acomodar-les a una acció política coherent, constructiva, ambiciosa i en un àmbit supramunicipal que s’escau amb la nostra lluita d’emancipació nacional que no es redueix als municipis.

diumenge, 22 de febrer del 2009

IU

Ha estat aquesta tarda, quan he fet la trucada habitual de comentari polític diari al Ferran, avui amb mes tema que mai després de llegir l'e-noticies, quan m'ha dit, amb la seva emoció característica que es podria confondre amb mala llet, que estaven a l'Arnau i que l'Iu havia nascut avui a les 15:00.

Finalment ja el tenim aqui per a que faci companyia, es pegi i s'esbatussi amb el Martí, l'Andreu, L'Oriol o la Blau i per a que conegui l'Eloi i la Oliv¡a, i es que quan es passa dels 30 començen a venir fills d'amics, coneguts i saludats i el Casal i els dinars s'omplen de nenes i nens voltant amunt i avall.


Hem anat amb l'Esther i la Blau a veure l'hereu de casa dels Dalmau- Carreras que dormia sense dir res però no ens hi hem pogut estar gaire, demà hi anirem a fer la visita "oficial" amb la resta de la tropa.

dilluns, 16 de febrer del 2009

Roser


Dimarts coneixíem la notícia que no per esperada era menys dolenta. El jutjat contenciós de Lleida resolia desestimar el recurs presentat per la CUP contra l’Ajuntament de Lleida de renunciar a l’usdefruit de l’edifici del Roser.

Malgrat tot la sentència apunta alguns aspectes dignes de considerar, per exemple que estableix la titularitat Estatal del Roser només des de 1987 i que en el cas de l’usdefruit diu que no existeix cap documentació oficial que serveixi processalment per justificar-ne la seva extinció, únicament el reconeixement explícit que en fa la Paeria.

A més a més, per si fos poc, la sentència diu que la situació de precarista, creada per la passivitat i deixadesa municipals fa que no li siguin d’aplicació la protecció als bens de domini públic.

En resum, amb una mínima voluntat política per part de la Paeria es ben possible que el Roser encara fos de titularitat municipal. Només el fet que totes les institucions estiguin en mans del PSOE ( des de l’Estat passant per la Generalitat i l’Ajuntament) i la passivitat i connivència dels grups municipals, especialment dels de l’anterior tripartit, ERC i ICV, han permès que la ciutat perdés aquest patrimoni que ara es convertirà en un hotel de luxe.

Els suposats partits d’esquerres han fet mans i mànigues perquè un equipament públic obert a totes les lleidatanes i lleidatans passi ara, si no ho evitem, a esdevenir un hotel de luxe. Malauradament ens ha tocat al Casal Ocell Negre i a la CUP dur a terme en solitari l’oposició a aquest projecte sense que cap altra formació política municipal digues el contrari.

Els que si que s’han posicionat són les més de 2000 persones que van signar contra aquesta conversió o les 2500 persones que van sortir al carrer el 12 d’octubre del 2007 per Salvar el Roser deixant en evidència els representants dels partits d’esquerres de l’ens municipal.

La sentencia ha estat un obstacle en el camí però tenim molt clar que encara ens queda molt per fer i que encara podem fer moltes mes coses per evitar que Lleida perdi aquest edifici, l’única lluita que es perd es la que no es lluita.

diumenge, 8 de febrer del 2009

Memòria


La setmana passada em vaig trobar un company del sindicat que hi porta tres o quatre anys militant activament. Vam parlar de la federació local, dels canvis que hi han hagut després de la darrera assemblea on es va escollir un nou secretariat i de com estan funcionant les coses.

Li vaig preguntar pel Paco, fa dies que no el veig i em sembla que ja no passa tant pel sindicat, ell em va respondre que ho fa esporàdicament però no li va donar més importància, segurament perquè no sap qui és el Paco Nuñez, més enllà d’aquella persona que ha vist alguna vegada al local.

Des que em vaig afiliar al sindicat, i d’això ja fa més de 15 anys, el Paco va ser sempre la referència a Lleida, estigué al capdavant del sindicat, quan anava bé i quan no ho feia tant i, de ben segur, que si avui tenim una federació local a Lleida de la CGT força important, és gràcies a ell. Ha estat en totes les lluites importants de reivindicació dels drets de les i els treballadors de ponent, assessorant-los però també participant-hi. Una persona íntegra i llibertària.

És només un petit exemple, però també en d’altres casos on jo milito passa el mateix, suposo que en part pel buit generacional que es dóna en bona part del moviment diguem-ne anticapitalista, que no ha permès que arribés el fil d’aquests referents més locals.

No es tracta que esdevinguin exemples a imitar ni molt menys ídols que seguir sinó que, el fet que es trenqui el fil de les experiències i lluites que han dut a terme, ens obliga a repetir-les, ens resta cohesió i fa que esdevinguem el nou inici d’un moviment que ja ha existit i que compta amb exemples, més que notables, que ens serveixen d’una base importantíssima sobre la que créixer. Una base en quant a lluites i a experiències personals íntegres i de combat.

És, en part, la nostra obligació reprendre el fil i continuar-lo fins a les generacions més joves per a que agafin el testimoni. La memòria és efímera.

dijous, 5 de febrer del 2009

Ja tenim el projecte


La 6a companyia d'enginyers i sucedànis "gent que no sap fer res amb les mans i només sap fer paper" ha acabat, finalment, el projecte per tal de transformar el local i dur a les forçes de la Coronela fins a la victoria final.
De tots es coneguda la necessitat d'una ma ferma, un esperit valent, que serveixi de guia a les forçes regulars cap a la victoria, un conductor de la revolució que ara ha plasmat amb paper, les directrius necessàries perque les forçes de la reacció atorgin la seva rendició en forma de permís d'obres.
Malauradament, amb taridoria i nocturnitat, el Ferran de Plateria i la seva colla d'acòlits, ha aconseguit fer entrar una roda de carro, un record portat, segurament, de mes enllà d'Almansa que fa que el local, malgrat trobar-se encara en les beceroles, no pugi lluir en tot el seu esplendor.
Es en aquests casos quan es demostra que cal aquesta figura que infongui disciplina per evitar aquests motins de la tropa mes baixa, de tots es sabut que la "disciplina es triomf".
Per seguir les evolucions de la Coronela: http://www.lacoronela.blogspot.com/