divendres, 29 de gener del 2010

PRESSUPOSTOS SENSE OPOSICIÓ D’ESQUERRES


El passat 22 de desembre el ple de l’Ajuntament de Lleida va aprovar, amb els vots a favor del PSC i del regidor no adscrit, i les abstencions de ICV, ERC i CIU els pressupostos corresponents a l’any 2010. Uns pressupostos fets, com en les anteriors legislatures, per als lleidatans i lleidatanes però sense ells, sense un procés participatiu per a la seva confecció. Construïts mitjançant un mecanisme absolutament opac, ja que no és possible que els ciutadans accedeixin a la documentació prèvia, a les dades econòmiques bàsiques ni al debat dins l'equip de govern. Aprovats sense que transcendeixin les dades proposades i només accessibles en el procés d'exposició pública posterior on hi ha possibilitats per part de la ciutadania d'accedir a la informació completa.

Els pressupostos aprovats per l’any 2010 preveuen una disminució d’ingressos d’aproximadament el 10% respecte de l’any anterior deguda, bàsicament, a la crisis econòmica i la manca d’ingressos derivats dels tributs i llicències associades a la construcció. Així doncs, la major part dels ingressos de l’ajuntament es veuen disminuïts a excepció de dos aspectes concrets, l’IBI que sofreix un increment d’un 10% i també sorpressivament, els ingressos previstos per sancions derivades de les multes de tràfic, de la zona blava o de les ordenances municipals. Així doncs, l’Ajuntament, enlloc d’apostar per les taxes progressives, que graven en funció de la renda, aposta per les sancions i taxes que paga tothom independentment dels seus ingressos.

Les despeses de personal també s’incrementen, bàsicament els serveis socials, un fet enormement positiu en temps de crisi tot i que, a pesar d’aquest increment, els sindicats denunciïn una disminució del pressupost per a la prevenció de Riscos en els edificis municipals. I malgrat aquest increment la Paeria continua, tal i com també denuncien els sindicats, en la seva linea de privatització dels serveis públics i en la seva gestió empresarial de l’ens municipal.
Finalment, una de les promeses estrella de l’alcalde pels pressupostos de l’any 2009 anunciada el març del mateix any, el Pla d’Austeritat, ha obtingut uns resultats mes que discrets, molt lluny del milió d’euros d’estalvi previstos

Així doncs, uns pressupostos que seguint la linea traçada pel PSC en anys anteriors, incrementen la càrrega impositiva sense tenir en compte les rendes dels i les lleidatanes i que aprofundeixen en la linea de privatització dels serveis públics i de gestió empresarial de la Paeria.
Tot i això, malgrat que ERC va declarar que no es pot fiar del PSC pels incompliments reiterats dels compromisos adquirits en els anteriors pressupostos i, malgrat les crítiques del regidor de ICV Ramon Camats al pla d’austeritat que “ha demostrat la incapacitat del consistori per estalviar”, davant retallada de les inversions o la manca de millors polítiques d’ocupació, finalment, ambdós formacions polítiques s’han abstingut en l’aprovació, fet que ha portat a l’alcalde Àngel Ros a declarar: "l'altíssim nivell de consens del pressupost, que ha tingut només dos vots en contra".

Sembla doncs que tant ERC com ICV, els dos partits d’esquerres que formen part de l’ens municipal, no han estat capaços, per dos anys consecutius, de dir no al full de ruta del PSC local -soci seu en el govern de la Generalitat- malgrat afirmar estar en contra d’aquests pressupostos i malgrat haver advertit al PSC que els donarien un no rotund si seguien en aquesta línia.

Des de la CUP apostem per obrir els pressupostos al debat ciutadà, esdevenint una eina de transparència política i radicalitat democràtica, on la ciutadania pugui debatre les prioritats de la ciutat, els partits polítics siguin capaços d’oferir propostes i defensar-les fins al final, i on l’ajuntament treballi al servei de i amb la ciutadania, parant l’orella i assumint un nou paper de consistori dialogant.
Defensem uns pressupostos justos que provinguin de l’esforç de cadascun segons les seves possibilitats i que aturin el desmantellament dels serveis públics en favor de la externalització creixent cap a la iniciativa privada.

divendres, 22 de gener del 2010

EPOCA, l'exèrcit a l'ombra


Aquesta setmana ha sortit publicat el llibre en el qual hem estat treballant intensament els darrers mesos el Ferran i jo mateix, un treball que recull la història d’una organització que volia esdevenir l’embrió d’un exèrcit català que, inspirant-se en l’exemple irlandès, estigués preparada per defensar el país en cas de necessitat.

EPOCA fou una organització que no produí, amb una sola excepció, cap mena de documentació interna, pel que el llibre l’hem construït, bàsicament, a través dels testimonis de gent que hi va participar o be que hi tingué alguna mena de contacte, així doncs, el pes principal ha estat en intentar parlar amb la gent que directa o indirectament en formà part. Una de les persones amb les que varem parlar hem digué que ja no era hora per fer llibres ni explicar històries, que els homenatges i reconeixements s’haguessin hagut de fer quant molts d’ells eren vius, que ara ja no tenia gaire sentit, i recordava, amb emoció, algun d’ells que morí, malgrat la seva trajectòria, en un cert oblit.

Penso que quan amb el Ferran ens vam decidir a començar a escriure, el nostre objectiu es podia resumir en una paraula, i aquesta és memòria. Memòria perquè, tal i com es diu en el nostre pròleg “ mai més un Manel Viusà, un Jaume Martínez Vendrell, un Antoní Massaguer, o un Ramon Subirats no restin en l’oblit”, memòria per aprendre i per enfortir el moviment que estem construint i finalment memòria perquè malgrat les claudicacions i renúncies que suposà la transició, no fórem el poble mesell que alguns ens volen fer creure.

Confeccionar aquest llibre ens ha permès tornar a parlar amb el Xavier, el Carles o la Montserrat, amb les idees clares malgrat anys d’exili i presó, conèixer l’Alvar, el Bringet o l’Aleix, en un exili que s’ha tornat casa, els germans Garcia Soler, amb una llarga trajectòria sobre les seves espatlles o l’Angels i el Felip, hereus d’una història que enllaça directament amb la tradició llibertària del nostre país encara per escriure.

Unes experiències necessàries que no ens podem permetre el luxe de deixar perdre. Hem intentat, modestament, posar-hi el nostre petit gra de sorra.

divendres, 15 de gener del 2010

Culpables


Els períodes de crisi com els que estem vivint poden conduir sovint a dos camins. Un, el que hauríem d'impulsar des de les esquerres que ens reclamem transformadores, correspondria a un canvi en les estructures socials per que aquestes esdevinguessin mes justes, democràtiques i igualitàries. El segon, impulsat per la reacció, correspondria a la busqueda de culpables en la baula mes dèbil de la nostra societat, entre els desvalguts. Buscar un cap de turc en els nouvinguts sense papers, és més fàcil i menys perillós per alguns que trobar-lo en aquells agents econòmics que ens han dut a la crisis i en una estructura econòmica intrínsecament injusta,

Així, als que treballen en l'economia submergida, al camp o a les vores de la carretera els esperen temps difícils. Si ja no gaudien de cap mena de protecció laboral , ara, després de la iniciativa de l'Ajuntament de Vic, els hi espera una retallada sense precedents en els seus drets socials mes bàsics, un pas nou pas enrere en una societat que hauria de tendir cap a l'humanisme i el be comú.

L'iniciativa que s'ha endegat a Vic, si hem de fer cas de les darreres declaracions de destacats dirigents polítics, tardarà poc a estendre's a d'altres municipis del principat com una taca d'oli. Uns partits polítics que per rascar uns vots de la feixista i xenòfoba Plataforma per Catalunya, no dubten a atiar els perjudicis mes arrelats contra aquells mes dèbils, provocant una involució cap a postulats racistes molt propers a la frontera del feixisme, obrint esquerdes i criminalitzant, un cop mes, la pobresa com, malauradament, hem vist en d'altres països propers.

Aquesta mateixa setmana en un programa de televisió Oriol Pujol, destacat dirigent de CiU, donava el seu suport incondicional a l'alcalde de Vic en la restricció del padró per als nouvinguts sense papers. La seva postura i la de la resta de partits que instiguen aquestes mesures els farà culpables d'aquest foc que acaben d'encendre.

dissabte, 2 de gener del 2010

UN AJUNTAMENT QUE NO ESCOLTA


La Candidatura d’Unitat Popular vam presentar, el 30 de desembre, una queixa al síndic de Greuges de la Paeria per la manca de resolució dels escrits i peticions que des de la CUP havíem formulat a l’Ajuntament de Lleida en el període 2007 a 2009.

En la relació que vam lliurar al síndic hi consten mocions, diverses propostes concretes com, per exemple, les “20 propostes d’actuació per part de la Paeria per la millora del Centre Històric” que vam lliurar a les diferents regidories, o sol·licituds com les d’admissió de la CUP en la comissió municipal d’entitats de seguiment del pla Integral sobre el treball sexual o en la Comissió de treball dels traçats de la variant sud de Lleida on, en ambdós casos, la CUP n’era part implicada per haver presentat al·legacions tant al traçat de la variant sud com a l’ordenança del civisme.

La resposta a les nostres peticions ha estat el silenci a excepció de la regidora Sara Mestres, amb qui es va concertar una reunió el 2008 que es va suspendre sine die per “motius d’agenda”, o la reunió que sí es va poder dur a terme amb la gerent de l’EMU, Cristina Ballester.
Un silenci que contradiu la Carta Municipal per a la Participació Ciutadana i l’Aprofitament Democràtic, aprovada pel Ple de març del 2004 i el Reglament de participació ciutadana aprovat l’abril de 2006 on, específicament en els seus articles 11, 12 i 13, es parla del dret a la proposta o petició. Un silenci que enllaça perfectament amb la idea de participació que té el nostre ajuntament que es limita a endegar processos amb efecte solament consultiu i informatiu, impulsant una linea de participació ciutadana dèbil que serveix per la justificació de determinats projectes i on no hi ha lloc per la discrepància.

Els exemples son diversos però n’existeixen dos que son paradigmàtics d’aquesta política de participació “controlada” que impulsa el govern municipal.

El novembre del 2006 la regidoria de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Lleida i el Col·legi d’Arquitectes de Lleida van endegar el que havia de ser un procés participatiu on totes les lleidatanes i lleidatans poguessin dir la seva respecte la remodelació i ampliació del futur parc de les basses. Més de 150 entitats i mes de 3000 persones van concretar la seva aportació en prop de 500 propostes que es van recollir en una memòria participativa sobre la revitalització del parc de les Basses d'Alpicat, a partir de la qual s’hauria de redactar el Pla Especial de l'operació.

Bé doncs, al juny, l'ajuntament de Lleida va adjudicar la redacció del Pla de les Basses a una empresa seguint, suposadament, els criteris establerts en el procés participatiu però afegint-hi una novetat en forma d'activitat comercial i altres usos de caràcter privat que en cap cas s’havia esmentat anteriorment.

Així, malgrat es deia en els objectius del pla que aquest havia de prendre en consideració les propostes elaborades dins el marc del procés de Participació ciutadana per a la reforma del Parc, s’hi incorporà un gran centre comercial i la possibilitat d’edificar-hi hotels. Així l’Ajuntament justifica, amb un procés de participació ciutadana del qual en fa cas omís, la seva idea inicial d’instal·lació d’equipaments privats en un espai públic.

En el segon cas, el ple de setembre de 2009 amb els vots en contra del PSC i del PP, rebutjava la celebració d’una consulta popular que no és res més que, tal i com el seu nom indica, un procés participatiu on les i els habitants de Lleida pugin expressar la seva opinió sobre un tema concret. A diferència d’altres municipis també governats pel PSC com Girona o la Seu d’Urgell , aquí els i les representants dels socialistes van decidir escapçar la celebració d’aquest procés que, malgrat tot, es durà a terme organitzat per la societat civil, la mateixa que la Paeria, amb les seves polítiques de participació, diu voler dinamitzar.

L’Ajuntament hauria de possibilitar la participació en la vida política dels i les habitants de Lleida mes enllà de dipositar una papereta en una urna cada 4 anys, sense por d’impulsar processos participatius actius i, perquè no, vinculants, tal i com permeten les eines de que disposa l’ens municipal.

Cal que la Paeria que escolti i reculli les propostes que se li facin arribar des de les lleidatanes i lleidatans i del seu teixit social. Cal possibilitar que aquestes propostes arribin als seus representants polítics per a debatre-les i tenir-les en compte, no pas per adherir-s’hi ni votar-hi necessàriament a favor. Només això ja seria un primer pas.