dilluns, 27 de juliol del 2009

Comunistes


Dimecres vaig anar a una empresa prop de Lleida que forma part d’una multinacional. Mentre esperava que m’atenguessin vaig fullejar les revistes de la tauleta de la sala d’espera, entre elles la corporativa del grup que s’obria amb una carta d’un director general, de pàgina sencera, on demanava un nou esforç a les treballadores i treballadors per sortir de la crisi i afegia quelcom semblant a “cal que estiguem disposats a adaptar-nos a les noves necessitats de l’empresa” i d’altres formules del mateix tipus.

El primer que sempre em crida l’atenció en aquestes cartes i comunicats que fa la direcció de les empreses és que fan servir el “nosaltres” quan, de fet, es volen referir als treballadors, és aquesta perversió del llenguatge que fa que ningú sigui treballador/a i que tots, teòricament es clar, estiguem en el mateix vaixell i en el mateix nivell.

És el mateix llenguatge que fa que a l’antic departament de “Personal” ara se l’anomeni “recursos humans” o que els collidors que feien la temporada a la fruita se’ls anomeni ara “auxiliars agrícoles”. És el mateix tipus de llenguatge que intenta destruir el sentiment de pertinença de classe amb un fals empoderament on sembla que tothom sigui alguna cosa més que un “simple” treballador/a.

I després de tot això el divendres el paleta que fa les obres a la Coronela va venir al local de la CUP (que esta a escassos metres) a buscar no se quin paper, quan va veure el logo ens va preguntar si érem comunistes. El Ferran li va explicar que formàvem part de l’anomenada esquerra anticapitalista i transformadora. Ell el va mirar amb un mig somriure i va dir: Vaja, comunistes!.

dimarts, 21 de juliol del 2009

RECUPEREM LES BASSES


El novembre del 2006 la regidoria de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Lleida i el Col·legi d’Arquitectes de Lleida van endegar el que havia de ser un procés participatiu on totes les lleidatanes i lleidatans poguessin dir la seva respecte la remodelació i ampliació del futur parc de les basses.


Més de 150 entitats i mes de 3000 persones van concretar la seva aportació en prop de 500 propostes que es van recollir en una memòria participativa sobre la revitalització del parc de les Basses d'Alpicat, a partir de la qual s’hauria de redactar el Pla Especial de l'operació.


Les conclusions d’aquest procés s’estructuraven bàsicament en 6 eixos: Medi ambient, amb mínima pavimentació i edificació i la promoció de les activitats educatives ambientals per a les sortides escolars. Cultura, amb un alberg per estades o un centre d’interpretació del parc. Esports, amb la integració i reforç de la pista d’atletisme. Comerç, consum i turisme, amb zona de restauració i jocs infantils. Ciutadania, amb circuits interns per a patins, bicis i passeig i Educació, amb un parc familiar de lleure per al cap de setmana o Centre d’activitats educatives de lleure dins l’horari escolar.


L’alcalde, en la presentació de les conclusions del procés, afirmava que: “Si la clau de l’èxit de les Basses va raure en el caràcter familiar del parc, especialment el caire infantil, cal partir d’aquesta característica i renovar-la tot tenint en compte el canvi de circumstàncies històriques. És per això que proposem transformar el complex en un gran parc infantil i familiar públic, també en un centre d’activitats educatives, i en un espai esportiu públic de qualitat”. Aquest any, reblant el clau després de diverses crítiques rebudes afegia que el projecte d’ampliació del parc de les Basses d’Alpicat respectava escrupolosament el procés de participació i consulta ciutadana.


Be doncs, al juny, l'ajuntament de Lleida adjudica la redacció del Pla de les Basses a una empresa seguint, suposadament, els criteris establerts en el procés participatiu però afegint-hi una petita novetat en forma d'activitat comercial i altres usos de caràcter privat que en cap cas s’havia esmentat anteriorment.


Així, malgrat es diu en els objectius del pla que aquest ha de prendre en consideració les propostes elaborades dins el marc del procés de Participació ciutadana per a la reforma del Parc s’incorpora la ordenació de l’edificació, amb un sostre aproximat de 24.000 m²st que permetria destinar, segons ens diuen, 12.000 metres quadrats a usos comercials del sector de l'esport i la natura, i 3.000 per a hotels en edificis de poca alçada d’aquests 24.000 d'aprofitament urbanístic.


O el que es el mateix, la Paeria aprofita un procés suposadament participatiu, mitjançant l’adopció d’algunes de les propostes presentades per legitimar la privatització encoberta d’una part important d’aquest espai. Apostant, un cop més, per un model de ciutat basat en la privatització dels espais i serveis públics que, cal dir-ho, es compartit també per gran part dels partits de l’oposició i que acaba fent de l’Ajuntament una mera eina de gestió al servei del capital privat.


No ha de ser l'ens municipal qui endegui un nou centre lúdic i comercial sotmès als interessos privats, malgrat sigui sota la figura de la concessió, en uns terrenys que eren pel gaudiment de totes les lleidatanes i lleidatans, la Paeria no pot ser una constructora més amb un mer afany recaptador. Les basses han d’esdevenir un gran parc urbà a l’abast de totes les lleidatanes i lleidatans, integrat en un medi tan singular com l’Horta i que continuï, com ha estat tradicionalment, obert a tota la ciutadania, amb usos eminentment educatius, culturals i esportius.


Cal recuperar els espais públics per usos públics i això passa, de manera necessària, per redreçar el model de ciutat que defensa l’Ajuntament i posar-lo de manera inequívoca, al servei dels i les lleidatanes.

dimarts, 14 de juliol del 2009

La Generalitat vol jardiners en comptes de pagesos


Em resulta difícil d’imaginar que un dia al Servei Català de Trànsit se li acudís prohibir que els treballadors de la SEAT no poguessin anar a treballar els caps de setmana per evitar que col·lapsessin les carreteres de l’àrea metropolitana i no permetessin als seus habitants gaudir d’un mes que merescut cap de setmana. Em resulta també difícil també d’imaginar que la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis prohibís el subministre elèctric a les hores de màxima insolació per evitar els incendis forestals basant-se en què les línies d’alta tensió han estat l'origen d’alguns d’ells.
Deu ser molt més fàcil que aquest Govern d’esquerres publiqui el gener d’aquest any una resolució al DOGC on es prohibeix als pagesos circular en tractor en dies festius o, com ha fet el juliol d’aquest any, l’ús de maquinària agrícola entre la una del migdia i les 5 de la tarda. Com si les pomes no s’hagin de collir els festius, els porcs hagin de fer un dejuni voluntari per aprimar-se o els pagesos es puguin prendre unes hores de descans en plena sega.
És més fàcil fer resolucions o decrets que afectin els pagesos que representen menys del 3% de la població activa i que, a banda, es troben lluny de la capital de Principat que, per exemple, molestar dues grans multinacionals amb forts interessos econòmics. El Govern de la Generalitat demostra un cop més aquesta estúpida visió urbanita i barcelocèntrica que sembla relegar a la funció de jardiners de les seves terres de cap de setmana els pagesos.

Us recomano que llegiu l'article que el Vilalta ha escrit sobre aquest tema que val molt la pena.

divendres, 3 de juliol del 2009

Catalunya lliure de transgènics


Ahir, l’Alexis Inglada, tal com és va presentar ell, un pagès jove que fa agricultura ecològica, va pujar a la tribuna d’oradors del Parlament de Catalunya per portar la veu de les 105000 persones que van signar a favor de la Iniciativa Legislativa Popular per declarar Catalunya Lliure de Transgènics.


El PSC, CiU i el PP van rebutjar aquesta iniciativa amb arguments tant infumables com els que va defensar el Partit Popular dient que “no respecta la normativa europea, de l'Estat i catalana, i proposa mesures sense tenir en compte els pagesos” fet que demostra un desconeixement total per part d’aquest partit quan la iniciativa ha estat impulsada, en gran part, pels propis pagesos agrupats, entre d’altres, amb l’Assemblea Pagesa. CiU ha justificat el seu vot negatiu dient que “és il·legal impedir el cultiu, es coarta la llibertat dels pagesos per decidir quina agricultura volen produir a casa seva i redueix les opcions d'una agricultura sostenible” oblidant-se que, tal i com es va encarregar de recordar ahir l’Alexis, les contaminacions genètiques que es produeixen amb tota impunitat i el fet de que ja estan documentats nombrosos casos de contaminació creuada.

Així doncs, per una banda el parlament, amb el PSC i CiU fan gala d’aquesta participació que tan diuen defensar rebutjant una iniciativa sorgida des de la pagesia i des de la societat civil i de l’altra tornen, un cop mes , a defensar els interessos de les grans multinacionals defensant el cultiu transgènic que ha dut a que Catalunya esdevingui una de les regions europees amb mes cultius d’aquest tipus.

M’agrada força la defensa que va fer de la ILP ahir l’Alexis, va dir coses tan interessants com com: “No sé si vostès s’han fet una imatge del futur de l’ agricultura al nostre país. Jo si que ho he fet: una pagesia sense pagesos, sense ànima” i va denunciar la “desaparició del panís ecològic i les llavors locals que hem heretat dels nostres padrins i tenim el deure de preservar”.

Finalment doncs, la ILP ha estat rebutjada, però ha permès donar a conèixer el que suposen aquests cultius i ha iniciat el camí per aconseguir una Catalunya lliure de transgènics.

Es pot veure el parlament sencer a: http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_cp1=411393&p_cp2=411412&p_cp3=2&p_cp22=cerca