El novembre del 2006 la regidoria de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Lleida i el Col·legi d’Arquitectes de Lleida van endegar el que havia de ser un procés participatiu on totes les lleidatanes i lleidatans poguessin dir la seva respecte la remodelació i ampliació del futur parc de les basses.
Més de 150 entitats i mes de 3000 persones van concretar la seva aportació en prop de 500 propostes que es van recollir en una memòria participativa sobre la revitalització del parc de les Basses d'Alpicat, a partir de la qual s’hauria de redactar el Pla Especial de l'operació.
Les conclusions d’aquest procés s’estructuraven bàsicament en 6 eixos: Medi ambient, amb mínima pavimentació i edificació i la promoció de les activitats educatives ambientals per a les sortides escolars. Cultura, amb un alberg per estades o un centre d’interpretació del parc. Esports, amb la integració i reforç de la pista d’atletisme. Comerç, consum i turisme, amb zona de restauració i jocs infantils. Ciutadania, amb circuits interns per a patins, bicis i passeig i Educació, amb un parc familiar de lleure per al cap de setmana o Centre d’activitats educatives de lleure dins l’horari escolar.
L’alcalde, en la presentació de les conclusions del procés, afirmava que: “Si la clau de l’èxit de les Basses va raure en el caràcter familiar del parc, especialment el caire infantil, cal partir d’aquesta característica i renovar-la tot tenint en compte el canvi de circumstàncies històriques. És per això que proposem transformar el complex en un gran parc infantil i familiar públic, també en un centre d’activitats educatives, i en un espai esportiu públic de qualitat”. Aquest any, reblant el clau després de diverses crítiques rebudes afegia que el projecte d’ampliació del parc de les Basses d’Alpicat respectava escrupolosament el procés de participació i consulta ciutadana.
Be doncs, al juny, l'ajuntament de Lleida adjudica la redacció del Pla de les Basses a una empresa seguint, suposadament, els criteris establerts en el procés participatiu però afegint-hi una petita novetat en forma d'activitat comercial i altres usos de caràcter privat que en cap cas s’havia esmentat anteriorment.
Així, malgrat es diu en els objectius del pla que aquest ha de prendre en consideració les propostes elaborades dins el marc del procés de Participació ciutadana per a la reforma del Parc s’incorpora la ordenació de l’edificació, amb un sostre aproximat de 24.000 m²st que permetria destinar, segons ens diuen, 12.000 metres quadrats a usos comercials del sector de l'esport i la natura, i 3.000 per a hotels en edificis de poca alçada d’aquests 24.000 d'aprofitament urbanístic.
O el que es el mateix, la Paeria aprofita un procés suposadament participatiu, mitjançant l’adopció d’algunes de les propostes presentades per legitimar la privatització encoberta d’una part important d’aquest espai. Apostant, un cop més, per un model de ciutat basat en la privatització dels espais i serveis públics que, cal dir-ho, es compartit també per gran part dels partits de l’oposició i que acaba fent de l’Ajuntament una mera eina de gestió al servei del capital privat.
No ha de ser l'ens municipal qui endegui un nou centre lúdic i comercial sotmès als interessos privats, malgrat sigui sota la figura de la concessió, en uns terrenys que eren pel gaudiment de totes les lleidatanes i lleidatans, la Paeria no pot ser una constructora més amb un mer afany recaptador. Les basses han d’esdevenir un gran parc urbà a l’abast de totes les lleidatanes i lleidatans, integrat en un medi tan singular com l’Horta i que continuï, com ha estat tradicionalment, obert a tota la ciutadania, amb usos eminentment educatius, culturals i esportius.
Cal recuperar els espais públics per usos públics i això passa, de manera necessària, per redreçar el model de ciutat que defensa l’Ajuntament i posar-lo de manera inequívoca, al servei dels i les lleidatanes.
