La Comissió Informativa d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament de Fraga va decidir, aquest 17 de febrer, canviar el nom de cinc carrers del polígon industrial de Fraga Est ja que, segons sembla, a criteri d’alguns empresaris recolzats pel PP i el PAR, els proveïdors tenien dificultats per identificar els noms d’antics oficis com Matalasseres o Vencillaires, pel que s’ha decidit canviar per noms en castellà.
No sé si a hores d’ara alguna ànima càndida encara es pot creure aquest argument defensat pel PP, els mateixos que han endegat una campanya amb recollida de signatures contra la “Ley de Lenguas Propias” (una llei que li dóna un dèbil reconeixement al català de la Franja) sota el pretext, anunciat pel popular Miguel Navarro que aquesta Llei estableix que “com una taca d’oli” s’extengui “l’ús del català a Aragó”.
En aquesta feina el PP i els seus acòlits compten amb els grans lingüistes avantatjats de la FACAO que defensen, com els seus amics del País Valencià i els seus avantpassats “leridanistas”, que l’idioma que es parla a la Franja és un idioma diferent del català, raó per la qual van facilitar, en el tràmit de discussió de la llei “abundantíssima informació lingüística, històrica i social sobre l'essència i persistència de les llengües que es parlen en la zona oriental d’Aragó des de fa més de 500 anys”.
És la mateixa associació que amb la Plataforma “No Hablamos Catalàn” va organitzar una aliança intergalàctica amb els seus amics d'11 plataformes “ciutadanes” i associacions de quatre comunitats autònomes (ja us podeu imaginar quines) com ara Convivencia Cívica Catalana, Nou Valencianisme o el Círculo Balear dient que “per primera vegada, col·lectius de l’antiga Corona d’Aragó ens hem unit per a defensar-nos de l’assetjament, la imposició i l’asfixia que patim per part d’un enemic comú, el nacionalisme català”. I això ho diu, entre d’altres la FACAO, el president de la qual, Àngel Hernàndez, fou caçat enganxant adhesius que ell mateix havia imprès amb el lema “ Fraga Catalana” i dels quals havia denunciat la seva presència en dates anteriors.
Així, seguint els exemples d’altres territoris del que conformen els Països Catalans, el nacionalisme espanyol posa els seus esforços en espanyolitzar els pobles de l’anomenada Franja de Ponent.
La mala notícia és que des de Lleida, la classe política es gira d’esquena i fixa la línia de Ponent tot just després d’Almacelles. Així, en una oportunitat d’integració simbòlica d’aquest espai, el debat sobre el nom de la Vegueria que ha d’acollir la ciutat de Lleida, PSC i CiU s’han posat d’acord en batejar-la amb el nom de la ciutat, deixant de banda la històrica terminologia de Ponent que sempre ha fixat els seus límits mes enllà de Fraga.