dilluns, 21 de desembre del 2009

Papers - Catalunya



Ja fa dies que el Jordi i el Joan m'ho havien dit però no ha estat fins aquest cap de setmana que he pogut llegir i rellegir el Catalunya-Papers o Papers- Catalunya, un projecte fruit d'un procés d'acostament i treball conjunt entre la CGT de Catalunya i la de Balears dut a terme durant diversos anys i que ha donat, finalment, un resultat excel·lent.

Aquesta "nova" publicació emana dels acords adoptats per la CGT de Catalunya en el seu VIIIè Congrés realitzat a Sant Joan Despí el desembre de 2005,acords que sobre aquest tema deien textualment: "Posant en pràctica els acords del Ple sobre qüestió nacional en la seva part de defensa de la llengua, cal que posem a la pràctica la fusió del "Catalunya" amb la publicació germana "Noticia Confederal" si finalment la CGT del País Valencià decideix confluir en aquest camí, i tirar endavant els contactes pertinents amb la CGT de Balears per tal d'oferir-los la possibilitat de fer una publicació conjunta".

Amb els acords a la mà i la tossuderia del Jordi Martí i del Joan Rosich la publicació Catalunya ha anat traçant línees de treball conjunt amb les publicacions germanes de la CGT de les Balears i també, amb menys intensitat, amb les del País Valencià pel qual s'ha assolit, mitjançant un intens debat a l'interior de la CGT de Catalunya primer, i de la CGT de Balears després, la unificació de les revistes de la CGT de Catalunya i la CGT de Balears en una sola publicació, amb el mateix contingut i la mateixa numeració però amb diferent capçalera en cada territori. Una sola publicació que mantindrà la identitat i autonomia de redacció de cada part amb una tirada de 13000 exemplars.

Així doncs, a partir d’aquest mes de desembre, les afiliades i afiliats de les CGT de Balears i de Catalunya rebrem a casa nostra una publicació que, malgrat conservar dues capçaleres serà igual en la resta de les seves pàgines, completament igual.

Aquest projecte és un pas molt important en la consolidació d'un mitja de comunicació i d'un projecte comunicatiu anarcosindicalista i llibertari en llengua catalana,resta pendent però, que s'hi sumi la Noticia Confederal del Païs Valencià. El treball conjunt i les converses que s'han anat duent a terme a nivell orgànic i personal i, per damunt de tot la gent que ho esta treballant, hem fan ser optimista en aquesta futura nova unió que seria un pas històric dins de l'anarcosindicalisme.

Com es diu a l'editorial de Catalunya: " Som valentes i valents, no tenim por del què diran i sabem que la nostra aposta, lenta i segura, és una aposta de futur. Una aposta per la llengua comuna en temps de negació de les diferències i afirmació de la uniformitat cultural i lingüística. Triem una llengua minoritzada però no de minories per a l’expressió de les lluites sindicals i socials, i la triem amb totes les conseqüències, amb totes les modalitats, esperant que algun dia altres companys i companyes que també la tenen com a pròpia s’afegeixen a aquest vaixell valent i audaç que és el “Papers”, que és el “Catalunya”."

diumenge, 13 de desembre del 2009

Un primer pas


Avui he acompanyat a les bastoneres i bastoners del pla de l'aigua per dos dels pobles que, a Ponent, duien a terme la consulta per la independència de Catalunya, a Artesa de Lleida i a Corbins, i he sentit enveja de no poder votar i participar-hi.
Hem començat a les 13 a Artesa, on hem gaudit d'un dinar popular, i hem acabat glaçats a Corbins cap a les 19.00. Quan marxavem d'aquest darrer un membre de la plataforma hem comentava que estaven al voltant del 27 % (val a dir que encara no s'havia acabat el derbi regional Corbins - Torrelameu on estaven part dels habitants d'aquest poble), un resultat que s'acostava a les darreres eleccions europees que fou del 34,5%,
Els arguments que mostren que aquestes consultes son un éxit son diversos i segur que no descobriré ara res de nou. Assolir en alguns municipis, una participació propera o superior a la de les darreres eleccions europees, sense tenir la maquinària de l'Estat a darrera ni els grans partits fent campanya dia sí dia també ja ho demostra. De ben segur de que si els partits unionistes haguessin fet campanya pel No la participació s'hagués incrementat notablement, però la por a legitimar aquestes consultes, i penso que de ben segur perdre-les, els ha dut a intentar boicotejar-les silenciosament.
El mes important es el que ens deixen, en primer lloc la tasca d'autoorganització popular que ens demostra que tenim una societat civil viva i organitzada que es capaç de donar respostes mes enllà dels partits polítics que diuen representar-la, d'una altra la percepció real que la independència es possible i també, i força important, l'esforç que s'ha dut a terme en la participació dels nouvinguts que els implica en aquest procés.
Avui el Ruben deia que hem fet un pas molt important en la socalització de la independència, com deia ell, fa pocs anys quan sortia alguna noticia o comentarista que defenses la independència en un mitjà de comunicació diguem-ne de "masses" es retallava, avui han estat milers els qui ho han defensat.

diumenge, 6 de desembre del 2009

La consulta popular a Alfès


Avui, invitats per la plataforma "Alfés decideix" hem anat fins aquest poble de gairebé 300 habitants situat a les anomenades "Garrigues històriques", malgrat oficialment consti als plànols com a Segrià.
Durant tot el dia s'han dut a terme diversos actes lúdics organitzats per la plataforma per tal de donar a conèixer aquesta consulta i cridar a la gent a participar-hi. A les 13:30, al bar del poble, s'ha realitzat una xerrada informativa on, a banda d'un representant de la plataforma, hi han assistit també un representant de Garrigues Decideix (que aplega als diferents pobles d'aquesta zona que duran a terme la consulta) i en representació de la CUP, el Carles Lòpez.
Més d'una cinquantena de persones han participat de l'acte que ha estat força interessant. Primer s'ha passat un petit video de Vilaweb sobre la consulta a Arenys i després ha començat la xerrada. El primer a intervenir a estat el Joel de la Plataforma on, bàsicament, ha explicat el motiu de la consulta i els mecanismes i requisits per participar-hi. El portaveu de Garrigues decideix ha fet un repàs dels diferents pobles on es durà a terme la consulta i la seva situació, i ens ha explicat també que han treballat molt amb els col·lectius de nouvinguts amb una resposta molt favorable per la seva part.
Per últim el Carles ha donat un caire mes polític a la xerrada convidant a dipositar el vot pel si el diumenge dia 13 i poder superar l'estat actual de subordinació a l'Estat espanyol, fent especial énfasis amb la territorialitat dels Països Catalans.
Aquests dies he participat també en altres actes semblants arreu, i penso que, mes enllà del resultat ,(que espero positiu), ja no hi ha marxa enrera. Estem davant d'un procés històric que marca un abans i un després, no en les persones que ja participaven de les dinàmiques mes, diguem-ne, sobiranistes, sinó en un segment de població que potser no havia arribat mai a plantejar-se la possibilitat de poder decidir si es vol o no formar part de l'Estat Espanyol i que ara es planteja la independència com quelcom real i positiu.
A més a més les consultes també planten la llavor de la participació mes enllà de dipositar una urna cada 4 anys i això es extremadament positiu. Que la societat civil s'organitzi per decidir i que en alguns casos sigui malgrat el seu Ajuntament voti en contra de les consultes, suposa un "empoderament" necessàri.
Com és deia avui també a Corbins respecte del resultat, només hi han dos camins, continuar a Espanya per acabar convertit en un reducte folclòric, o apostar per la independència. La resta son romanços.

dimarts, 1 de desembre del 2009

Volen dir Espanya


Quan l’anomenada Brunete Mediàtica respon als diaris catalans amb unes editorials en defensa de la Constitució, volen dir Espanya, volen apel·lar a la defensa d’aquell Estat jacobí i homogeni que desitgen i pel qual ja porten molts anys batallant.
I del que no s’han adonat és que els dotze diaris del Principat el que han fet és la darrera crida en favor de l’autonomisme, a favor de la integració d’una comunitat autònoma en el que alguns encara somien, una Espanya federal respectuosa amb les diferències de les nacions i territoris que la componen.
Malauradament per a ells, no hi ha ningú a l’altra banda, i si com se sol dir, dos no es barallen si un no vol, en aquest cas només és una de les parts qui demana aquesta mena de coexistència. Aquest federalisme desitjat no existeix. Tant es així que cap dels mitjans de comunicació diguem-ne “progressistes” de la resta de l’Estat Espanyol han malgastat ni un gram de tinta en defensa d’aquell text anomenat Estatut que, després de successives retallades, ha quedat reduït a gairebé paper de fumar.
Mes enllà de veure les diferències nacionals com quelcom positiu, les dretes i també part de les esquerres de l’Estat espanyol les veuen com un perill constant i com un enemic a combatre, com si de la darrera colònia espanyola es tractés. És evident doncs, l’esgotament de la via autonomista i, tal com demostren les darreres iniciatives com les consultes populars, les catalanes i catalans, sortosament, comencem a fer passos en direcció a la nostra sobirania.