diumenge, 24 d’abril del 2011

100 veus per un nou model de ciutat



El dijous 15 d'abril es feia, al pati de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, la presentació pública del manifest " Lleida de bat a bat" on una seixantena de lleidatans i lleidatanes apostaven per una Lleida oberta, participativa, socialment justa, culturalment forta e integrada dins del marc dels Països Catalans, unes idees que es traduien en el suport a la CUP en les properes eleccions municipals del maig.

Una setmana desprès ja son 40 les veus que s'han sumat a les 60 inicials arribant així al centenar de suports a un manifest que no para de rebre noves adhesions. Uns signants que integren amplies capes del teixit social de la nostra ciutat i que recullen el fil roig de la memòria de l'independentisme amb militants històrics com Sal·lustià Estadella, Aleix Renyé, Carles Sastre o Xavier Barberà,el de les lluites per la transformació social com la Mercè Ciutat o l'Àlex de Sàrraga o el del sindicalisme mes militant com l'Angel Molano o el Jose Ignació Martín.

Un manifest que enllaça l'Humbert Roma, un periodista militant ara jubilat, amb el Cèsar Bejar, l'Eloi Aymerich o la Roser Vime i que abraça una diversitat d`ambits i sectors professionals que han coincidit en donar suport, tal i com es diu el manifest: " a un projecte il·lusionant, capaç de remoure consciències, allunyat de la professionalització de la política i que aposta per situar a la societat civil en el centre de les grans transformacions".

I es que ja es hora que les finestres de la paeria s'obrin i entri aire fresc, es l'hora que la Candidatura d'Unitat Popular les obri de bat a bat.

dissabte, 16 d’abril del 2011

LA SUPENSIO DE LES ARES, UNA OPORTUNITAT PER REPENSAR l’URBANISME.




El Secretari d’Habitatge de la Generalitat, Carles Sala anunciava, a principis d’abril, que la Generalitat de Catalunya revisaria “de dalt a baix” totes les Àrees Residencials de Estratègiques ja que, degut a la crisi, “els càlculs urbanístics han quedat totalment desfasats”. Una afirmació ens donava la raó a la Candidatura d’Unitat que, ja des del seu inici, ens vàrem oposar a aquestes figures urbanístiques filles de l’anterior tripartit del PSC-PSOE, ICV i ERC.

Les Àrees Residencials estratègiques son una conseqüència del Pacte Nacional per l’Habitatge i es van establir a partir de la redacció de 12 plans directors urbanístics que preveien el desenvolupament de 100 ARE en un total de 86 municipis catalans, cosa que havia de suposar la construcció de més de 90.157 nous habitatges en més de 1.598 hectàrees de sòl.

Son unes figures urbanístiques que xoquen frontalment amb l’autonomia municipal, ja que aquests plans directors urbanístics de les àrees residencials estratègiques han estat elaborats pel Govern prèvia consulta als ajuntaments, per tant aquesta requalificació dels terrenys s’ha dut a terme mes enllà de l’agenda urbanística del propi ajuntament i ha suposat, en la pràctica, una retallada les possibilitats d’intervenció dels veïns en les decisions urbanístiques de l’Administració.

A més a més, les ARE segueixen el model de creixement urbanístic insostenible fomentant la nova construcció en detriment de la rehabilitació o accions directes i contundents per posar fi a l’especulació sobre l’habitatge, bàsicament actuant sobre tots aquells pisos desocupats.

A Lleida, dels 3794 pisos projectats, el 50% estaven previstos d’iniciativa privada que es sumarien als habitatges que ja s’estan construint en zones com la zona del parc de l’aigua, barris nord o la zona de Balàfia – Secà.

Per tot això des de la CUP vam manifestar la nostra oposició a aquestes àrees residencials estratègiques forçant una consulta popular allà on teníem presència municipal, com es el cas de Sant Celoni, on amb una participació del 30%, 2847 persones (70% dels votants) es van manifestar en contra de l’ARE de Can Riera de l’Aigua. També rebutjant la seva construcció al mateix ple, com el cas de Berga on a proposta de la CUP es rebutjava l'execució de l’Àrea Residencial Estratègica que preveia la construcció de 365 nous pisos, o be impugnant davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (del qual encara se’n espera resolució) tots els plans directors que desenvolupen les diferents Àrees Estratègiques del Principat

Des de la CUP defensem que el dret a l’habitatge sigui un dret efectiu. Ens manifestem obertament a favor dels pisos de protecció oficial i dels pisos socials que necessàriament han d’anar acompanyats d’altres mesures en el foment de la rehabilitació i en la utilització dels pisos buits. Entenem que cal realitzar mesures enèrgiques per garantir el dret a l’habitatge, mesures valentes com l'increment de l'IBI per als habitatges buits aprovat per l’Ajuntament de Sant Celoni, a proposta de la CUP, el 27 de desembre del 2007.

Així, ara, les declaracions del Secretari d’Habitatge de la Generalitat ens venen a donar la raó. I es que malgrat semblava que la única solució per garantir el dret a l’habitatge es basava solament en la construcció i la venda, queda clar que cal anar mes enllà i en aquests moments això no passa per l’ARE.

divendres, 1 d’abril del 2011

Los 2300, versió 2.0




El dia 25 de gener de 1981 es presentava, a Barcelona el manifest dels 2300 (signat entre d'altres per Amando de Miguel o Federico Jimènez Losantos) on denunciaven una suposada voluntat de la Generalitat de marginar l'espanyol i de tenir «manifiesto propósito de convertir el catalán en la única lengua oficial de Cataluña». Un escrit que, finalment demanava el dret dels pares a escollir la llengua vehicular del seu fill en la escolarització, el que vol dir, en d'altres paraules, frenar la implantació del sistema d'immersió lingüística prevista i que començà a funcionar, amb tota normalitat, anys desprès.

El 7 de juny de 2005, recollint el testimoni dels seus companys del manifiesto, quinze “intel•lectuals” (entre ells Paco Caja, Albert Boadella o Arcadi Espada) impulsaven un manifest que presentarien el 21 de juny al Centre de Cultura Contemporanea de Barcelona on, entre d'altres, es demanava a la ciutadania crear a Catalunya un partit que "combatés el nacionalisme", un manifest que, mesos desprès impulsaria el naixement de Ciudadanos que en les eleccions autonòmiques de 1 de novembre de 2006 obtindrien 3 parlamentaris.

De ben segur que la intenció d'aquells qui van dissenyar i impulsar aquest manifest anava mes enllà de construir un nou partit que, malgrat els seus tres parlamentaris (repetits en les darreres eleccions) tenia nul•les possibilitats de convertir-se en una força majoritària dins de la cambra parlamentaria. Mes aviat penso que la intenció era moure el PSC - PSOE (partit del qual alguns d'ells n'havien estat simpatitzants o beneficiaris) i allunyar-lo de les tesis pseudocatalanistes que semblava que tenien dins del govern del tripartit i dirigir-lo cap una pura sucursal del PSOE que defenses, bàsicament, la hegemonia de la llengua espanyola al principat. Un moviment que han aconseguit, en part, dins dels socialistes i de manera evident en el PP que, desprès de veure els vots que li esgarrapaven els Ciudadanos, s'ha tret la mica de pàtina que li va voler imprimir Piqué per passar a l'atac de la mà, entre d'altres, de la seva presidenta, Alicia Sànchez Camacho, que aprofita qualsevol ocasió (especialment electoral) per reobrir el debat de la llengua.

I es que la defensa de la llengua espanyola ha estat un dels únics, quan no l'únic, argument de Ciudadanos en aquests 4 anys i escaig de vida. Però es que a més a més alguns dels signants d'aquell primer manifest serien també part implicada, 3 anys desprès, en el "manifiesto en defensa del castellano" on personalitats de la talla d'Albert Boadella o Arcadi Espada, de la mà de Mario Vargas Llosa o Fernando Sabater s'atrevien a demanar que s'havia "d'asegurar el derecho de todos los ciudadanos a ser educados en lengua castellana, sea cual fuere su lengua materna, así como el incluir, entre los planes de estudio, opciones que contemplen a las lenguas cooficiales autonómicas, pero nunca como lenguas vehiculares exclusivas". i deien, entre d'altres, que era recomanable que els rètols de carrers o edificis estiguessin en bilingüe: ""pero que nunca se emplee exclusivamente la lengua autonómica".

Per acabar de tancar el cercle, fa pocs dies, el 11/03/2011, es reunien, en la commemoració del XXX aniversari del Manifiesto de los 2.300 (organitzada per l'exdiputat de Cs, Jose Domingo) Amando de Miguel, lalcaldable del PP a
l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz idel diputat de Ciutadans Jordi Cañas. Roda el mon i torna al born.