divendres, 25 de setembre del 2009

No tenen vergonya.


Ahir, a Balaguer, el ple de l’Ajuntament va debatre una moció per tal que l’ens municipal donés suport a una consulta popular sobre la independència de Catalunya que, finalment es va rebutjar. El sentit de les votacions dels diferents partits polítics no va suposar cap sorpresa a excepció del que te com a líder Joan Saura, el mateix que fa uns dies acusava els qui promovien aquest tipus de consulta de batasunitzar el Principat.

Així els vuit regidors del PSC-PSOE i el del PP van fer una aliança “a la vasca” per oposar’s-hi mentre que els cinc de CiU i el d’ERC s’unien en el sí, al mig va quedar l’abstenció dels dos de ICV ja que, segons la seva regidora, la moció denegada recull “exclusivament” la opció independència mentre que ells defensaven que la moció hauria de fer referència a una “moció per l’autodeterminació”.

La consulta duta a terme a Arenys de Munt ha servit, entre d’altres, per posar a cadascú al seu lloc. Així mentre el PSC-PSOE s’alineen clarament amb una idea d’Espanya que comparteixen amb el PP, malgrat intentin afegir-li uns confusos elements federalistes per marcar diferències inexistents amb el partit de Mariano Rajoy, a ICV la consulta els ha agafat amb el pas canviat. Han estat tants anys passant de puntetes per evitar posicionar-se sobre el tema i ara que es veuen en la necessitat de fer-ho no saben com encaixar aquell volem una consulta per l’autodeterminació però encara no sabem si som federalistes, autonomistes o potser una mica independentistes.

Les darreres declaracions de Joan Saura, Conseller de Relacions Institucionals i Participació (quina fina ironia!!) fins al 2006, avisant que be el llop en forma dels dolents dolentíssims de Batasuna son patètiques, i la postura del seu partit ahir a Balaguer aliant-se de facto,amb el no son, senzillament, impresentables.

Malauradament pels d’esquerres de debò, la consulta es durà a terme. Aquest dissabte el casal Pere III ha convocat a organitzacions i entitats del municipi, entre elles la CUP que ja ha dit que hi participarà activament, per tal d’iniciar l’organització de la consulta, una trobada on també hi serà en Josep Manel Ximenis i Joan Bilbeny . Dissortadament per Iniciativa les urnes sortiran al carrer i no els hi quedarà mes remei que posicionar-se entre un si o un no o, com han fet fins ara, quedar-se a casa amagats esperant que passi tot el mes aviat possible.

dilluns, 21 de setembre del 2009

Cinc anys de Casal


Seria un tòpic més que trillat dir que sembla ahir que es va obrir el Casal Independentista Ocell Negre al carrer Sant Carles, al cor de Lleida, en un casc antic sotmès a l'especulació que ha foragitat bona part dels seus antics habitants i l'ha sotmès a una degradació accelerada per l'oblit institucional. Seria també un altre tòpic dir que un grup de persones tossudes van decidir tirar endavant un projecte altre cop des de les cendres de les moltes sigles que han bastit l'independentisme lleidatà i,també seria un altre tòpic dir que mirant enrera el temps s'ha fet curt, però es que es ben be això.



Son moltes les mans que, des de l'inici, es van posar a fer tot tipus de feines, des de les pròpies d'adequar el local fins a les diferents xerrades, dinars o d'altres activitats que s'han dut a terme al Casal i que ha fet que aquest espai sigui avui unnexe entre gent diversa amb inquietuds semblants, així ha servit d'espai de trobada i reunions per diversos col·lectius i organitzacions de la ciutat i es punt de trobada necessari entre les diferents organitzacions de l'esquerra independentista deLleida.


En aquests anys, a banda de les diverses activitats realitzades, el Casal s'ha proveït de dues seccions que han permès que molta mes gent s'acostes i gaudis d'aquest espai, d'una banda la secció excursionista i de l'altra els actius bastoners del Pla del'Aigua, dues seccions que han donat un nou impuls al projecte que, de ben segur, caldria complementar amb noves aportacions.


A mode de recapitulació ràpida aquest divendres celebrarem una festassa a l'Horta i el dissabte un vermut davant del mateix Casal. De ben segur aquesta data es un bon moment per parar-se i mirar el que han estat aquests anys d'errors i encerts i agafarembranzida per cinc anys més.


Es pot consultar el programa en: http://ocellnegre.blogspot.com/

dilluns, 14 de setembre del 2009

la llavor esta plantada, ara cal regar-la


Avui, a la tertúlia d'una coneguda emissora local, no es parlava d'altra cosa que d'Arenys. Un dels assistents, regidor de l'Ajuntament de Lleida, ha dit que no donaria suport a una consulta popular per l'autodeterminació (una ironia si es te en compte que es el regidor de participació) després de que alguna de les altres tertulianes li fes la pregunta directa per tercer o quart cop. Abans s'havia intentat amagar sota el pretext de que els problemes de la gent son uns altres, que cal començar la participació amb altres coses o que a la gent no li interessa i finalment, abans d'anunciar el seu no rotund.

Cal dir que, com ja es pot deduir de les seves paraules, aquest regidor forma part del PSC-PSOE, un partit que busca la manera de sortir d'aquest atzucac en que l'han posat i s'ha posat ell mateix, i es que si d'alguna cosa ha servit la consulta d'Arenys (i n'ha servit per varies) es per posar a molts i moltes al seu lloc. Per posar al PSC-PSOE al lloc que li correspon mes enllà d'una certa patina pseudo catalanista que es vol atorgar, al lloc de la defensa de l'Estat Espanyol, de la seva unitat i territorialitat sota arguments tant infantils com que son federalistes o que la participació ha estat baixa (que renunciï a l'acta d'eurodiputada, si us plau la sra. Badia).

A situat a CIU en aquella boira espessa de la seva eterna indefinició de no promoure cap consulta però "potser li donaré suport", no fos cas que el meu soci d'Unió els meus amics del "teixit empresarial" es pensin que va massa de debò. A ERC en la vergonya de disposar de majoria en molts municipis del principat i ara fer bandera de les consultes que, ara si, endegaran (?), i a ICV en aquell silenci a l'espera de que passi quan abans millor i que no ens preguntin gaire.

Queda clar que la llavor que ahir van plantar els i les ciutadanes d'Arenys, donant una lliçó de participació als qui diuen que nomes s'ha de fer cada quatre anys o mitjançant els canals establerts - que son els seus-, comença a germinar. Malgrat, com molt be exposa el company Vilalta al seu bloc, no es el que alguns i algunes voldríem, suposa un primer pas al que cal donar-li continuïtat, i es que com diu el toranès: si anem perdent per tres a zero i tenim una ocasió de gol, llençarem la pilota als núvols amb l’argument que nosaltres volem guanyar i no pas perdre tres a un?, es doncs el moment d’estendre la taca d’oli.

dimecres, 9 de setembre del 2009

Le surréalisme


Han estat dos dies extranys.

Ahir, la Mercè, el Ferran i jo ens reuniem amb el delegat d'Interior, el delegat del govern de la Generalitat i l'intendent del cos dels mossos d'esquadra per parlar de l'onze a Lleida. Una d'aquelles reunions de "us entenem, volem que pugueu expressar la vostra opinió, nosaltres també tenim amics o coneguts com vosaltres però....si convé podem portar 200 mossos, l'helicòpter i fins i tot la brigada canina".


Per sort va venir el Ferran que tindrà molts defectes però alguna que altra virtut i, entre elles, la de no deixar-se intimidar, ho va dir tot tal com raja, tant, que jo que sempre estic en la frontera que separa ser prudent de ser poruc el vaig haver de frenar. Una reunió una mica extranya.


Avui, incrementem una mica més el grau de surrealisme, marxo de casa a les 8 just quan puc llegir a les noticies subtitulades del 3/24 que deia que estava a punt de sortir la sentència de la consulta popular d'Arenys. A les 19:30 quan tornava cap a Lleida, hem truca l'Esther indignadíssima amb les sentències de la consulta popular i de la manifestació de la Falange a la mà, com pot ser que es negi el dret a la lliure expressió i s'autoritzi, d'altra banda, una manifestació dels que volen, precisament, cohartar-la!!. Be, fet i fet potser no es tan extrany.


En tot cas sembla extret d'una película de Groucho Marx, d'aquestes de situacions inverosimils, com dirien ells: "ladran, luego cavalgamos".

dimecres, 2 de setembre del 2009

La consulta popular d’Arenys, un primer pas


Ja fa temps que sentim l'eterna cantarella, quan surt la paraula independència o l'autodeterminació, que la voluntat de formar part o no de l'Estat espanyol s'exerceix cada 4 anys a les urnes donant el vot a alguna de les formacions polítiques que participen en les diverses conteses electorals. Sembla doncs que si, per exemple, es vota el PP o bé el PSC-PSOE existeix una clara posició ideològica en formar-ne part i si fos a ERC s'apostaria per una Catalunya (o uns Països Catalans depèn qui ho digui) lliures i sobirans.
Ara però, al Maresme, un poble ha decidit que vol opinar. El dia 4 de juliol el ple de la localitat d’Arenys de Munt aprovava a petició de l'únic regidor de la CUP, amb els vots favorables d'ERC, CiU i els Independents d’Arenys de Munt 2000 i els vots en contra del PSC, la celebració de la consulta popular del dia 13 de setembre per tal de respondre sí o no a la pregunta de si s’està d’acord a què Catalunya esdevingui un Estat independent integrat a l’Unió Europea.
La convocatòria ja ha provocat un allau de reaccions d'aquells que diuen defensar la lliure voluntat popular porucs que aquesta realment es manifesti. Així des de l'espanyolisme més militant els Ciudadanos han demanat a la conselleria d'Interior que impedeixi que es dugui a terme la consulta titllant-la de referèndum “il·legal” i la Falange, que pel que es veu encara existeix, ha convocat una manifestació per defensar la "Unidad de España" aconseguint el seu minut de glòria en els mitjans de comunicació. Manifestació aprovada, cal dir-ho, per la conselleria d’Interior del Govern tripartit (format per federalistes – sobiranistes) sense saber ben bé si es deu a la voluntat democràtica que tothom pugi expressar la seva opinió o a què, tal com titulava el periòdic La Razón el 23 d’agost d’aquest any: “Nadie se acordará de que Arenys apoyó la independencia de Cataluña si los disturbios son protagonistas.”
L'alcalde de la localitat ha explicat que, amb la consulta, volen aconseguir que "es pugui parlar d'autodeterminació dels pobles amb normalitat i que es pugui demanar sense por ni tabús”. El referèndum d’Arenys de Munt, malgrat incomplet per oblidar el marc dels Països Catalans i limitar-lo a Catalunya, és un primer pas, positiu i esperançador.