divendres, 24 de setembre del 2010

Una vaga per l’endemà


L’any 1998, es va produir la primera vaga de la incipient democràcia per protestar contra la política econòmica del govern del PSOE i contra les reformes que aquest va dur a terme. Canvis que van portar com a conseqüència, entre d’altres, la legalització de les ETTs o el plan d’empleo juvenil.

Des de llavors tots els governs, tan del PSOE com del PP (o d’aquests amb els suports parlamentaris bàsicament de la dreta nacionalista -CiU i PNV-) s’han posat a treballar en el desmantellament progressiu de l’anomenat estat del benestar i, cal dir-ho, han estat força eficients.

Així, des de fa més d’una dècada, els treballadors i treballadores han vist retallades de manera progressiva e inexorable les seves garanties i proteccions, s’han anat reduint progressivament els dies d’indeminització, s’han augmentat els supòsits d’acomiadament o s’ha precaritzat el mercat de treball de manera substancial amb la legalització (entre d’altres) de les ETTs. Cap govern ha dut a terme ni una sola reforma laboral que hagi suposat un avanç significatiu o una millora substancial de les condicions de la classe treballadora.

Aquesta darrera reforma no es més “greu”, si es pot parlar en aquests termes, que les han precedit, bàsicament perquè queda poques proteccions per destruir en un mercat que liberalitza mercaderies i treballadors i els converteix cada cop mes en mà d’obra d’usar i llençar.

Però malgrat tot, i a pesar de que aquesta sigui un a vaga convocada pels sindicats majoritaris (ara mers gestors de serveis) un mes després de l’aprovació d’aquesta reforma amb un objectiu de rentat d’imatge, cal fer vaga.

Cal fer-ne pel que s’ha aprovat però també per evitar el que, de ben segur, vindrà si no ens hi oposem amb força. El fracàs d’una protesta d’aquest tipus serà immediatament aprofitat per aprofundir encara més en la precarització del mercat de treball i en les privatitzacions i retallades dels serveis mes bàsics, des de les pensions, la sanitat o l’educació, no es podem permetre ni una reculada més.

dissabte, 11 de setembre del 2010

L'onze a Lleida



Avui, a Lleida, l’Esquerra Independentista ha celebrat la diada en un context francament difícil ja que, després de 15 anys de realitzar mobilitzacions en solitari, aquest onze i gairebé al mateix temps que s’iniciava la nostra mobilització, començava la convocada per Òmnium que aplegava des del PSC fins a ERC i de la qual quedaven fora (com no s’han cansat de repetir els mitjans de comunicació locals), la CUP i el PP.

Des del punt de vista de la participació, i per ésser mes o menys objectiu, no m’aventuraré a donar xifres sinó que hem remeto a les que ha fet públic l’Agència Catalana de Notícies que parla de 2000 manifestants en la convocatòria d’Òmnium sota el lema “ som una nació, nosaltres decidim “ i de l’altra 500 en la convocada per la CUP, l’Assemblea de Joves i Maulets.

Òbviament no es tracta d’una competició entre la d’Òmnium, signada també per 71 entitats mes de Lleida que ha tingut com a principals canals de difusió els diaris locals de Lleida que n’han fet notícia diària, i la manifestació que sota el lema “independència i socialisme” hem convocat la CUP, l’AJLL i Maulets, però cal prendre’n nota.

Avui, a Lleida, l’Esquerra Independentista ha fet un bon acte. La bona feina prèvia feta i els esforços organitzatius han aconseguit que 500 persones ens apleguéssim amb un missatge que clar i sense eufemismes en un format d’acte que cada any es perfila més, amb una participació més diversa en quant a edats i d’un àmbit cada cop mes ponentí.

La CUP vam ésser clars en la nostra negativa, no volem enganyar a ningú i per això vam decidir no participar en una manifestació “en defensa de l’estatut” i que, com s’ha vist, ha fet el joc brut a la Paeria desplaçant el lloc d’ofrena tradicional de l’edifici del Roser a la Seu. Com s’explica sinó que avui, només fossin 4 les ofrenes dipositades sota la placa en homenatge als morts del 1707 al Roser?

I per altra banda i per ésser justos tot cal dir també que fer sortir 2000 persones a Lleida esta força be, que aconseguir que gent diversa s’aplegui per pujar cap a la Seu amb una important presència d’estelades es un aspecte, que quan calgui fer les valoracions d’aquest onze, caldrà considerar positivament.

Així, l’any que ve, o els propers i amb l’experiència d’aquest, podem tornar a cercar totes aquestes entitats i organitzacions per buscar un lloc de trobada comú, un espai on no ens trepitjem i que ens permeti a tots participar-hi.

Resta fora de dubte que seguirem convocant, un any més, la nostra mobilització i l’ofrena al Roser que son irrenunciables, però si hi ha verdadera voluntat de cercar fórmules de consens de ben segur que en podrem trobar i per tenir exemples no caldrà anar gaire lluny de Lleida.

diumenge, 5 de setembre del 2010

Diada unitària




Aquests dies, a redós de la manifestació del 10 de juliol, sorgeixen diferents iniciatives que apel•len a l'esperit unitari d'aquella data. Una d'elles es la
manifestació de l'onze de setembre a Lleida que Òmnium cultural, recollint la proposta de l'associació Decideix Lleida, ha decidit impulsar i que, seguint l'exemple del juliol, vol recollir amplies capes de la societat civil darrera de la pancarta "Som una Nació. Nosaltres decidim".


Així, PSC, CiU, ICV, ERC i part del teixit associatiu de Lleida s'aplegaran per caminar des del Roser fins a la Seu Vella i enllaçar amb l'acte institucional. Des de ja fa dies, els diaris locals, bàsicament un d'ells, comencen a escalfar motors preparant la mobilització "en defensa de l'estatut" tot iniciant un recompte de les organitzacions polítiques i entitats adherides.

Els actes unitaris tenen sentit si son vehicle per recórrer una part del camí junts fins arribar a uns objectius que poden no ser coincidents, una part del camí que tots els qui participen d'aquesta unitat comparteixen. La sentència del Tribunal Constitucional que retallava l'estatutet reduint-lo a paper de fumar, va permetre, el 10 de juliol, dur a terme una mobilització on es van encabir diferents sensibilitats i matisos, des d'aquells que varen sortir en defensa de l'estatutet fins els que vàrem sortir per fer pal•lès que la sentència demostrava, un cop mes, la fi de la via estatutaria i federalista i la necessitat de la llibertat plena pel conjunt dels Països Catalans.

Cal cercar sempre la unitat quan sigui possible ja que permet agrupar forces en aquest camí i es una eina important per assolir una part dels objectius. Des de la CUP de Lleida hem fet un esforç en cercar camins de treball conjunts amb d'altres col•lectius i persones i, perquè no, amb d'altres organitzacions polítiques quan ha estat possible, prova d'això es la implicació absoluta en la consulta popular per la independència (com també es va fer en els altres municipis on la CUP i te implantació) que vàrem dur a la nostra ciutat.

Ara però, se’ns fa una crida a la unitat en termes força diferents als anteriors. D'una banda, la manifestació recollint l'esperit de la del 10 J tindrà una pancarta en capçalera però també un manifest escrit amb visió principatina i autonòmica
i vol esdevenir, tal i com diuen els convocants, "un acte per congregar la societat civil lleidatana en un acte per reivindicatiu per defensar l'estatut".

De l'altra, es convoca la mobilització la diada pel matí on, des de fa més de 15 anys, l'esquerra independentista realitza la seva manifestació, aquesta sí, clarament independentista.

I per si no n’hi hagués prou, es realitza un canvi en el focus d'atenció de la diada que si històricament ha estat en el Roser ara l'Ajuntament, després d'iniciar les obres per convertir aquest edifici en un Parador Nacional, vol traslladar a la Seu Vella.

Acabar la mobilització on es pretén, per part de la Paeria, que sigui el nou espai d'ofrena i homenatge per la diada fa un flac favor a aquelles i aquells que defensem el Roser com a espai de memòria col•lectiva de totes les lleidatanes i lleidatans.

De ben segur que aquesta mobilització contarà amb l'adhesió de bona part de la societat civil lleidatana i de les organitzacions polítiques, així des de las Casas Regionales o el PSC, fins al mateix Òmnium o ERC ja hi han donat suport, i no dubto que serà important numèricament. I malgrat tot, per coherència política i com s'ha fet en els darrers 15 anys, farem la nostra manifestació independentista i continuarem tenint en el Roser, el nostre lloc de memòria per recordar aquelles lleidatanes i lleidatans que lluitaren per les llibertats del nostre poble.