divendres, 27 de maig del 2011

A la CUP se'ns gira feina


Aquest diumenge 20 de maig La Candidatura d'Unitat Popular ha fet un pas mai abans assolit per l'esquerra independentista. Un avanç significatiu des de la base, des de l'arrelament al territori i sense llistes fetes a cop de maleta, un avanç que ha dut a assolir 101 regidors i que fa que, ara, se'ns giri feina.

Els resultats obtinguts no poden ésser més esperançadors perquè surten del treball de les assemblees locals que, picant pedra dins o fora de l'Ajuntament i lluny dels focus dels mass media (que només han fet seguiment als "5 grans") han assolit la fita, com han vingut dient a Girona, de portar la veu del carrer a l'Ajuntament.

Un treball que també han dut a terme les regidores i regidors i que ha permès un increment de les persones que han dipositat la confiança en la CUP augmentant el suport i mantenint o incrementant el nombre de regidors/es allí on ja hi érem.

Una molt bona notícia que demostra on rau la força de la CUP, en la seva gent que amb mitjans escassos però molta militància i voluntarietat han aconseguit fer avançar, un cop més, el projecte.

Així aquest 2011 la CUP, a banda de tenir més regidors, tindrà també alguna alcaldia i també algun Conseller Comarcal, fet que ens obligarà a iniciar un debat necessari tant a nivell orgànic com polític.

Un debat que dins de la CUP ha estat dinàmic, com es va mostrar per exemple amb l'aprovació d'uns nous estatuts el 2007 que varen reforçar i actualitzar les estructures internes de la nostra organització per adaptar-la a la realitat sorgida de les eleccions del 2007, amb 22 regidors i noves assemblees locals.

La nostra realitat actual ens obligarà, de nou, a adaptar les nostres estructures internes sense perdre la nostra condició d'organització assembleària, no jeràrquica i basada en la presa de les decisions polítiques per la militància, sense caure en la professionalització.

Un nou escenari que, de ben segur, ha de comportar un reforçament de la base i de les territorials però que també ha de tenir en compte que, avui més que mai, la CUP ha esdevingut el referent més visible de l'esquerra independentista. Ha esdevingut una eina extremadament útil per difondre el missatge, una veu que s'ha d'escoltar a nivell nacional i que ha d'expressar la seva opinió, de manera clara i contundent, en tots els aspectes.

De ben segur que fent dels nostres càrrecs electes exemple i referent, continuant amb la nostra feina al carrer de les viles i ciutats i fent que la veu de la CUP s'escolti, el creixement sostingut de la CUP necessàriament ha d'avançar.

dimarts, 17 de maig del 2011

Es l'hora de la CUP



L'any 1999 es presentava, per primer cop, la Candidatura d'Unitat Popular a Ponent al poble segarrenc de Biosca, al que seguiria el veí de Torà. Des d'aquell any fins al 2007 varen ésser aquestes les úniques assemblees en tot Ponent, les que varen sostenir, de manera continuada les sigles d'aquesta organització a les que, aquell any s'hi afegirien Lleida i la Vànsa i Fòrnols.

Des de llavors ençà hem estat treballant en dues vessants. D'una banda, a nivell de Lleida, en la confrontació del nostre model de ciutat al que defensava l'equip de govern compartit per l'oposició excepte en casos molt concrets (posa'm una mica mes de carril bici allí, deixa'm penjar la senyera sola l'onze de setembre...), un model de ciutat que no es res mes que la continuació del projectat en l'anterior tripartit municipal i al que CiU, enlloc d'oposar-ne un altre, proposa, com alternatives, obres diferents.

De l'altra, hem treballat amb la implantació real de la CUP a Ponent, amb llistes amb arrelament social i amb un treball previ a l'esquena, així, si el 27 de març del 2010 presentàvem la CUP de Balaguer, el 6 de novembre del mateix any fèiem el mateix amb la CUP de Borges Blanques a les que s'han afegit la gent d’Alfes, de Bellmunt d'Urgell i de Cava.

El dijous passat, amb la presència de més d'un centenar de persones, dúiem a terme el míting central que campanya on traçàvem novament la nostra idea de ciutat resumida en els 7 panells de la paret, 7 eixos que parlen d'una Lleida participativa, oberta, sostenible, on els espais públics siguin per usos públics, integrada dins del marc dels Països Catalans i socialment justa.

Això, de fet, es el que es decidirà el 22 de maig, el debat esta actualment sota la premissa de si el que es vol es una majoria del PSC (a hores d'ara inamovible) amb una oposició dòcil com la que han dut a terme ERC i ICV o be una oposició que confronti un nou model de ciutat, una oposició que, tal com apunten algunes enquestes, pot esdevenir la CUP que és, sense cap mena de dubte, l’alternativa necessària.

dimarts, 3 de maig del 2011

Bildu i l'estat d'excepció


El 5 de febrer de 1981 els reis de l’Estat Espanyol duien a terme l’acte central del seu viatge al País Basc, presidint una sessió conjunta del Parlament i de les Juntes Generals de Biscaia, Guipúscoa i Alava.

Quan els monarques varen iniciar el seu discurs, els 35 representants de Herri Batasuna -dempeus i amb el puny en alt- entonaren l’Eusko gudariak, la qual cosa va fer que tots els representants de la resta de partits presents (a excepció dels d’Euskadiko Ezkerra) respongueren donant suport al rei amb crits i aplaudiments.

Posteriorment, el president del Parlament basc ordenaria el desallotjament dels electes de HB. Un fet que es produí amb gran violència i contundència, com ho testimonia el llavors senador Miguel Castells, que fou repetidament colpejat en el centre de l’hemicicle abans de desallotjar-lo de la sala.

Entre els parlamentaris que van mostrar el seu suport a favor dels borbons hi havia tots el del PNV del llavors Lehendakari, Carlos Garaikoetxea, present també en la sessió i que, com els seus companys de partit, es sumava a la defensa dels reis de l’Estat Espanyol.

El mateix Garaikoetxea que poc després lideraria, el setembre de 1986, una escissió del PNV per donar lloc a Eusko Alkartasuna, la formació que als inicis d’aquest 2011 conjuntament amb Alternatiba Eraikitzen (escissió de Ezker Batua-Berdeak) i una suma de diferents independents, formarien la coalició Bildu.

Tot això m’ho comentava, aquest primer de maig, un dels signants del manifest de suport a la CUP, nascut a Barakaldo i actualment resident a Lleida per defensar que era impensable que il•legalitzessin Bildu, una coalició que, com deia ell: “ el formen, entre d’altres, persones que van destacar en la defensa dels reis d’Espanya i de les seves administracions autonòmiques”.

Doncs s’equivocava de ple. L’estat d’excepció que viu el País Basc des de fa anys permet que es donin situacions intolerables com el tancament de mitjans de comunicació, l’empresonament preventiu, la criminalització d’una part important de la seva joventut i, el que és més important: l’exclusió de la vida política i la criminalització d’una part significativa dels bascos i les basques.

Sembla que aquesta “contaminació” de la que parlen els tribunals espanyols s’estén cada cop més com una taca d’oli mentre l’actual lehendakari (el pitjor valorat de la història) segueix en el seu càrrec, assolit desprès d’unes eleccions tramposes, sense badar boca: tot s’hi val per obtenir l’hegemonia en les institucions basques.