divendres, 18 de març del 2011

L’Audiència Pública per les Basses, una oportunitat per la participació



El 10 de març presentàvem, al registre de l’Ajuntament de Lleida, 230 signatures (30 mes que les exigides) per tal de sol•licitar una audiència pública on un representant de la Paeria exposes la reforma projectada al parc de les Basses d’Alpicat.

Des de la CUP pensem que aquest mecanisme de participació es especialment útil i fa que, els debats que sovint es duen a terme dins de les parets del saló de plens de la Paeria, les traspassin i permetin a la ciutadania de Lleida intervenir en l’acció política o, com a mínim conèixer de primera mà temes que afecten de manera significativa al conjunt de la ciutat i on els lleidatans hi pugin dir-hi la seva.

Així doncs, mes enllà de la nostra postura envers aquest projecte (que entenem que suposa una privatització encoberta de l’espai públic) el que defensem com a realment important es que s’implementin aquests mecanismes de participació dels quals s’ha dotat l’Ajuntament (i que cal dir que, almenys els que s’impulsen des de la ciutadania, resten encara inèdits) per tal d’empoderar les lleidatanes i lleidatans.

I malgrat tot, 2 dies desprès de la sol•licitud d’audiència pública, l’alcalde Angel Ros en declaracions a un dels diaris locals afirmava que: “Estem estudiant si des del punt de vista legal és possible una audiència pública sobre les Basses, com reclama la CUP, però molt em temo que no serà així. Tot i així, si s'adapta a la legalitat és farà” que és el mateix que dir: “no la vull fer però si no hem queda mes remei ho faré” demostrant així una nul•la voluntat política envers l’activació d’aquests mecanismes de participació i transparència.

Així, si a nivell polític l’audiència pública resta sotmesa a la voluntat de l’equip de govern, a nivell purament jurídic queda clar el que diu el Reglament de Participació en els articles 21, 22, 23 i 24 on es diu, entre d’altres, que “L’Ajuntament de Lleida garanteix als ciutadans i ciutadanes el dret d’audiència pública, que consisteix en la celebració de sessions específiques obertes a tothom qui ho desitgi a fi de ser informats i escoltats respecte dels diversos temes d’àmbit i de competència municipals.” i s’especifica que es pot sol•licitar audiència pública si la petició és avalada per un mínim de 200 signatures.

I precisament això es el que han fet mes de 200 lleidatans i lleidatanes sol•licitant aquesta audiència (que la CUP ha vehiculat). Ara, segons sembla, l’ajuntament esta cercant els mecanismes per frenar aquesta iniciativa demostrant, un cop mes, que la política de participació en la que creuen es la del vot a les urnes cada 4 anys. Nosaltres creiem que aquesta audiència es una oportunitat pel foment de la participació activa.

dissabte, 5 de març del 2011

Frustració independentista


L'aparició de Solidaritat per la Independència desprès de les primeres onades de consultes va suposar, a ulls de molts independentistes, la il•lusió d'una via cap a una independència immediata en pocs mesos vista.

La força ascendent d'aquest nou partit amb tres caps de llista molt mediàtics, conjuntament amb una situació política amb els Reagrupats en retirada i una ERC en franca davallada desprès dels acords amb el PSC-PSOE, els hi van donar 4 representants al Parlament de Catalunya.

Aquesta arrancada de cavall de SI que és mes partit que projecte polític (perquè a hores d'ara encara desconec que opinen i que votaran envers de temes que no tinguin a veure amb la independència) ha fet una aturada de ruc amb el cop de porta d'un dels seus dirigents.

I el que es pitjor, de ben segur que aquesta picabaralla a pocs mesos de les municipals (que tot i que era previsible, per lo dels galls i galliner, ha estat abans del que alguns ens esperàvem) generarà, de ben segur, frustració entre totes i tots els qui es van creure que el 2001 seria l'any de la independència, entre els qui van “sortir de l'armari” arrel de les consultes o el 10J i els qui han cregut sempre en l’alliberament nacional i ara veien en aquesta nova força una esperança.

I es que la independència no serà demà, ni al maig o l'abril i, de ben segur, no l'assolirem el 2011, serà un procés llarg i complicat que provindrà de la confluència de moltes voluntats. Penso que qualsevol organització política responsable ha d’explicar-ho clarament, hi arribarem, sí, però en un procés complex i ple d’entrebancs que caldrà superar, no fer-ho és generar mes frustració i mes falses esperances i, com es diria ara, desafecció.