Avançar

El juny del 2007 a Sant Celoni la CUP, just després d'unes eleccionsmunicipals on havíem incrementat el nombre de nuclis i de regidors de manera força significativa, escollíem un nou Secretariat Nacional que suposava la renovació de molts dels seus membres. En aquests dos anys i escaig més d'una quinzena de persones han format part, en un moment o altre, d'aquest òrgan de la CUP que ha viscut alguns moments convulsos com ho ha fet la resta de l'organització, i és que no es per menys, en aquest temps hem confeccionat i aprovat uns nous estatuts, hem redefinit el nostre paper mitjançant una ponència estratègica i hem decidit no anar a les eleccions de la Comunitat Autònoma de Catalunya, tot això en dues assemblees ordinàries i dues extraordinàries, un gran esforç per aquesta organització que ha posat a prova la seva cohesió i viabilitat i que, segurament en d'altres temps, no hagués pogut resistir.

Es de justícia reconèixer que la feina del Secretariat en aquest temps ha estat difícil i que molts dels seus membres que ara no repeteixen, mes enllà de les diferències polítiques que hi pugin haver dins de l'organització, han deixat molt temps personal i molts esforços en la tasca que tenien encomanada. Posar al dia l'economia de la CUP i començar a estructurar-ne els pressupostos, consolidar el cens o posar en marxa els estatuts preparant els Consells Polítics i Assemblees en temps i forma amb la documentació adient ha estat una feina més mes feixuga del que podria semblar i permetrà, de ben segur, que aquest nou secretariat disposi d'una feina feta i d'una bona base gràcies a la qual podrem seguir avançant.

Tal i com van dir ahir la major part dels candidats i ara ja membres del Secretariat Nacional cal continuar en l'aplicació dels acords aprovats en les darreres assemblees nacionals, consolidar i cohesionar la CUP i de ben segur, dotar de mes recursos per recolzar a les assemblees i les territorials en el seu dia a dia i en les campanyes d'àmbit nacional com les que hem iniciat contra les Àrees Residencials Estratègiques (ARES).

Ahir a Tarragona vam escollir onze persones per fer de la CUP l'Alternativa necessària, per estrènyer els llaços amb la resta de l'Esquerra Independentista, per esdevenir referent nacional sense deixar la nostra perspectiva municipal i per conduir l’organització cap a l'horitzó de les eleccions municipals del 2011, un repte en el que ens caldrà mes diàleg i mes cohesió que mai i en el que haurem de recuperar la nostra capacitat d'incidir i de visibilitzar el nostre missatge deixant d'ésser espectadors d’un panorama polític en el que cal que obrim una escletxa de baix cap dalt. Cal no perdre mes temps i abocar els esforços conjunts del secretariat, el Consell Polític, els nuclis i la militància vers aquests objectius, aquesta serà, mes que mai, la nostra responsabilitat.

Governs d’esquerres, impostos de dretes

De ben segur que, en l’actualitat, no anem vers cap mena de model d’Estat de caire socialista. Les polítiques econòmiques que defensen els dos partits amb possibilitats reals de govern a l’Estat Espanyol són, amb alguns matisos gairebé imperceptibles, iguals.

Ambdós, PP i PSOE, comparteixen la voluntat d’acabar (a més o menys velocitat) amb les restes de l’estat del benestar bastit en dècades precents i amb un dels mecanismes que ajudaven en el seu suport, els impostos. Així, els successius governs han impulsat un aprimament de l’Estat cap a l’anomenada iniciativa privada, i han disminuït progressivament els minsos mecanismes d’una tènue redistribució de la riquesa que es manifestava en forma d’impostos directes sobre la renda.

Malgrat tot, les primeres notícies del Govern Zapatero que anunciaven la intenció d'incrementar la pressió fiscal sobre els que més tenen, amb un argumentari dur i contundent, semblava un passet en la direcció contrària al que s’havia fet fins ara. Els primers rumors i declaracions més o menys cridaneres dels membres del Govern socialista de l’Estat semblaven indicar que l’anunciada pujada d’impostos que es duria a terme anava en aquest sentit. La realitat, però, ha desmentit aquestes intencions i aquesta pujada s’ha materalitzat, bàsicament, en un increment de l’IVA i en la supressió de la reducció dels 400 euros en l’IRPF aprovada dos anys abans en plena campanya electoral, mantenint la mateixa recepta que el govern del PSOE ha vingut aplicant: la pujada dels impostos indirectes que apliquen al conjunt de la població independentment de les seves rendes.

Això sí, aquesta pujada d’impostos que, segons ells, graven els que més tenen, seran aprovats amb els vots de PNB o CiU, partits gens sospitosos de defensar postulats esquerranosos, una fina ironia que indica ja, per si quedava algun dubte, de quin peu calça cadascú.