La crisi, i la seva amenaça constant, esta donant a la dreta l'oportunitat d'executar polítiques que, anys enrere i sense l'espasa de Dàmocles de l'atur no haguessin estat possibles. A banda de la minimització de l'estat del benestar a uns serveis mínims o de la liberalització i precarització del mercat de treball, amb una indemnització per acomiadament improcedent de 10 dies (fins la propera reforma, es clar), convenis d'empresa i contracte únic, la situació econòmica servirà, a més a més, per una recentralització de l'Estat.
El primer pas han estat les famoses “ambaixades de Catalunya”, el govern de l'Estat ha ofert un espai en consolats i ambaixades a “representants territorials” per tal de racionalitzar la despesa, un oferiment al que es suma el soroll de fons del PP català (i d’uns Ciutadans i una UPyD ara ja descol·locats i sense espai) en la seva “aposta” per la reducció de canals de la televisió pública catalana sota el pretext de l'austeritat.
Seguiran, de ben segur, una nova llei educativa que, sota l'argument de la reducció de la despesa pública, aposti per un model d'educació únic i uns continguts homogenis i, per finalitzar la proposta del nou ministre Luis de Guindos de fiscalitzar els pressupostos de les diferents comunitats autònomes deixant buit de contingut polític el parlament i reduint-lo, encara més, a un gestor d'unes partides pressupostaries. Un pas més, i aquest definitiu, per a reduir les autonomies a una mena de diputacions generals amb un contingut polític absolutament menor.
I mentre tot això passa CiU és prepara en la defensa per assegurar-se unes engrunes d'autonomia i retenir una mena de mancomunitat. Per tot això no feia falta tants pactes fiscals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada