Al bell mig de les festes de nadal del passat 2012, la Paeria anunciava la privatització exprés de la gestió i manteniment de tota la xarxa d’enllumenat públic de la ciutat pel mes de febrer i març sense, ni tan sols, informar-ne als treballadors i treballadores de l’Ajuntament que actualment realitzen aquestes tasques.
Una privatització que es suma a la de la gestió del servei de radars, càmeres i de la xarxa semafòrica (ara aturada després de la denúncia de la CUP de que una de les empreses que forma la UTE que havia de dur-ne a terme la gestió esta investigada per corrupció) i que enllaça amb altres externalitzacions que l’Ajuntament de Lleida ja ha dut a terme en els darrers anys com la renovació de dues concessions que la Paeria té externalitzades: els autobusos i el servei domiciliari a persones grans i depenents el juny del 2012.
Així, des de fa anys, la Paeria es desprèn de serveis que oferia per donar-los a mans d’empreses privades que, presumptament, n’haurien de fer una gestió mes eficient associant l'administració pública a quelcom lent, ineficient i als seus treballadors com una colla de dropos i, per contra, a l'empresa privada com el súmmum de de la competitivitat, eficiència i perfecció.
Una opció, la de l’Ajuntament, que respon d’una banda a una voluntat política de fons de reducció al mínim de l’estructura de la Paeria i de l’altra a un fet conjuntural de manca de liquiditat degut a les grans inversions com la Llotja o el Màgical, que s’han dut a terme en el temps de la “bombolla Inmobiliaria” i que ara generen un dèficit constant.
La Paeria aplica un model de gestió pública, de caire liberal que s'empara en una pretesa voluntat d’aconseguir una major planificació i un més ampli control de la gestió i de l’avaluació de resultats que suposa, de fet, una menor transparència en el seu funcionament, una visió estrictament econòmica en el desenvolupament de les seves tasques i una precarització de les condicions de treball dels seus empleats. Es difuminen les fronteres entre sector públic i privat i es debiliten les responsabilitats i incrementant el malbaratament dels recursos i el descontrol democràtic.
Una aposta que, cal dir-ho, es compartida per la resta dels partits que integren el saló de plens que amb el seu assentiment o el seu silenci recolzen, de facto, aquestes externalitzacions posant en evidència, un cop més, una Paeria sense oposició.
Unes privatitzacions que tenen conseqüències per la pròpia ciutadania de Lleida i un impacte directe en les condicions laborals dels treballadors i treballadores de les empreses externalitzades i que s’evidencia, per exemple, amb la reducció constant de línies i freqüències dels autobusos o amb els darrers conflictes laborals amb els treballadors dels autobusos o del servei de recollida d’escombreries.
Es hora de que l’Ajuntament, com estan fent d’altres municipis al principat, faci un pas endavant, aturi les privatitzacions i retorni, a les mans públiques, els serveis externalitzats com la gestió de l’aigua, els autobusos o el servei de neteja com a garantia que els criteris sota els quals es gestionaran seran els d’igualtat, universalitat en l’accés, vocació del servei a la ciutadania... i no criteris merament empresarials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada