LA SOSTENIBILITAT SOCIAL, MÉS ENLLÀ DEL MEDI AMBIENT.

Segons l’informe Brundtland del 1987 la sostenibilitat és “satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per a satisfer les necessitats de les generacions futures” i ja que, com es sol dir, cal pensar globalment i actuar localment, és en els municipis on rau una part de la força per poder aconseguir aquest objectiu.

Entenem que la Paeria gaudeix de competències per promoure aquest desenvolupament a nivell de la nostra ciutat i, tot i que cal dir que en els darrers anys s’han fet passos en aquest sentit per part de l’anterior tripartit municipal, aquests passos han estat, en opinió de la Candidatura d’Unitat Popular, petits i sovint desconstextualitats.

Per què diem que han estat petits?

Perquè entenem que les coses començen per un mateix, si l’Ajuntament vol promoure el desenvolupament sostenible ha de donar exemple, no podem demanar als altres el que no som capaços de fer. Cal que tots els edificis de la Paeria (esportius, escoles bressol, administració..) disposin, entre d’altres, de mesures eficients d’estalvi energètic i d’estalvi d’aigua, potenciant també la implantació d’energies alternatives.

Però l’Ajuntament pot fer més i ha de fer més, ha de promoure la reducció en el consum d’aigua tant en la vessant pública (potenciació de la neteja en sec, estalvi en fonts..) com en la particular (no entenem com a sostenible la construcció, per exemple, de piscines privades en blocs d’habitatge mentre la Paeria esmerça gran quantitat de recursos en dotar a cada barri de pisicines). Cal construir dues deixalleries més a fi de cumplir amb la Llei 6/93 (modificada per la Llei 15/2003 i complementada per la 16/2003) i crear “punts de reciclatge” a cada barri. Cal apostar per l’educació en el reciclatge a través de mesures construides en positiu i no de sancions o multes. Cal incidir sobre els serveis abans municipals i ara malauradament privatitzats, per tal de garantir el respecte al medi ambient ja sigui amb auditories realitzades pels mateixos tècnics municipals o bé amb la certificació d’algunes de les normes medioambientals existents de reconegut prestigi.

En la lluita contra el canvi climàtic, l’Ajuntament ha de modificar i ampliar les Ordenançes Municipals, superades i ampliades per diferents preceptes descrits en el Decret 21/2006 d’ecoeficiència o en el mateix Codi Tècnic de l’Edificació pel que fa a mesures d’estalvi energètic, tant pel que respecta a exigències en la construcció de nous edificis (aillaments, etc.) com en la incorporació d’energies netes. Cal utilitzar totes les energies netes de que disposa la nostra ciutat, la solar, és clar, ja que som una de les zones de Catalunya amb més dies de sol per any; però també la geotermal (cal recordar que Lleida disposa d’una font d’aigua geotermal a Pardinyes clausurada per l’anterior tripartit).

L’ajuntament també pot fer més, pot declarar Lleida zona desnuclearitzada o lliure de transgènics, mocions simbòliques però que suposen un pas més en la defensa d’un medi més net i sa per a tothom.