dijous, 25 de juny del 2009

Morfina


Avui fa 5 anys em despertava a l'Hospital de Bellvitge del dolç somni de la morfina. La tarda del 23 de juny m'havien extirpat un tumor i un ronyó després d'hores d'intervenció i així hem vaig poder estalviar aquella revetlla i els petards que en el meu cas es va celebrar amb un fanalet al capçal del llit . Van ser uns quants dies tancat en una habitació de l'hospital que em van donar l'excusa perfecta per xupar-me gairebé tots els partits de l'Eurocopa 2004 que va comptar amb la participació dejugadors de la talla de Zinedine Zidane, Nedved, Ashley Cole o Cech i on l'equip de Grècia va donar la sorpresa.


Cada revetlla em ve al cap tot aquell rollo que sembla que faci mil anys que va passar però que resta present en la cicatriu que em recorre una part del meu cos i que m'ajuda a pensar que res es tan greu com sembla i que, encara que sigui molt jipi,cada minut compta.

1 comentari:

kira ha dit...

el teu relat de revetlla, cru i bell al mateix temps, vital com tu.