dimecres, 2 de setembre del 2009

La consulta popular d’Arenys, un primer pas


Ja fa temps que sentim l'eterna cantarella, quan surt la paraula independència o l'autodeterminació, que la voluntat de formar part o no de l'Estat espanyol s'exerceix cada 4 anys a les urnes donant el vot a alguna de les formacions polítiques que participen en les diverses conteses electorals. Sembla doncs que si, per exemple, es vota el PP o bé el PSC-PSOE existeix una clara posició ideològica en formar-ne part i si fos a ERC s'apostaria per una Catalunya (o uns Països Catalans depèn qui ho digui) lliures i sobirans.
Ara però, al Maresme, un poble ha decidit que vol opinar. El dia 4 de juliol el ple de la localitat d’Arenys de Munt aprovava a petició de l'únic regidor de la CUP, amb els vots favorables d'ERC, CiU i els Independents d’Arenys de Munt 2000 i els vots en contra del PSC, la celebració de la consulta popular del dia 13 de setembre per tal de respondre sí o no a la pregunta de si s’està d’acord a què Catalunya esdevingui un Estat independent integrat a l’Unió Europea.
La convocatòria ja ha provocat un allau de reaccions d'aquells que diuen defensar la lliure voluntat popular porucs que aquesta realment es manifesti. Així des de l'espanyolisme més militant els Ciudadanos han demanat a la conselleria d'Interior que impedeixi que es dugui a terme la consulta titllant-la de referèndum “il·legal” i la Falange, que pel que es veu encara existeix, ha convocat una manifestació per defensar la "Unidad de España" aconseguint el seu minut de glòria en els mitjans de comunicació. Manifestació aprovada, cal dir-ho, per la conselleria d’Interior del Govern tripartit (format per federalistes – sobiranistes) sense saber ben bé si es deu a la voluntat democràtica que tothom pugi expressar la seva opinió o a què, tal com titulava el periòdic La Razón el 23 d’agost d’aquest any: “Nadie se acordará de que Arenys apoyó la independencia de Cataluña si los disturbios son protagonistas.”
L'alcalde de la localitat ha explicat que, amb la consulta, volen aconseguir que "es pugui parlar d'autodeterminació dels pobles amb normalitat i que es pugui demanar sense por ni tabús”. El referèndum d’Arenys de Munt, malgrat incomplet per oblidar el marc dels Països Catalans i limitar-lo a Catalunya, és un primer pas, positiu i esperançador.

1 comentari:

Ruben Cobo ha dit...

Terrible La Razon, el títol del diari li deu de vindre de la raó de la força, sinó, no s'entén. Lo del referèndum d'Arenys deu d'anar en la bona direcció, només així s'entén que aixequi tanta polseguera, llastima per això que no sigui vinculant, encara que caldria veure llavors si els democrates de tota la vida, pseudosquerres federalsites i pacifistes ciutadans del món treurien o no els tancs als carrers (suposo que depenent del resultat, tan burros no són).