Sovint pel matí, quan he d’anar amb el cotxe a treballar, poso el meu rabiòmetre a 0 i escolto la tertúlia de la COPE fins que ja no puc més. Aquests dies he recordat amb enyorança les enceses intervencions dels “tertulians” quan es van posar en marxa, cap a l’any 2005, les Oficines de Garanties Lingüístiques. Semblava que començava una neteja contra els castellanoparlants a Catalunya assimilable a el que van fer el tercer Reich contra els jueus, gitanos o homosexuals.
Mirant per internet a pàgines web o blogs dels tolerants i bilingües he trobat els següents comentaris sobre aquests organismes que son bastant aclaridors:
“El regreso de la inquisición, con sus delaciones y sus confidentes. Las Oficinas de Garantías Lingüísticas son el nuevo instrumento nacionalista de control de la libertad de los ciudadanos.”
“A la utilización de métodos mafiosos para imponer el catalán, a pesar de que en teoría solo es co-oficial, y quien no quiera hablarlo y hablar solo español está en su derecho, se unen ahora las prácticas nazionalsocialistas y franquistas de multar haciendo caso a denuncias anónimas.El verdadero rostro del nazionalismo, y la vergüenza de tener un gobierno nacional que se lo consiente, con tal de sentar el culo en el sillón y de que la caixa les perdone tropecientos millones de modo irregular. Lo dicho, puras prácticas mafiosas al más puro estilo del tercer reich”.
“D.V.- ¿Qué es la llamada Gestapo lingüística?J.D.- Este es un término muy descriptivo propio de regimenes totalitarios, pero que se adecua a lo que está pasando. Actualmente se han creado cinco oficinas de “garantías lingüísticas”, donde los ciudadanos pueden denunciar las “irregularidades”, desde la rotulación del castellano en lo comercios, el menú de los restaurantes, hasta facturas o contratos… Este es un gobierno que promueve la delación de unos ciudadanos contra otros. Y todo sobre el presupuesto absurdo de “vivir plenamente en catalán.”
“ Recordemos que las oficinas de garantías lingüísticas de la Generalitat son un órgano opresor que se encarga de recibir denuncias de “amables” ciudadanos quejosos de ver solamente la lengua castellana en un establecimiento o empresa.Estas oficinas tienen capacidad sancionadora y evidentemente recaudadora.Las denuncias se pueden realizar on-line en esta página web Parece ser que las casi 200 denuncias que se tramitaron el año pasado han dejado una buena saca a Montilla, Carod y los suyos.”
Doncs be, el dimarts hi vaig anar a queixar-me de l’administrador de finques del bloc on visc. Fa un any, quan vam arribar, en la primera reunió li vaig dir si podia fer les actes almenys en català, al que hem va dir que no i que tot i que sabia que la llei l’obligava (el Codi Civil Català) no ho pensava fer. Li vaig demanar que constes en acta la meva petició de la que, obviament, va fer cas omís.
Li vam fer un escrit que vam enviar per correu certificat demanant-li (entre d’altres coses) que fes les actes en català. També cas omís.
En la darrera reunió es va repetir el mateix tema amb idèntica resposta. En fi que després de tot això vaig pensar que era hora de fer valer els meus drets i vaig anar a l’Oficina de Garanties Lingüístiques de Lleida, la “checa” nacionalista de la meva ciutat d’on surten els milicians amb fusells per fer neteja de tot aquell qui gosi parlar en una llengua diferent del català.
Doncs be, res del que m’esperava, ni comissaris polítics, ni menjanens ni res de res. Únicament una oficina d’atenció on es posen amb contacte amb el denunciat per esbrinar el que ha passat i demanar-li, si us plau, que es porti be.
En el meu cas, arran de les “proves” del delicte que portava, ja hem van dir que era probable que no els contestes i que passarien la queixa a l’Agència Catalana de Consum que si tenia capacitat sancionadora.
Cal dir que hem van atendre molt be i que n’estic força content. La meva denúncia segueix el seu procés i espero que acabi a bon port.
En tot cas penso que la supervivència d’una llengua com la nostra, oprimida i minoritzada es difícil quan es basa en la militància personal i quan existeix una llengua majoritària que disposa de tot l'aparell d'un Estat a darrera per assegurar-ne la seva hegemonia. La solució es ben clara, no?
Mirant per internet a pàgines web o blogs dels tolerants i bilingües he trobat els següents comentaris sobre aquests organismes que son bastant aclaridors:
“El regreso de la inquisición, con sus delaciones y sus confidentes. Las Oficinas de Garantías Lingüísticas son el nuevo instrumento nacionalista de control de la libertad de los ciudadanos.”
“A la utilización de métodos mafiosos para imponer el catalán, a pesar de que en teoría solo es co-oficial, y quien no quiera hablarlo y hablar solo español está en su derecho, se unen ahora las prácticas nazionalsocialistas y franquistas de multar haciendo caso a denuncias anónimas.El verdadero rostro del nazionalismo, y la vergüenza de tener un gobierno nacional que se lo consiente, con tal de sentar el culo en el sillón y de que la caixa les perdone tropecientos millones de modo irregular. Lo dicho, puras prácticas mafiosas al más puro estilo del tercer reich”.
“D.V.- ¿Qué es la llamada Gestapo lingüística?J.D.- Este es un término muy descriptivo propio de regimenes totalitarios, pero que se adecua a lo que está pasando. Actualmente se han creado cinco oficinas de “garantías lingüísticas”, donde los ciudadanos pueden denunciar las “irregularidades”, desde la rotulación del castellano en lo comercios, el menú de los restaurantes, hasta facturas o contratos… Este es un gobierno que promueve la delación de unos ciudadanos contra otros. Y todo sobre el presupuesto absurdo de “vivir plenamente en catalán.”
“ Recordemos que las oficinas de garantías lingüísticas de la Generalitat son un órgano opresor que se encarga de recibir denuncias de “amables” ciudadanos quejosos de ver solamente la lengua castellana en un establecimiento o empresa.Estas oficinas tienen capacidad sancionadora y evidentemente recaudadora.Las denuncias se pueden realizar on-line en esta página web Parece ser que las casi 200 denuncias que se tramitaron el año pasado han dejado una buena saca a Montilla, Carod y los suyos.”
Doncs be, el dimarts hi vaig anar a queixar-me de l’administrador de finques del bloc on visc. Fa un any, quan vam arribar, en la primera reunió li vaig dir si podia fer les actes almenys en català, al que hem va dir que no i que tot i que sabia que la llei l’obligava (el Codi Civil Català) no ho pensava fer. Li vaig demanar que constes en acta la meva petició de la que, obviament, va fer cas omís.
Li vam fer un escrit que vam enviar per correu certificat demanant-li (entre d’altres coses) que fes les actes en català. També cas omís.
En la darrera reunió es va repetir el mateix tema amb idèntica resposta. En fi que després de tot això vaig pensar que era hora de fer valer els meus drets i vaig anar a l’Oficina de Garanties Lingüístiques de Lleida, la “checa” nacionalista de la meva ciutat d’on surten els milicians amb fusells per fer neteja de tot aquell qui gosi parlar en una llengua diferent del català.
Doncs be, res del que m’esperava, ni comissaris polítics, ni menjanens ni res de res. Únicament una oficina d’atenció on es posen amb contacte amb el denunciat per esbrinar el que ha passat i demanar-li, si us plau, que es porti be.
En el meu cas, arran de les “proves” del delicte que portava, ja hem van dir que era probable que no els contestes i que passarien la queixa a l’Agència Catalana de Consum que si tenia capacitat sancionadora.
Cal dir que hem van atendre molt be i que n’estic força content. La meva denúncia segueix el seu procés i espero que acabi a bon port.
En tot cas penso que la supervivència d’una llengua com la nostra, oprimida i minoritzada es difícil quan es basa en la militància personal i quan existeix una llengua majoritària que disposa de tot l'aparell d'un Estat a darrera per assegurar-ne la seva hegemonia. La solució es ben clara, no?
3 comentaris:
Ep company!
Sembla que compartim algun que altre vici. Mira que escrivia fa uns mesos: "Els que ens guanyem les garrofes al volant solem escoltar força estona la ràdio. Posats a fer, al llarg de la jornada laboral hi ha temps per escoltar una mica de tot. Així algun matí, de tant en tant, especialment aquells en que surto una mica més endormiscat, poso la Cope per tal que el Federico em tregui la son de les orelles. No hi ha res com sentir el personatge en qüestió vomitant odi cap a tot el que sembli català per a despertar el més adormit...." http://blocdelvilalta.blogspot.com/2008/03/pagesofbia.html
Totalment d'acord amb la resta del teu article, com gairebé sempre...
Salut!
Doncs si amiguet, me'n recordo perfectament del teu article i vaig pensar el mateix que tu, escoltar el Losantos & friends es una bona manera d'iniciar el dia amb energia!
Ai... Els "amics" de la COPE no diuen que es posen quatre tristes denúncies cada any per una cosa tan difícil de fer (suposo que cal un Master a Cambridge) com és retolar (com a mínim, segons la normativa) en català. Mai no els he sentit queixar-se dels rètols que únicament són en anglès (o en urdú)
No us negaré que no sou els únics que "us poseu" cada dia escoltant la COPE. Ara, si voleu el còctel total, sempre va bé fer una miradeta al gran diari de referència... Libertad Digital! :D
Publica un comentari a l'entrada