Una setmana

Falta gairebé una setmana per que el 25 d’abril duguem a terme la consulta popular a la ciutat de Lleida i des de fa gairebé dues setmanes ja hem començat a recollir el vot anticipat.

Avui hem anat a Raimat, una Entitat Municipal Descentralitzada, ja fa dies que es va fer pregó i s’han bustiat totes les cases, finalment cap a les onze hem instal·lat la urna en el local que s’utilitza com ajuntament i centre cívic i hem dut a terme el vot anticipat, acompanyats, en tot moment, per l’alcalde de la EMD.

Cap a les 8 de la tarda començarem el sopar popular per la consulta que inicia el tret de sortida a la darrera setmana. Des que la plataforma Lleida Decideix es va constituir cap al gener d’aquest any no hem deixat de treballar sota dos objectius bàsics. El primer es aconseguir la màxima quota de normalitat, seriositat i transparència, fet que es tradueix en aconseguir que la consulta es dugui a terme com qualsevol de les eleccions “oficials” i disposar d’una Junta Electoral que vetlli per la rigorositat de tot el procés.

Aquest era el nostre aprovat i crec que ja ho hem assolit, disposem de 23 espais (amb diverses meses cadascun) distribuïts pels diferents barris de la ciutat, disposem del material i de les persones per a garantir que aquesta votació es pugi dur a terme i d’una junta electoral formada per professionals de reconegut prestigi que no ens en deixa passar ni una.

Això que sembla fàcil i senzill no ho ha estat gens, bàsicament per l’oposició del PSC que amb la seva majoria absoluta (i aplastant) només ha cedit 6 espais dels 23. Assolir la resta de locals per la votació ha estat una feina força feixuga però que a fet, com a contrapartida, que diverses entitats significatives de Lleida ens obrissin les seves portes. Malgrat tot qüestions tant senzilles com disposar d’urnes, xarxa informàtica o per exemple, fer que no ens traguessin les pancartes de la consulta, ens ha suposat feina extra important.

Ara queda la segona part, aconseguir que les lleidatanes i lleidatans vaguin el diumenge 25 a expressar la seva opinió sobre la pregunta que la plataforma fa, per això hem dut a terme una campanya de difusió des de fa mesos, hem bustiat totes les cases amb els llocs de votació i hem realitzat diversos actes.

I malgrat aquest esforç de la plataforma, molts dels partits polítics de Lleida no han iniciat una campanya activa en defensa de les seves posicions, només la CUP i les JERC en menor grau han fet sentir públicament i de manera decidida el que pensen, la resta , mes enllà de declaracions personals, no han dut a terme cap campanya pública en defensa de les seves posicions, ells sabran perquè.
El diumenge que ve sortirem de dubtes, surti el que surti haurem fet un petit pas, segurament petit, però un pas més.

La memòria s'esmicola a Lleida

El 30 de març va posar-se la primera pedra d’un hotel de luxe a Lleida, un fet que per si sol no seria una notícia destacada. A molt estirar ocuparia un petit breu en la secció de societat d’algun diari local, si no fos perquè aquest hotel de luxe s’ubicarà en un edifici emblemàtic, el Roser. Un edifici que fou el darrer focus de resistència de les lleidatanes i lleidatans a les tropes de Felip V que anorrearen les llibertats de Catalunya i on, en el seu claustre, desenes de lleidatans queien assassinats per les tropes del monarca espanyol. Un edifici que ha estat sempre obert a la ciutadania amb usos educatius i museístics.

Els diaris ens han dit que a la nostra ciutat s’instal·larà un Parador Nacional amb les darreres novetats tecnològiques, que, com si fos un miracle, revitalitzarà el malmès casc antic i que aportarà una gran prosperitat a la capital de la Terra Ferma. No han dit que l’Ajuntament, amb els vots a favor de PSC, ICV, ERC i CiU va renunciar a la propietat de l’edifici en favor de l’Estat Espanyol per tal que aquest hi ubiqués aquest hotel exclusiu, tampoc es dirà enlloc que Lleida perd una part de la seva ànima i es tanca un espai obert a tothom per esdevenir un hotel per uns quants.

El que és sorprenent però, no és que el PSOE es vengui la història de Lleida, entestat com està en la gestió més enllà de la política, sinó les renuncies d'ERC i ICV que van assistir, fent costat a l’alcalde Àngel Ros i a la vicepresidenta del Congrés espanyol, Teresa Cunillera, (representant del PSOE més espanyolista) a aquesta inauguració. Uns partits que van aprovar sense condicions que el Roser perdés els seus usos públics i s’instal·lés en aquest espai tan simbòlic un Parador Nacional d’aquells que inaugurava Fraga. Costa trobar en aquests partits algun dels valors que deien defensar, on sou ERC i ICV?

Presentació a Perpinyà

El dissabte 3 d'abril a les 16h al Centre Cultural Català-Casal Jaume Ier de Perpinyà farem la primera de les presentacions del llibre “EPOCA, l’exèrcit a l’ombra” publicat per l’editorial el Jonc el gener d’aquest mateix any.

Tal i com es diu a la informació que ha distribuït el Casal, el llibre “ens aproxima per primera vegada a l’experiència d’aquest grup, caracteritzat pel seu secret i el seu alt nivell d’ensinistrament militar. El llibre, que remet a nombrosos testimonis orals fins ara inèdits, ens explica el procés de formació, acció i desaparició i d’aquest grup armat gairebé desconegut a causa del seu hermetisme. Ell llibre està prologat per Aleix Renyé.”

Ens fa molta il·lusió poder iniciar les presentacions al Casal de Perpinyà envoltats de moltes de les persones que formen part d’aquesta història viva del moviment independentista i fer-ho en un indret, com la Catalunya Nord, origen de diverses de les organitzacions que esmentem en el llibre i refugi de molts catalans i catalanes.

En aquest cas l’Aleix (el qual avui en surt una entrevista al Punt sobre el llibre http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/148862-lencara-queden-aspectes-depoca-per-explicar-i-que-jo-desconecr.html ) ens acompanyarà. Ell ha format part de diverses organitzacions, (entre elles EPOCA), que li han comportat exili sense que això suposes deixar en cap moment la lluita per l’emancipació nacional, essent un dels motors d’alguns dels projectes de recuperació nacional duts a terme en els darrers anys a la Catalunya Nord.

Serà la primera i una de les poques presentacions que durem a terme, no perquè no en tinguem ganes ni perquè creiem que no siguin importants, ja que un dels motius principals de la confecció d’aquest era la de recuperar una part de la nostra història, que alguns volien fer oblidar i que ens ha dut on som ara, sinó perquè el nostre dia a dia, la nostra militància però també la nostra vida personal no ens permet disposar de totes les hores que voldríem.

L'Ajuntament - empresa

Ja fa dies des de la CUP de Lleida varem presentar a diferents entitats, persones i organitzacions les 15 mesures que es poden adoptar en l’àmbit municipal a favor de les dones, com a pas imprescindible per a sortir de la crisi. També ho varem fer davant la regidoria de Polítiques d'Igualtat a la que varem sol·licitar mantenir una reunió sobre l'aplicabilitat de les 15 mesures proposades.

Suposo que després de les nostres queixes al síndic denunciant l'existència d'un "calaix de la CUP" on anaven a parar totes les nostres propostes, la regidora ens va convocar a una reunió que hem dut a terme avui mateix amb la sorpresa que a la vora de la regidora, que no ha badat boca en tota la reunió, hi havia també un dels gerents que el nou alcalde va col·locar en la seva entrada al govern municipal. Ha estat ell i no la responsable política, qui ha portat el pes de la reunió i qui ha desgranat les minses polítiques de gènere del nostre ajuntament tot convidant-nos, irònicament, ha seguir aportant les nostres propostes.

Mes enllà de l'anècdota, el que es realment significatiu es el fons de la qüestió. Una de les primeres actuacions, sinó la primera, que va dur a terme l'alcalde Àngel Ros a l'Ajuntament va ser traslladar el model empresarial a l'organisme públic situant a 4 gerents d'àrea per sota mateix dels responsables polítics. Uns gerents que havien de portar a l'ajuntament les bondats de l'empresa privada contra el suposat malbaratament la lentitud i la ineficàcia de l'administració publica i els seus treballadors/es. Així sota aquest discurs fàcil i demagògic el que s'ha aconseguit es que l'ajuntament esdevingui una estructura para-empresarial amb uns criteris de rendiment econòmic i estalvi lluny del que hauria de tenir una administració pública d'esquerres i no solament això, sinó que a més a més, i malgrat les declaracions de l'alcalde, aquesta estructura empresarial ha acabat per suplir als responsables polítics que l'haurien de "dirigir".

Després de les privatitzacions que han dut a terme el següent pas ha estat convertir l'ajuntament en una empresa i això es, de ben segur, una mala notícia per totes aquelles i aquells que volem una Paeria al servei de les persones.

Començen les obres al Roser

La setmana passada ens assabentàvem per la premsa de l'inici de les obres per a la conversió de l'edifici del Roser a Parador Nacional. Ho coneixíem a través dels diaris perquè, malgrat la CUP hem interposat diversos recursos i per tant en som part implicada, l'ajuntament sempre "s'oblida" d'avisar-nos quan toca i ho fa uns dies mes tard. En aquest cas encara no ho ha fet malgrat la llicència d'obres es va concedir el 17 de febrer, segons ens van indicar, aquest cop també se'n havien oblidat però en breu ens ho comunicaran "formalment".

L'inici de les obres es una mala notícia, ja que malgrat sempre et queda l'esperança de que per múltiples raons no es duguin a terme o passi com a Can Fàbregas, a Mataró, que el jutge aturi les obres, a l'edifici del Roser els operaris ja ham començat a tombar envans.

Justament aquest cap de setmana hem llegia una de les darreres revistes informatives de la CUP on es publicaven dues notícies relacionades amb el Roser, d'una banda la referida a la manifestació que Salvem el Roser va dur a terme l'any passat i que van congregar unes 700 persones, i de l'altra un article anomenat quelcom com ara "El Roser i les nostres petites victòries". I això es el que he estat pensant aquests dies, en les petites victòries.

Malgrat els esforços duts a terme durant més de 5 anys per diferents col·lectius i organitzacions de Lleida les obres ham començat. Ja se que la lluita per evitar la conversió en Parador Nacional no s'ha aturat, crec que encara som moltes i molts els que creiem que cal seguir intentant-ho i que fins que el representant de torn no talli la cinta i que fins i tot després, cal segur protestant, però la realitat es tossuda. Les signatures recollides (més de 2500), les adhesions de persones significatives de la nostra ciutat, les manifestacions, la primera de més de 1000 persones i la segona de 700, les desenes d'accions i la resta de feina feta no ha aconseguit, de moment, aturar-ho, i potser cal fer una reflexió de perquè ha estat així.

De ben segur que no existeix un sol motiu, el fet de que tots els partits polítics de l'Ajuntament hi haguessin votat a favor, inclosos ERC i ICV i de que en tot moment hagin defensat el Parador en son una bona causa, també aquesta alineació de mateix color polític entre Ajuntament, Generalitat i govern de l'Estat Espanyol que ha fet arribar els diners necessaris. Però també cal fer autocrítica ja que de ben segur, que no hem estat capaços de mobilitzar una suficient massa crítica per evitar-ho. Els esforços que hi hem dedicat no han fet que els lleidatanes i lleidatans donessin el suport necessari a la iniciativa ciutadana Salvem el Roser, almenys en un nombre significatiu, les veus que s'hi van oposar s'han anat perdent en el temps, en part pels 5 anys que durà el procés que fa difícil mantenir la tensió, però potser en part, també, perquè no les hem sabut mantenir.

La campanya del Roser ha estat farcida de petites victòries i sens dubte la més important es haver traslladat una lluita per un espai públic i de memòria sorgida, bàsicament de l'Esquerra Independentista de Lleida, a l'opinió pública lleidatana que l'ha fet, en molts casos, posicionar al respecte. Avui no es puot parlar del Parador sense esmentar, encara que a alguns els dolgui, de les veus que s'hi han oposat.

L'inici de les obres no significa, en cap cas, una renúncia. La gent que hem estat treballant contra la instal·lació del Parador en aquest lloc de memòria seguirem treballant i de fet aquest dimecres durem a terme més accions per evitar-ho que continuaran en un futur, però els més de 5 anys de campanya calen una reflexió a fons de les petites victòries, que sense cap mena de dubte han existit, però també de les petites derrotes per aprendre'n i continuar amb més força.

L'Aplec Independentista de Ponent

Avui, al castell de Bellpuig, la major part de les organitzacions de l’Esquerra independentista de Ponent ens hem trobat per dur a terme l’Aplec Independentista de Ponent. Així la gent del Casal l’Arreu del Pla d’Urgell, del Casal Pere III de Balaguer, del Casal Ocell Negre de Lleida, de la Dalla d’Alfès, de Perque Vull! De Tàrrega, de l’Assemblea de Joves de Lleida, de Maulets, de la SEPC i de la CUP hem dut a terme una jornada de debat i formació.

Tal i com ha dit el Ramon Usall en l’acte polític de cloenda, les diferents xerrades dutes a terme han sintetitzat el que defensa l’Esquerra Independentista en el seu conjunt. D’una banda la territorialitat, amb la xerrada que s’ha dut a terme pel matí sobre la Franja de Ponent, també en la lluita per la independència, amb la taula rodona sobre les consultes i finalment en el canvi social i la defensa del territori indissoluble de la lluita per l’emancipació nacional, amb l’economista i passtisser – sense cap mena de dubte, un dels necessaris- Joan Manel Busqueta i amb el membre d’Assemblea Pagesa, Alexis Inglada.

Mes d’un centenar de persones han assistit a les xerrades, al dinar popular o al cercavila que ha recorregut el casc antic de Bellpuig o al sopar i posterior concert.

Un aplec que ha servit per enfortir els llaços que uneixen els diferents col·lectius de ponent i per generar dinàmiques comunes de relació i treball a les que cal donar continuïtat. Cal felicitar a les organitzadores i organitzadors per la bona feina feta i animar-los des de ja a preparar el proper.

Inaguritis i monarquiitis

Sembla que seguint aquesta fal·lera monàrquica de l'alcalde Angel Ros, els reis d'España tornaran a venir a Lleida el 23 de març per reinaugurar la Llotja que ja fou "estrenada" el 21 de gener, només 5 mesos després de que uns altres membres de la família reial, el príncep i la princesa, vinguessin a la nostra ciutat l'octubre del 2009 per inaugurar el Parc Científic i Tecnologic Agroalimentari de Lleida.

El PSC, els estatuts del qual diuen, en la seva declaració de principis "els homes i les dones socialistes de Catalunya som hereus d'aquesta tradició de lluites obreres i populars, desenvolupades a tarvés dels cercles i les societats obreres i camperoles, els ateneus populars, els sindicats i el moviment obrer, i fem nostres els principis de republicanisme i federalisme, així com els seus combats per la llibertat, la democràcia, la igualtat i els drets de ciutadania", torna a convidar, per tercer cop en el mandat de l'Alcalde Ros, la familia Reial a un acte d'inauguració d'un dels nous equipaments de la nostra ciutat, oblidant-se doncs d'aquest republicanisme que aquest partit diu representar.

Lleida s'ha convertit, gràcies a l'equip de govern actual, en una ciutat monàrquica fins al moll de l'os, si l'ex-Alcalde Antoni Siurana va rebre tres cops algun membre de la "familia Reial" durant el seus més de 20 anys de "mandat" , el 1995 amb la inauguració de l'auditori Enric Granados, el 1997 durant el 700 aniversari de la Universitat de Lleida i el 2003 a peu d'AVE en la inauguració de la nova estació de l'AVE, el nou alcalde socialista amb un sprint monàrquic ja l'ha igualat només amb 7 anys.


Mes enllà de l'anacronisme d'aquesta institució i de la sensibilitat de la Corona envers les "regions" d'España que es redueix a dir bon dia o bona tarda en la llengua "vernàcula" i que tan be encaixa amb el federalisme del PSC, hem pregunto si no existeix algú altre que pugi aplegar un consens en les lleidatanes i lleidatans i que s'adigui mes a l'equipament a inaugurar per no haver de portar una vegada i una altra als mateixos. Que pesats!